I si no hi ha amnistia, què?

El discurs en públic i en privat és exactament el mateix: "Si l'amnistia no és integral i immediata, no la podem votar". Els dirigents de Junts -els pocs que estan al corrent de la negociació i els que la segueixen tan de prop com poden- defensen aquesta consigna com a única manera de resoldre les converses en marxa amb el PSOE per tirar endavant la norma que ha de desjudicialitzar definitivament el procés. Tot i la data límit per un nou dictamen és dimecres vinent, existeix la possibilitat d'una pròrroga que permeti que el ple del Congrés dels Diputats no voti la norma fins a mitjans de març. Hi ha temps, però el calendari es va constrenyint.

I, malgrat que continua existint marge per l'acord -la Moncloa dona per fet que hi haurà entesa, i insisteix que amb el redactat actual ja cobreix tots els casos vinculats al procés, inclòs el Tsunami Democràtic-, també existeix la possibilitat de la ruptura. Quines conseqüències tindria, tant a Catalunya com a l'Estat? La legislatura a Madrid continuaria tenint sentit? Com afectaria les relacions entre ERC i Junts, permanentment corcades? Alimentaria el quart espai, en plena configuració? Aquests són els escenaris que obriria un fracàs de l'amnistia.
 

La legislatura, en qüestió

La conseqüència directa del desacord seria una previsió pessimista sobre el futur de la legislatura. Pedro Sánchez necessita tots els vots de la investidura per sobreviure a la Moncloa, de manera que qualsevol decisió rellevant -pressupostos generals de l'Estat, per exemple- requereix el concurs de Junts. El partit de Puigdemont insisteix que no forma part de cap bloc -ni del governamental, ni del de l'oposició-, i que té les mans lliures per pactar amb qui calgui. Fer caure Sánchez, però, implica donar una oportunitat -més d'hora o més tard- al PP i a Vox. El PSOE, en tot cas, ja sap quina és la idiosincràsia de Junts, i que tot anirà sempre al límit.
 

Puigdemont, retorn (encara més) complicat

Si no hi ha amnistia, el camí de l'expresident cap a Girona es torna encara més difícil. Fins i tot havent-hi llei, l'aplicació que en faci la justícia no li garanteix res. Fonts de la direcció de Junts assenyalen que la decisió última la prendrà ell -sempre assessorat per l'advocat Gonzalo Boye-, i que ho farà sense pensar en la seva situació personal. "Recordeu que mai ha volgut cap indult", assenyalen els dirigents consultats. El futur polític passa per ser candidat a les europees i per meditar si vol fer el mateix amb els eleccions catalanes. A Junts recorden que pot ser cap de cartell a la Generalitat en totes les circumstàncies, des de Catalunya o des de l'exili. Un escenari en què l'amnistia hagi fracassat el pot fer tornar al discurs de la confrontació.
 

ERC i Junts, una distància irreparable

Després d'anys de demanar conjuntament l'amnistia, un fracàs de la llei suposaria haver sublimat les discrepàncies entre les dues principals formacions de l'independentisme. Des que va arrencar la legislatura a l'Estat no hi ha hagut cap mena de coordinació: no n'hi va haver durant la constitució de la mesa del Congrés, no n'hi va haver durant la investidura i no n'hi està havent a l'hora de fer més robusta l'amnistia. Sí que hi va haver converses entre advocats -es van arribar a consultar jutges i tot en la fase de redacció-, però políticament s'ha parlat tot per separat. I a Junts insisteixen que, a diferència d'ERC, ells no tenen signat un "acord de legislatura", sinó només una investidura condicionada a resoldre el conflicte polític.
  

Eleccions a Catalunya?

El president Pere Aragonès sempre ha insistit, en públic i en privat, que les eleccions catalanes seran el febrer del 2025, la data límit que marca la llei. Una sacsejada com el fracàs de l'amnistia seria motiu suficient per canviar d'estratègia? Junts no té candidat designat -a la cúpula asseguren que tenen més d'un pla alternatiu a Puigdemont-, mentre que Aragonès ja ha estat escollit cap de cartell per evitar qualsevol debat sobre la conveniència de presentar Oriol Junqueras, sobre qui encara pesa la inhabilitació per l'1-O. El president no és partidari dels comicis avançats -va fer canvis al Govern fa un mes precisament per allunyar l'ombra de les eleccions-, però només un imprevist com el fracàs de l'amnistia podria moure el tauler. La sequera i els seus efectes també poden ser un factor desequilibrant.
 

La consulta de l'ANC

En paral·lel a la tramitació de l'amnistia hi ha una altra dinàmica que té impacte en la configuració de l'independentisme. L'Assemblea celebra la primera quinzena de març -és a dir, quan en teoria s'hauria de votar un nou dictamen al Congrés- la consulta sobre si presentar una llista cívica a les properes eleccions al Parlament. I, en cas que Junts aposti per validar el text, l'ANC compta que hi pot haver una mobilització més gran dels socis en la votació interna, perquè el partit de Puigdemont hauria consolidat l'escenari del pacte amb el govern espanyol del PSOE. Perquè això passi, però, primer cal desbloquejar l'acord. Ara per ara, no està a prop.