La intrahistòria de la batalla interna al PP per designar senadora

El nom de Lorena Roldán, que abandonarà el seu escó al Parlament, va sorgir després d'un nou pols entre Alejandro Fernández i Alberto Núñez Feijóo

Juan Fernández, Alberto Núñez Feijóo i Alejandro Fernández, en una visita recent del líder del PP al Parlament.
Juan Fernández, Alberto Núñez Feijóo i Alejandro Fernández, en una visita recent del líder del PP al Parlament. | Hugo Fernández
26 de juliol del 2024
Actualitzat a les 12:31h

El Parlament va designar aquest dijous els vuit senadors que li corresponen a la cambra alta espanyola. Lorena Roldán va ser finalment l'elegida en representació del PP, moviment concretat després de setmanes d'especulacions. Però el seu nom no va ser l'únic que es va considerar en el marc de la direcció. De fet, des de la constitució del grup popular hi ha hagut moviments interns, que van començar amb la designació de portaveu, com ja va informar Nació. També el nom del senador popular -finalment senadora- ha escenificat la complexa correlació de forces interna. Aquesta és la intrahistòria de com s'ha arribat al nom de Lorena Roldán.

Des de l'inici de la legislatura, va quedar clar que el president del PP català, Alejandro Fernández, haurà de governar un grup que no controla. I no serà perquè no hagi acumulat mèrits a les urnes. Tot i ser qüestionat des de Génova, on l'equip d'Alberto Núñez Feijóo sempre l'ha vist amb recança, Fernández va fer una de les millors campanyes del partit i va aconseguir incrementar de 3 a 15 diputats la representació del PP a la cambra. Això l'ha blindat, de moment, al capdavant de la formació, en espera del congrés que han de celebrar els populars de Catalunya.

L'elecció de Juan Fernández com a portaveu ja va sorprendre molts al partit, ja que es tracta d'un diputat nou que és també tinent d'alcalde de Badalona. Però Fernández té l'aval de Xavier García Albiol, i l'alcalde de Badalona és en aquests moments un poder fàctic indiscutible en l'organització. La correlació de forces mostra una hegemonia de la direcció del PP a Barcelona, amb l'alcalde de Castelldefels, Manuel Reyes, al capdavant, a banda de persones de confiança d'Albiol i d'Alberto Fernández Díaz, que encara conserva ascendència interna, com es va evidenciar amb la inclusió d'Àngels Esteller a la llista. Esteller és també regidora per Barcelona.

Aquesta correlació és la que va impedir a Lorena Roldán, propera a Alejandro Fernández, ser portaveu. La batalla pel senador també ha tingut la seva història. L'exdiputat Daniel Serrano era l'aposta de l'equip d'Alejandro Fernández. Fonts del partit asseguren que tant el secretari general del PP a Barcelona i alcalde de Pontons, Josep Tutusaus, com Manuel Reyes s'havien postulat per ser senadors.

Reyes ho ha negat a Nació, assegurant que ja té prou responsabilitats: alcalde de Castelldefels, diputat al Parlament, membre de la Diputació de Barcelona i membre de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Però diverses fonts de la formació consultades en els últims dies donen per fet que va mostrar la seva predisposició.  

La persona elegida va ser Lorena Roldán. En principi, seria una victòria per a Fernández. Però no està tan clar. Roldán ja ha anunciat que deixarà el seu escó per Tarragona. Per ser senador no és un requisit ser diputat, però és compatible. D'aquesta manera, el partit ha decidit que corri la llista de Tarragona, on van ser elegits dos diputats el 12-M. La nova diputada serà Isabel Salas, regidora d'Ulldecona, persona alineada amb el bloc crític amb Fernández. D'aquesta manera, el president dels populars de Catalunya queda sense cap diputat afí a les seves posicions en el grup parlamentari.