El PSC va guanyar les últimes eleccions catalanes. I, després, ho ha fet amb comoditat també a les municipals (recuperant Barcelona, Lleida i Tarragona) i a les espanyoles, amb un resultat clau per fer, de nou, Pedro Sánchez president espanyol. Segons el darrer sondeig del CEO, si ara hi hagués eleccions al Parlament s'imposaria amb claredat: obtindria entre 39 i 45 escons, ERC es mantindria amb tendència a la baixa (29-34), i Junts davallaria severament (19-24).
Queda més d'un any, però Salvador Illa va davant i fa de cavall guanyador buscant l'efecte bandwagon o d'arrossegament i sense renunciar al protagonisme —sense exigir grans concessions— en els pressupostos que previsiblement li votarà a ERC en un acordat canvi de cromos. Així, el primer secretari del PSC es projecta amb més opcions de ser president que Pere Aragonès —està disposat a tornar a ser el cap de cartell sempre que l'amnistia no animi Oriol Junqueras a fer el pas i forci el debat intern— i que el nom de Junts. En aquest últim cas, i descartada Laura Borràs per qüestions judicials i també polítiques, la direcció voldria Carles Puigdemont de candidat. Ell, per ara, només es planteja ser-ho a les europees de juny i tenen opcions els noms de Josep Rull o Jordi Turull.
Però la llista de condicionants d'Illa —més enllà d'una oferta política que, fins ara, ha evitat concrecions més enllà de "reforçar l'autogovern"— és llarga i s'explica per les complicades relacions amb ERC i amb Junts. I per l'escenari a Madrid i a Catalunya i d'un PSC més alineat que mai amb els interessos del socialisme espanyol. L'aritmètica al Congrés, la fragmentació a Catalunya i el viratge de Junts han interconnectat més que mai la sort de tots els implicats. Sánchez necessita els 14 vots que li aporten ERC i Junts a Madrid i, per tenir-los i un cop aprovada l'amnistia, no pot dibuixar a Catalunya un escenari que n'arraconi algun dels dos. I, òbviament, tampoc a tots dos encara que això li donés la presidència de la Generalitat.
Això encareix extraordinàriament la presidència a Illa. El PSC observa amb preocupació com, també al darrer CEO, el 41% dels seus votants són contraris a l'amnistia. La gran bossa de votants que va arribar de Ciutadans el 2021 (el partit taronja va perdre 30 escons, repartits a parts iguals entre el PSC i Vox) i que es mou en l'imaginari i el circuit espanyolista pot estar temptada de quedar-se a casa o optar pel PP si els socialistes no confronten els independentistes. Ciutadans, sense opcions però amb drets electorals, buscarà el cos a cos amb els socialistes i té per repartir una bossa de 160.000 vots que li van donar els seus sis escons.
Ens hem acostumat —ha passat a Espanya i a Barcelona aquest 2023— al fet que qui guanya les eleccions no governi i els socialistes n'han estat els beneficiaris, però Illa vol explotar les seves possibilitats de ser president davant alternatives com que ell o els comuns donin, arribat el cas, suport a un executiu independentista en minoria. Quins són els quatre escenaris que li ho permetrien i quins efectes tindrien sobre Sánchez, que projecta una legislatura amb ànim de ser pràctic i durar i que necessita suports estables per desgastar l'hiperventilat del PP?
1. Tripartit PSC-ERC-Junts
Si Illa guanya, aquesta gran coalició, fins ara fora de radar, antinatural i també inèdita perquè superaria els dos terços del Parlament, donaria estabilitat a Catalunya i a Espanya. De forma definitiva, els tres actors en joc encadenarien la seva sort a la dels altres i podrien escometre grans reformes, fins i tot un nou Estatut, que necessita un mínim de 90 escons per prosperar. El PSC hauria de confiar que el mal resultat independentista, al marge de qui quedés segon o tercer, es compensaria amb no perdre tot el poder institucional en el cas d'ERC i amb recuperar-ne en el de Junts. Guanyar i fer aquesta oferta podria permetre a Illa ser president i facilitaria la vida a Sánchez. El quid pro quo abaratiria el preu dels vots independentistes, que només es mantindria o encariria amb una majoria sobiranista operativa a Catalunya. Això, en cas de ser possible, exigiria el concurs de la CUP, segons els sondejos.
2. Tripartit d'esquerres
Formalment, el PSC defensa governs de progrés. Però aquesta no és, per exemple, la fórmula per la qual treballa Jaume Collboni a Barcelona, que va tenir els vots dels comuns tot i que preferiria compartir govern amb Junts, amb qui ha tancat ja diversos acords. Un govern que incorporés ERC i els comuns, que qüestionen les apostes ambientals i de creixement d'Illa, gaudiria de bona sintonia amb l'executiu central, però amb l'amnistia ja aprovada i amb Sánchez negant-se a negociar un referèndum Junts no tindria cap incentiu per continuar-li fent confiança. El govern espanyol cauria i Puigdemont tindria més arguments per refer ponts amb el PP d'Alberto Núñez Feijóo en aquesta nova era després que hagin tingut ja algunes converses. És un escenari que el PSOE necessita desactivar.
3. Sociovergència
El PSC i Junts sintonitzen en projectes de país, com ara el Hard Rock, l'aeroport o la B-40. Es plantegen governar a Barcelona i ho han fet, per exemple, a la Diputació de Barcelona sense entrebancs. Però mai a la Generalitat malgrat que la sociovergència és i era una possibilitat sempre present al debat públic. Fer-ho despenjaria ERC de la governabilitat. Els republicans sempre han dit, en l'ànim de distanciar-se de Junts, que ells no facilitaran mai que la dreta i la dreta extrema governin Espanya. Però això ho diu l'actual direcció. Si els republicans, que ja van sortir mal parats de les municipals i les generals, perden el Govern, els canvis estratègics i de dirigents poden ser inevitables i Sánchez es pot convertir en la primera víctima a l'hora d'impugnar un executiu català molt apegat als poders fàctics. No sembla que estiguin disposats a fer com Bildu, que ha donat suport a Sánchez mentre els socialistes eren socis estables del PNB a Euskadi i que s'ha conformat amb rèdits com l'acostament dels presos o l'obtenció de l'alcaldia de Pamplona.
Salvador Illa, Jordi Pujol i Artur Mas en un acte recent Foto: Astrid Bosch / Equinox
4. Govern en minoria
Una victòria molt àmplia d'Illa (per damunt dels 40 escons) podria fer que es plantegés un govern en minoria, amb els comuns o que, com va passar a Barcelona, tingués els vots del PP amb l'únic objectiu de passar pàgina definitivament al procés i evitar un govern sobiranista, fos o no de coalició. Illa en minoria només no seria boicotejat per les formacions independentistes (incloent-hi efectes negatius a Madrid) si, després de l'amnistia, Sánchez oferís l'horitzó d'un referèndum. Això els obligaria a contemporitzar, com faran aquests mesos amb l'amnistia. No està disposat a posar damunt la taula el dret a decidir, però podria ser una sortida que obligués Junts i ERC a mantenir-se constructius.