02
de novembre
del
2017
Actualitzat
el
03
de novembre
a les
18:56h
La jutge instructora de l'Audiència Nacional espanyola Carmen Lamela ha enviat més de mig Govern de Catalunya a la presó per uns suposats delictes de sedició, rebel·lió i malversació. I ho ha fet en una interlocutòria de 19 pàgines dictada aquest dijous. A continuació, cinc claus que il·lustren el punt de vista d'aquesta jutge, que no ha tingut complexos a l'hora de recórrer al codi penal franquista per retenir la investigació contra l'executiu català:
1. Criminalització de les mobilitzacions ciutadanes
Per dictar la imposició d'una mesura cautelar com la presó preventiva, la jutge necessita "indicis racionals de la comissió de l'acció delictiva". I un dels primers que cita en la seva interlocutòria és "l'actuació a través dels moviments populars" per generar un "sentiment de rebuig cap a les institucions espanyoles i poders de l'Estat" per propiciar la "desobediència" i permetre "la mobilització social per donar suport a la consecució dels fins independentistes".
En aquest sentit, esmenta que els investigats haurien impulsat l'ocupació de "carreteres, carrers o edificis públics i sometent als agents de l'autoritat a un incessant assetjament". I destaca, com a suposats indicis dels delictes, uns altres dos elements més concrets. Primer, la crida que el president Puigdemont va fer als ciutadans abans de l'1-O a mirar "als ulls" dels seus alcaldes perquè els diguessin si deixarien "votar o no". "Vosaltres els pagueu i ells us han de rendir comptes", recorda la jutge que va dir Puigdemont.
I després subratlla la vaga general del 3 d'octubre "que res va tenir a veure amb una reclamació de drets o millora de les condicions laborals". "Tot a favor del procés polític independentista", indica atribuint càrrega criminal a aquesta mobilització convocada per la Taula per la Democràcia per protestar contra la brutalitat policial de l'1-O.
2. Barrejant l'empresonament dels "Jordis"
Per empresonar els membres del Govern, Lamela també barreja aquest cas amb la
investigació instruïda per ella mateixa contra els presidents de l'ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart -a qui també va enviar a la garjola. En la interlocutòria dictada aquest dijous, la jutge fa referència a les protestes del 20-S per les quals ja té una causa oberta amb els dos investigats en presó preventiva com a nou indici contra els consellers.
El seu argument és que les entitats sobiranistes van actuar com a "braç civil" de l'"aixecament afavorit per les autoritats del Govern afavorint les mobilitzacions com les del 20 i el 21 de setembre i l'1 d'octubre".
3. Denúncia de la "passivitat" dels Mossos
La interlocutòria de la jutge de l'Audiència Nacional també posat el focus en el paper des Mossos d'Esquadra del darrer mes i mig. Directament, acusa els agents de la policia catalana de tenir una actitud "passiva" l'1-O. Segons Lamela, els Mossos es van mantenir "al marge de qualsevol actuació de la Guàrdia Civil, evitant intervenir inclús en els casos en què membres de la Guàrdia Civil eren agredits, arribant incús en alguns casos a increpar i inclús enfrontar-se a algun dels agents". I assegura que el cos policial català va arribar a "espiar" la benemèrita i la Policia Nacional espanyola alertant els organitzadors del referèndum.
En aquest sentit, Lamela omet altres dades sobre l'1-O referents a l'actuació policial dels Mossos i deixa de banda el fet que la policia catalana va arribar a tancar uns 450 col·legis electorals del referèndum, d'acord amb l'informe que van presentar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), òrgan que va ordenar el tancament dels punts de votació.
4. Afirmacions inconcretes sobre el referèndum
La jutge Lamela també apunta com a indici de delicte que "la planificació, organització de la convocatòria i celebració del referèndum del dia 1 d'octubre van ser finançades amb fons públics". En aquest sentit, cita la llei de pressupostos, que preveia que el Govern habilités les partides destinades a pagar la consulta vinculant.
