24
de desembre
del
2023
Actualitzat
el
02
de gener
del
2024
a les
10:19h
"Ell ja sap que ho volem". És la resposta d'un alt dirigent de Junts en referència a si li demanaran a Carles Puigdemont que torni a ser candidat a la presidència de la Generalitat de cara a les properes eleccions catalanes, que haurien de ser el 2025. Ho acabarà sent? La decisió, si arriba, la prendrà a última hora, com detallen els qui treballen sovint amb ell. Primer hi ha les eleccions europees -la prioritat és tornar-s'hi a presentar i, eventualment, tornar-les a guanyar com l'any 2019-, i després s'abordarà què fer al Parlament. Hi ha dues circumstàncies que potencien que Puigdemont torni a ser candidat a Catalunya: l'efecte d'un retorn propiciat per l'amnistia i la impossibilitat que Laura Borràs, condemnada per corrupció, sigui cap de cartell.
Quines fortaleses té una candidatura de l'expresident? Té incentius per repetir? Li sortiria a compte liderar la llista de Junts amb el risc de quedar altre cop per darrere de Salvador Illa i Pere Aragonès? En quin paper quedaria si, davant d'una possible victòria, hagués d'afrontar les contradiccions de reprendre el camí que va deixar a mitges la tardor del 2017 en direcció a la independència? Aquestes són les debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats de la possibilitat que Puigdemont lideri Junts a les urnes, un escenari que ni tan sols necessitaria l'amnistia per fer-se realitat. El 2017, acabat d'exiliar, va ser cap de cartell. I això que, quan Artur Mas el va escollir a última hora com a successor, va posar com a condició no ser mai el candidat.
En un context de fragmentació, a banda, estaria obligat a pactar en tots els escenaris. Seria possible un Govern de coalició amb ERC, una formació a la qual destina tot sovint crítiques per la manera com ha gestionat la relació amb la Moncloa i per com s'ha distanciat del 2017? Seria capaç de capitanejar un pacte amb el PSC, en cas de quedar per darrere d'Illa? Són qüestions que encara formen part de la política-ficció, però que seran a la deliberació.
Quines fortaleses té una candidatura de l'expresident? Té incentius per repetir? Li sortiria a compte liderar la llista de Junts amb el risc de quedar altre cop per darrere de Salvador Illa i Pere Aragonès? En quin paper quedaria si, davant d'una possible victòria, hagués d'afrontar les contradiccions de reprendre el camí que va deixar a mitges la tardor del 2017 en direcció a la independència? Aquestes són les debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats de la possibilitat que Puigdemont lideri Junts a les urnes, un escenari que ni tan sols necessitaria l'amnistia per fer-se realitat. El 2017, acabat d'exiliar, va ser cap de cartell. I això que, quan Artur Mas el va escollir a última hora com a successor, va posar com a condició no ser mai el candidat.
Debilitats
La principal debilitat és el precedent. El 2021, Puigdemont va fer tàndem amb Borràs al capdavant de la candidatura de Junts. A diferència del 2017, l'expresident assumia un rol simbòlic d'entrada, sense la promesa d'intentar la investidura. Els resultats, tot i no variar gaire en escons -es va passar de 34 a 32 escons-, van deixar l'expresident per darrere d'Illa i d'Aragonès. Una circumstància que va ser aprofitada per ERC a l'hora de minar l'autoritat de Puigdemont, sobretot a l'hora de frenar els intents de Junts de subjugar l'estratègia del Govern a un Consell de la República que, des de la investidura de Pedro Sánchez, està tocat.Amenaces
En té dues. La primera, com rebria l'electorat el gir estratègic que ha protagonitzat el líder moral de Junts. Puigdemont ha passat de dir en campanya que no investiria Sánchez a pactar amb ell a canvi d'una taula de diàleg amb mediador internacional -ja en marxa-, i de moment la relació amb el PSOE -l'encarregat d'anar-la greixant és Jordi Turull, en contacte amb Santos Cerdán- funciona. De fet, haurà de funcionar com a mínim fins que l'amnistia es pugui aplicar. I la segona amenaça: què fer si es guanya? Com podria Puigdemont governar sense decebre els qui hi confiaven per dur a terme accions -ara políticament inaplicables- com aixecar la suspensió de la DUI que ell mateix va fer entrar al congelador l'octubre del 2017?En un context de fragmentació, a banda, estaria obligat a pactar en tots els escenaris. Seria possible un Govern de coalició amb ERC, una formació a la qual destina tot sovint crítiques per la manera com ha gestionat la relació amb la Moncloa i per com s'ha distanciat del 2017? Seria capaç de capitanejar un pacte amb el PSC, en cas de quedar per darrere d'Illa? Són qüestions que encara formen part de la política-ficció, però que seran a la deliberació.