10
de novembre
de
2016, 07:26
Actualitzat:
17:12h
La CUP debatrà aquest dissabte a Artés si facilita l'inici de la tramitació parlamentària dels pressupostos del 2017. Un debat que, segons asseguren els seus dirigents, difícilment es produiria si aquests no estiguessin emmarcats en el full de ruta del procés sobiranista, a causa de les diferències que separen els anticapitalistes respecte Junts pel Sí i, en concret, del PDECat. És per això que, en el document intern per debatre el sentit del vot de la formació, el contingut del qual ha estat avançat per NacióDigital, també s'hi fa un repàs dels últims acords pel que fa a l'avenç cap a la desconnexió, i molt concretament l'aposta pel referèndum per part de Carles Puigdemont en la qüestió de confiança i les concrecions pactades i segellades en el debat de política general. Ara bé, també valora els últims passos fets des de llavors, i és que la CUP ja va fer pública en roda de premsa la seva inquietud per l'avenç en l'execució d'allò votat, també en el marc de la negociació pressupostària.
Així, el text explica que els anticapitalistes havien reclamat la creació d'un "espai de coordinació amb el Govern al més alt nivell fins a celebrar el referèndum, guanyar-lo i emprendre les primeres passes posteriors", després que la coordinació amb el grup parlamentari de Junts pel Sí no fos del tot fructífera. I aquest espai ja s'ha concretat amb una trobada a finals d'octubre, una la primera setmana de novembre i una altra la segona setmana, és a dir, amb un ritme setmanal, aproximadament. A més, l'executiu ja hauria lliurat un breu informe "a mode de resum executiu sobre l'avançament i calendarització de les estructures d'estat previstes", el qual s'ha d'actualitzar periòdicament.
Igualment, també s'hauria realitzat -aquest mateix dimarts- una sessió monogràfica amb la conselleria responsable de convocar el referèndum, la de la vicepresidència, d'Oriol Junqueras, així com la setmana vinent se n'hauria de fer una altra realtiva a la llei de transitorietat jurídica o de règim jurídic català. De fet, el document avança que "la convocatòria del referèndum anirà lligada a l'aprovació de la llei de transitorietat jurídica i entre aquesta aprovació i la celebració del referèndum passaran molt pocs dies".
Passos imminents quant a la cimera i el comitè d'experts del procés
De la mateixa manera, el text fa un repàs de com es troben els compromisos contrets en el debat de política general pel que fa al procés. Quant a la convocatòria de la cimera de forces polítiques i socials pel referèndum, apunta que la previsió és que "aquesta mateixa setmana es puguin concretar aspectes de la seva conformació, ubicació i funcionament", en referència a la setmana vinent, un cop desencallats els pressupostos, si fos el cas. En una línia molt similar, es preveu que, quant a la comissió d'experts del procés d'autodeterminació prevista per donar-li projecció internacional, "aquesta mateixa setmana es puguin concretar aspectes de la seva conformació, ubicació i funcionament".
Per altra banda, no hi ha avenços previstos per a l'espai transversal de la societat civil de suport al referèndum que va proposar Catalunya Sí que es Pot en la seva resolució, així com tampoc quant a la comissió parlamentària de seguiment del procés constituent i el seu consell assessor, per bé que "el grup sobre procés constituent format per Junts pel Sí i la CUP continua reunint-se periòdicament per tal de definir amb detall tots aquests aspectes".
En relació al paper dels ajuntaments en el procés, "la CUP proposa un primer mecanisme d'implicació dels ajuntaments en el referèndum i el procés, i per tant, insta a trametre l'aprovació dels acords del debat de política general amb carta del Parlament informant del compromís explícit amb referèndum i procés constituent". Tot i això, també s'obre a promoure mocions als municipis -ERC ja n'està presentant, de fet- o a "donar impuls i suport a punts d'informació d'àmbit local per tal d'informar sobre referèndum, cens, punts de votació, etc., i tot allò relatiu a procés constituent i vies de participació dels debats". No hi ha, però, res concretat.
Diferències quant a la resposta als embats de l'Estat
Finalment, pel que fa a "l'escalada repressiva de l'estat espanyol", el document constata que aquesta va en augment, així com la necessitat de "compartir la informació i les estratègies de defensa, i actuar, quan s'escaigui, de forma coordinada" amb el Govern. De fet, assenyala que aquesta coordinació no va tenir lloc en la detenció per part dels Mossos de l'alcaldessa de Berga, Montse Venturós, un fet que ja va motivar que el diputat Benet Salellas alertés l'executiu que afectaria les relacions entre socis. Tot i això, la CUP desmarca aquest cas del relatiu al del seu regidor de Vic també perseguit, ja que, quan el text parla de la descoordinació, assenyala, donant a entendre que hi havia una estratègia conjunta: "A diferència del cas d'en Joan Coma". Sigui com sigui, el document insisteix en el malestar d'aquell episodi i en la necessitat d'aquesta coordinació, per bé que aquesta no es dóna "al mateix nivell quan es tracta de la continua repressió que pateixen els moviments socials". I el que anomenen aquesta "solidaritat selectiva" genera "tensió en molts espais de la unitat popular".