I insisteix que l'executiu català va fer possible la "realització de pagaments" per dur a terme l'1-O malgrat les sentències del Tribunal Constitucional que l'impugnaven. Ara bé, la jutge no diu exactament quines partides es van consignar a la celebració del referèndum. Ni concreta quina quantitat de diners es van gastar.
5. Buscant paral·lelismes amb el 23-F
El delicte de rebel·lió requereix violència, d'acord amb el codi penal, però s'ha aplicat molt poques vegades i existeix molt poca jurisprudència. Només hi ha el cas del 23-F en el qual el Tribunal Suprem va condemnar l'ex-tinent coronel de la Guàrdia Civil Antonio Tejero per entrat al Congrés dels Diputats armat i amb 200 agents més darrera seu per retenir els parlamentaris i acabar donant un cop d'Esta fallit.
La Fiscalia, en la querella que va presentar contra els dirigents polítics independentistes, es va remetre a aquest cas per intentar atribuir al procés independentista català el caràcter violent que requereix el delicte de rebel·lió. Concretament, el ministeri públic va defensar, citant el Suprem, que la rebel·lió pot ser "incruenta" però seguirà sent delictiva si suposa un moviment que "es torna violent i bel·licós tan aviat com s'ofereix resistència o oposició als plans dels rebels".
La jutge Lamela segueix la línia argumental de la Fiscalia i apunta que la declaració d'independència estava lligada al comandament dels Mossos, cos policial integrat per 17.000 efectius armats, amb el potencial efecte intimidatori que representen". I recupera unes declaracions del conseller d'Interior, Joaquim Forn, en què afirmava que "si hi ha bona voluntat i s'accepta la nova realitat política, no hi haurà cap col·lisió entre policies".
També afirma com a prova del "rebuig institucional" que l'aleshores conseller de Territori i Sostenibilitat i actual titular del Departament d'Empresa, Josep Rull, va declarar que no havien deixat atracar un dels vaixells que allotja la policia espanyola desplaçada a Catalunya. A més a més, també veu indicis de delicte en les crítiques de Rull a la despesa (300.000 diaris) que suposa mantenir el desplegament policial. "Per reprimir no hi ha congelació de comptes, ni límits al dèficit públic", va afirmar el conseller al seu compte de Twitter.
1. Criminalització de les mobilitzacions ciutadanes
Per dictar la imposició d'una mesura cautelar com la presó preventiva, la jutge necessita "indicis racionals de la comissió de l'acció delictiva". I un dels primers que cita en la seva interlocutòria és "l'actuació a través dels moviments populars" per generar un "sentiment de rebuig cap a les institucions espanyoles i poders de l'Estat" per propiciar la "desobediència" i permetre "la mobilització social per donar suport a la consecució dels fins independentistes".
En aquest sentit, esmenta que els investigats haurien impulsat l'ocupació de "carreteres, carrers o edificis públics i sometent als agents de l'autoritat a un incessant assetjament". I destaca, com a suposats indicis dels delictes, uns altres dos elements més concrets. Primer, la crida que el president Puigdemont va fer als ciutadans abans de l'1-O a mirar "als ulls" dels seus alcaldes perquè els diguessin si deixarien "votar o no". "Vosaltres els pagueu i ells us han de rendir comptes", recorda la jutge que va dir Puigdemont.
I després subratlla la vaga general del 3 d'octubre "que res va tenir a veure amb una reclamació de drets o millora de les condicions laborals". "Tot a favor del procés polític independentista", indica atribuint càrrega criminal a aquesta mobilització convocada per la Taula per la Democràcia per protestar contra la brutalitat policial de l'1-O.
2. Barrejant l'empresonament dels "Jordis"
Per empresonar els membres del Govern, Lamela també barreja aquest cas amb la
investigació instruïda per ella mateixa contra els presidents de l'ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart -a qui també va enviar a la garjola. En la interlocutòria dictada aquest dijous, la jutge fa referència a les protestes del 20-S per les quals ja té una causa oberta amb els dos investigats en presó preventiva com a nou indici contra els consellers.
