Puigdemont, candidat a la Generalitat? Fortaleses i debilitats de l'opció preferida a Junts

L'expresident, a qui la direcció demanarà que es presenti, és l'opció amb més possibilitats de competir amb ERC i el PSC; entre les incerteses hi ha el resultat del 2021, quan va quedar tercer, i què farà si guanya

Puigdemont, amb la cúpula de Junts
Puigdemont, amb la cúpula de Junts | ACN
24 de desembre de 2023
Actualitzat: 02 de gener de 2024, 10:19h
"Ell ja sap que ho volem". És la resposta d'un alt dirigent de Junts en referència a si li demanaran a Carles Puigdemont que torni a ser candidat a la presidència de la Generalitat de cara a les properes eleccions catalanes, que haurien de ser el 2025. Ho acabarà sent? La decisió, si arriba, la prendrà a última hora, com detallen els qui treballen sovint amb ell. Primer hi ha les eleccions europees -la prioritat és tornar-s'hi a presentar i, eventualment, tornar-les a guanyar com l'any 2019-, i després s'abordarà què fer al Parlament. Hi ha dues circumstàncies que potencien que Puigdemont torni a ser candidat a Catalunya: l'efecte d'un retorn propiciat per l'amnistia i la impossibilitat que Laura Borràs, condemnada per corrupció, sigui cap de cartell.

Quines fortaleses té una candidatura de l'expresident? Té incentius per repetir? Li sortiria a compte liderar la llista de Junts amb el risc de quedar altre cop per darrere de Salvador Illa i Pere Aragonès? En quin paper quedaria si, davant d'una possible victòria, hagués d'afrontar les contradiccions de reprendre el camí que va deixar a mitges la tardor del 2017 en direcció a la independència? Aquestes són les debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats de la possibilitat que Puigdemont lideri Junts a les urnes, un escenari que ni tan sols necessitaria l'amnistia per fer-se realitat. El 2017, acabat d'exiliar, va ser cap de cartell. I això que, quan Artur Mas el va escollir a última hora com a successor, va posar com a condició no ser mai el candidat.
 

Debilitats

La principal debilitat és el precedent. El 2021, Puigdemont va fer tàndem amb Borràs al capdavant de la candidatura de Junts. A diferència del 2017, l'expresident assumia un rol simbòlic d'entrada, sense la promesa d'intentar la investidura. Els resultats, tot i no variar gaire en escons -es va passar de 34 a 32 escons-, van deixar l'expresident per darrere d'Illa i d'Aragonès. Una circumstància que va ser aprofitada per ERC a l'hora de minar l'autoritat de Puigdemont, sobretot a l'hora de frenar els intents de Junts de subjugar l'estratègia del Govern a un Consell de la República que, des de la investidura de Pedro Sánchez, està tocat.
 

Amenaces

En té dues. La primera, com rebria l'electorat el gir estratègic que ha protagonitzat el líder moral de Junts. Puigdemont ha passat de dir en campanya que no investiria Sánchez a pactar amb ell a canvi d'una taula de diàleg amb mediador internacional -ja en marxa-, i de moment la relació amb el PSOE -l'encarregat d'anar-la greixant és Jordi Turull, en contacte amb Santos Cerdán- funciona. De fet, haurà de funcionar com a mínim fins que l'amnistia es pugui aplicar. I la segona amenaça: què fer si es guanya? Com podria Puigdemont governar sense decebre els qui hi confiaven per dur a terme accions -ara políticament inaplicables- com aixecar la suspensió de la DUI que ell mateix va fer entrar al congelador l'octubre del 2017?

En un context de fragmentació, a banda, estaria obligat a pactar en tots els escenaris. Seria possible un Govern de coalició amb ERC, una formació a la qual destina tot sovint crítiques per la manera com ha gestionat la relació amb la Moncloa i per com s'ha distanciat del 2017? Seria capaç de capitanejar un pacte amb el PSC, en cas de quedar per darrere d'Illa? Són qüestions que encara formen part de la política-ficció, però que seran a la deliberació.
 

Fortaleses

Puigdemont, quan es concreti, serà la cara de l'amnistia. A Junts compten amb una arribada triomfal quan decaiguin les causes pendents -el calendari pot fer la guitza en funció de quan siguin les eleccions-, i en un efecte arrossegament derivat d'això. El retorn de l'expresident ha estat una expectativa llargament abonada pel partit i pel seu entorn que no s'ha complert -la justícia europea no li ha garantit la immunitat-, però l'amnistia obre un nou escenari. En cas de poder tornar aviat, l'expresident podrà exhibir-la com un fruit de la pressió de Junts. "L'a canvi de res ha acabat a la paperera de la història", va indicar un cop signat el pacte amb el PSOE. 
 

Oportunitats

La principal oportunitat, a banda de recuperar la presidència de la Generalitat -en un partit acostumat al poder com Junts no és menor-, és que una candidatura de Puigdemont limita el soroll intern i aparca debats sempre incòmodes. Si l'expresident fes el pas, Borràs no aixecaria el dit -tampoc ho tindria fàcil, perquè el Tribunal Suprem té a les seves mans el futur jurídic i penal de la líder del partit, desapareguda de les fotos rellevants dels últims mesos- i s'evitaria qualsevol pugna fratricida. El gran exemple és la negociació amb el PSOE: la preponderància de Puigdemont i el silenci van impedir qualsevol debat intern lesiu. Passarà el mateix amb la candidatura a la Generalitat? Se sortirà de dubtes durant el 2024.
Arxivat a