Així, el text explica que els anticapitalistes havien reclamat la creació d'un "espai de coordinació amb el Govern al més alt nivell fins a celebrar el referèndum, guanyar-lo i emprendre les primeres passes posteriors", després que la coordinació amb el grup parlamentari de Junts pel Sí no fos del tot fructífera. I aquest espai ja s'ha concretat amb una trobada a finals d'octubre, una la primera setmana de novembre i una altra la segona setmana, és a dir, amb un ritme setmanal, aproximadament. A més, l'executiu ja hauria lliurat un breu informe "a mode de resum executiu sobre l'avançament i calendarització de les estructures d'estat previstes", el qual s'ha d'actualitzar periòdicament.
Igualment, també s'hauria realitzat -aquest mateix dimarts- una sessió monogràfica amb la conselleria responsable de convocar el referèndum, la de la vicepresidència, d'Oriol Junqueras, així com la setmana vinent se n'hauria de fer una altra realtiva a la llei de transitorietat jurídica o de règim jurídic català. De fet, el document avança que "la convocatòria del referèndum anirà lligada a l'aprovació de la llei de transitorietat jurídica i entre aquesta aprovació i la celebració del referèndum passaran molt pocs dies".
Passos imminents quant a la cimera i el comitè d'experts del procés
De la mateixa manera, el text fa un repàs de com es troben els compromisos contrets en el debat de política general pel que fa al procés. Quant a la convocatòria de la cimera de forces polítiques i socials pel referèndum, apunta que la previsió és que "aquesta mateixa setmana es puguin concretar aspectes de la seva conformació, ubicació i funcionament", en referència a la setmana vinent, un cop desencallats els pressupostos, si fos el cas. En una línia molt similar, es preveu que, quant a la comissió d'experts del procés d'autodeterminació prevista per donar-li projecció internacional, "aquesta mateixa setmana es puguin concretar aspectes de la seva conformació, ubicació i funcionament".
Per altra banda, no hi ha avenços previstos per a l'espai transversal de la societat civil de suport al referèndum que va proposar Catalunya Sí que es Pot en la seva resolució, així com tampoc quant a la comissió parlamentària de seguiment del procés constituent i el seu consell assessor, per bé que "el grup sobre procés constituent format per Junts pel Sí i la CUP continua reunint-se periòdicament per tal de definir amb detall tots aquests aspectes".
En relació al paper dels ajuntaments en el procés, "la CUP proposa un primer mecanisme d'implicació dels ajuntaments en el referèndum i el procés, i per tant, insta a trametre l'aprovació dels acords del debat de política general amb carta del Parlament informant del compromís explícit amb referèndum i procés constituent". Tot i això, també s'obre a promoure mocions als municipis -ERC ja n'està presentant, de fet- o a "donar impuls i suport a punts d'informació d'àmbit local per tal d'informar sobre referèndum, cens, punts de votació, etc., i tot allò relatiu a procés constituent i vies de participació dels debats". No hi ha, però, res concretat.
Diferències quant a la resposta als embats de l'Estat
Finalment, pel que fa a "l'escalada repressiva de l'estat espanyol", el document constata que aquesta va en augment, així com la necessitat de "compartir la informació i les estratègies de defensa, i actuar, quan s'escaigui, de forma coordinada" amb el Govern. De fet, assenyala que aquesta coordinació no va tenir lloc en la detenció per part dels Mossos de l'alcaldessa de Berga, Montse Venturós, un fet que ja va motivar que el diputat Benet Salellas alertés l'executiu que afectaria les relacions entre socis. Tot i això, la CUP desmarca aquest cas del relatiu al del seu regidor de Vic també perseguit, ja que, quan el text parla de la descoordinació, assenyala, donant a entendre que hi havia una estratègia conjunta: "A diferència del cas d'en Joan Coma". Sigui com sigui, el document insisteix en el malestar d'aquell episodi i en la necessitat d'aquesta coordinació, per bé que aquesta no es dóna "al mateix nivell quan es tracta de la continua repressió que pateixen els moviments socials". I el que anomenen aquesta "solidaritat selectiva" genera "tensió en molts espais de la unitat popular".