El seu argument és que les entitats sobiranistes van actuar com a "braç civil" de l'"aixecament afavorit per les autoritats del Govern afavorint les mobilitzacions com les del 20 i el 21 de setembre i l'1 d'octubre".
Jordi Cuixart i Jordi Sànchez sortint de l'Audiència Nacional abans de ser empresonats Foto: Isaac Meler
3. Denúncia de la "passivitat" dels Mossos
La interlocutòria de la jutge de l'Audiència Nacional també posat el focus en el paper des Mossos d'Esquadra del darrer mes i mig. Directament, acusa els agents de la policia catalana de tenir una actitud "passiva" l'1-O. Segons Lamela, els Mossos es van mantenir "al marge de qualsevol actuació de la Guàrdia Civil, evitant intervenir inclús en els casos en què membres de la Guàrdia Civil eren agredits, arribant incús en alguns casos a increpar i inclús enfrontar-se a algun dels agents". I assegura que el cos policial català va arribar a "espiar" la benemèrita i la Policia Nacional espanyola alertant els organitzadors del referèndum.
En aquest sentit, Lamela omet altres dades sobre l'1-O referents a l'actuació policial dels Mossos i deixa de banda el fet que la policia catalana va arribar a tancar uns 450 col·legis electorals del referèndum, d'acord amb l'informe que van presentar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), òrgan que va ordenar el tancament dels punts de votació.
4. Afirmacions inconcretes sobre el referèndum
La jutge Lamela també apunta com a indici de delicte que "la planificació, organització de la convocatòria i celebració del referèndum del dia 1 d'octubre van ser finançades amb fons públics". En aquest sentit, cita la llei de pressupostos, que preveia que el Govern habilités les partides destinades a pagar la consulta vinculant.
I insisteix que l'executiu català va fer possible la "realització de pagaments" per dur a terme l'1-O malgrat les sentències del Tribunal Constitucional que l'impugnaven. Ara bé, la jutge no diu exactament quines partides es van consignar a la celebració del referèndum. Ni concreta quina quantitat de diners es van gastar.
5. Buscant paral·lelismes amb el 23-F
El delicte de rebel·lió requereix violència, d'acord amb el codi penal, però s'ha aplicat molt poques vegades i existeix molt poca jurisprudència. Només hi ha el cas del 23-F en el qual el Tribunal Suprem va condemnar l'ex-tinent coronel de la Guàrdia Civil Antonio Tejero per entrat al Congrés dels Diputats armat i amb 200 agents més darrera seu per retenir els parlamentaris i acabar donant un cop d'Esta fallit.
La Fiscalia, en la querella que va presentar contra els dirigents polítics independentistes, es va remetre a aquest cas per intentar atribuir al procés independentista català el caràcter violent que requereix el delicte de rebel·lió. Concretament, el ministeri públic va defensar, citant el Suprem, que la rebel·lió pot ser "incruenta" però seguirà sent delictiva si suposa un moviment que "es torna violent i bel·licós tan aviat com s'ofereix resistència o oposició als plans dels rebels".
La jutge Lamela segueix la línia argumental de la Fiscalia i apunta que la declaració d'independència estava lligada al comandament dels Mossos, cos policial integrat per 17.000 efectius armats, amb el potencial efecte intimidatori que representen". I recupera unes declaracions del conseller d'Interior, Joaquim Forn, en què afirmava que "si hi ha bona voluntat i s'accepta la nova realitat política, no hi haurà cap col·lisió entre policies".
També afirma com a prova del "rebuig institucional" que l'aleshores conseller de Territori i Sostenibilitat i actual titular del Departament d'Empresa, Josep Rull, va declarar que no havien deixat atracar un dels vaixells que allotja la policia espanyola desplaçada a Catalunya. A més a més, també veu indicis de delicte en les crítiques de Rull a la despesa (300.000 diaris) que suposa mantenir el desplegament policial. "Per reprimir no hi ha congelació de comptes, ni límits al dèficit públic", va afirmar el conseller al seu compte de Twitter.
Interlocutòria que envia a presó Oriol Junqueras i els consellers by naciodigital on Scribd