15
de març
de
2024, 14:25
Actualitzat:
16:39h
La Comissió de Venèciaha avalat l'amnistia aprovada aquest dijous al Congrés, però ho ha fet amb matisos i remarcant necessitat de canvis. En el seu dictamen, que ha aprovat aquest divendres en sessió plenària, ha apostat per reduir l'àmbit temporal en què s'aplicarà la llei -que s'allarga de l'1 de novembre de 2011 fins al 13 de novembre de 2023- perquè sigui "més previsible" i de cobertura més clara. En aquest sentit, el document -no vinculant i aprovat amb consens- ha sol·licitat que "s'acotin i es defineixin d'una manera més precisa els objectius temporals i materials de l'aplicació de la llei” alhora que ha expressat dubtes sobre el fet que alguns delictes de terrorisme siguin amnistiats.
En aquesta línia, ha introduït una nova esmena per recordar que la Comissió Europea (CE) considera que la llei inclou alguns crims coberts per la directiva europea específica en terrorisme: "La CE ha subratllat que l'actual redacció de l'article 2 significa que no tots els crims terroristes penalitzats a la directiva sobre lluita contra el terrorisme estan exclosos de l'abast de la llei d'amnistia". Precisament aquesta qüestió és un dels aspectes que la justícia podria traslladar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (UE) per aclarir la compatibilitat de la llei amb la legislació del bloc.
En qualsevol cas, el text final ha continuat en la línia del primer esborrany, que ja va reconèixer la legitimitat de la norma. Així, l'òrgan consultiu del Consell d'Europa format per experts i expertes independents en dret constitucional ha donat suport a l'objectiu que persegueix l'amnistia -la "normalització institucional, política i social a Catalunya"-, però ha recomanat "una majoria qualificada més gran" per aprovar-la, tot i que la Constitució no ho exigeixi. En aquest sentit, ha apuntat a un diàleg "profund" i sense pressa i no d'urgència a totes les autoritats de l'Estat en "l'esperit de la cooperació lleial".
A més a més, ha demanat reforçar la connexió entre les votacions de l'1-O i el 9-N. “S'ha d'assegurar un vincle causal més pròxim entre les consultes produïdes a Catalunya el 9 de novembre de 2014 i l'1 d'octubre de 2017, la seva preparació i les seves conseqüències i els actes de malversació i corrupció”, es pot llegir al document.
L'executiu espanyol ha celebrat que el nou informe manté la valoració inicial sobre la "legitimitat política" de la mesura com a instrument per a la reconciliació, així com els elements centrals de la seva valoració inicial, com el fet que la proposició de llei no afecta el principi d'igualtat ni la separació de poders.
De fet, el text ha destacat el respecte a la independència judicial, fins i tot en el cas de les mesures cautelars, cosa que atorga més paràmetres d'interpretació a la justícia. "Això serà útil i reforçarà la seguretat jurídica de cara a la seva aplicació", ha indicat. Finalment, la Moncloa ha valorat que l'organisme hagi demanat una majoria més àmplia en la norma per demanar al PP que se sumi en un text "clau per a la convivència a Catalunya".
En aquesta línia, ha introduït una nova esmena per recordar que la Comissió Europea (CE) considera que la llei inclou alguns crims coberts per la directiva europea específica en terrorisme: "La CE ha subratllat que l'actual redacció de l'article 2 significa que no tots els crims terroristes penalitzats a la directiva sobre lluita contra el terrorisme estan exclosos de l'abast de la llei d'amnistia". Precisament aquesta qüestió és un dels aspectes que la justícia podria traslladar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (UE) per aclarir la compatibilitat de la llei amb la legislació del bloc.
En qualsevol cas, el text final ha continuat en la línia del primer esborrany, que ja va reconèixer la legitimitat de la norma. Així, l'òrgan consultiu del Consell d'Europa format per experts i expertes independents en dret constitucional ha donat suport a l'objectiu que persegueix l'amnistia -la "normalització institucional, política i social a Catalunya"-, però ha recomanat "una majoria qualificada més gran" per aprovar-la, tot i que la Constitució no ho exigeixi. En aquest sentit, ha apuntat a un diàleg "profund" i sense pressa i no d'urgència a totes les autoritats de l'Estat en "l'esperit de la cooperació lleial".
A més a més, ha demanat reforçar la connexió entre les votacions de l'1-O i el 9-N. “S'ha d'assegurar un vincle causal més pròxim entre les consultes produïdes a Catalunya el 9 de novembre de 2014 i l'1 d'octubre de 2017, la seva preparació i les seves conseqüències i els actes de malversació i corrupció”, es pot llegir al document.
La Moncloa celebra el text: "Tomba les mentides del PP"
Fonts de la Moncloa s'han mostrat satisfetes amb el text final de l'organisme. "Tomba les mentides del PP", han resolt en referència a les declaracions que el partit va fer sobre que la Comissió exigia una reforma constitucional per aprovar una llei d'aquestes característiques, ja que l'informe ratifica que es pot aprovar a través d'una llei orgànica.L'executiu espanyol ha celebrat que el nou informe manté la valoració inicial sobre la "legitimitat política" de la mesura com a instrument per a la reconciliació, així com els elements centrals de la seva valoració inicial, com el fet que la proposició de llei no afecta el principi d'igualtat ni la separació de poders.
De fet, el text ha destacat el respecte a la independència judicial, fins i tot en el cas de les mesures cautelars, cosa que atorga més paràmetres d'interpretació a la justícia. "Això serà útil i reforçarà la seguretat jurídica de cara a la seva aplicació", ha indicat. Finalment, la Moncloa ha valorat que l'organisme hagi demanat una majoria més àmplia en la norma per demanar al PP que se sumi en un text "clau per a la convivència a Catalunya".