31
de juliol
de
2023, 19:00
Actualitzat:
19:00h
El PP està fent una mala digestió dels resultats electorals del 23-J i, a mesura que passen els dies, s'amunteguen les contradiccions internes ja detectades en la campanya d'Alberto Núñez Feijóo. La compareixença d'aquest dilluns de la secretària general, Cuca Gamarra, ha estat un compendi de tots els missatges del PP en els darrers mesos. Després d'assegurar que el partit va ser "el guanyador clar" de les eleccions, Gamarra ha afirmat: "Com ha succeït en totes les eleccions generals, el partit que guanya les eleccions és aquell a qui li correspon sempre formar govern. Aquesta vegada ha de ser així també". Però la veritat no és aquesta.
La Constitució no parla en cap cas que ha de formar govern la formació que arriba en primera posició. És lògic que el partit que té més escons tingui, a priori, més opcions per conformar majories. Però no és el cas del PP, que només pot pactar amb Vox, amb UPN i probablement amb Coalició Canària. En total, 172 escons. Pedro Sánchez té, en teoria, més possibilitats.
Les afirmacions del PP delaten que els resultats electorals han deixat el partit sense guió i la direcció es limita ara a repetir el discurs que tenien preparat en cas de victòria contundent. Avui, Gamarra fins i tot ha pujat els decibels de l'"exigència" a Pedro Sánchez perquè "rectifiqui" i "assumeixi" els resultats. Feijóo i el seu nucli dur no mostren fins al moment cap voluntat de modular el seu discurs. Quan passen vuit dies de les eleccions, a Génova encara estan assumint el fracàs polític que suposa no poder disposar d'una majoria al Congrés.
Un dels objectius acaronats per la direcció del PP en aquestes eleccions anava més enllà de la victòria. En cas que la distància entre els populars i el PSOE fos enorme, es pretenia -i així es va anunciar en campanya- recórrer als barons del socialistes per desestabilitzar Sánchez. El mateix Narciso Michavila va donar per fet que amb un PP amb 160 escons, el president en funcions no seria secretari general del PSOE al setembre. També aquesta pretensió se n'ha anat en orris.
Un altre senyal del desconcert que regna aquests dies a Génova s'ha evidenciat respecte a una possible negociació amb Junts. Ho va assenyalar el responsable de política autonòmica del PP, Pedro Rollán, que va dir que s'hi parlaria "dins del marc de la Constitució". Aquest dilluns, tant Gamarra -"això no està damunt la taula"- com el mateix president del PP de Catalunya, Alejandro Fernández, ho han negat. L'episodi ha deixat el nerviosisme regnant a Génova, que contempla amb frustració la impossibilitat d'obrir-se camí cap als màgics 176 escons.
La política de pactes amb l'extrema dreta ha estat el punt negre de la campanya de Feijóo. El líder del PP ha avançat cap a les urnes mentre el seu partit tancava acords de govern en diverses comunitats i ajuntaments. També aquí s'han mostrat les profundes diferèncie sinternes existents al PP respecte a Vox. Feijóo va decantar-se per avalar els pactes amb Santiago Abascal, única manera de garantir el poder al País Valencià, les Balears o Extremadura. Però ho va fer mentre dirigents populars criticaven les sortides de to de Vox i el líder gallec reclamava al PSOE, en plena campanya, que s'abstingués per evitar anar a buscar el suport ultra.
Després del 23-J, la diferència de criteris dins del PP sobre Vox ja és un secret a crits. Una diferència expressada en les posicions més allunyades per Esperanza Aguirre, favorable a concórrer junts a les eleccions, i Juan Manuel Moreno Bonilla, crític amb Vox des d'Andalusia. Però també aquí Feijóo sembla lligat a Vox si de debò intenta anar a la investidura. Aquest dilluns ha transcendit que els líders del PP i de l'extrema dreta es van trobar fa uns dies. Sense el concurs d'Abascal, el líder gallec queda aïllat al Congrés i en una posició precària (només 137 diputats). Si va a la investtidura amb l'extrema dreta, es farà una fotografia amb Abascal -se suposa que amb pacte de govern inclòs- sense assolir la presidència. Un sudoku entortolligat.
"Correspon al PP liderar la investidura", ha reiterat Gamarra aquest dilluns. Però tot seguit ha dit que "ha de ser el cap de l'Estat qui faci la proposta", assegurant que el partit "serà persistent". A la pregunta de si això no era una pressió sobre el rei Felip VI, ho ha negat assenyalant que això "no té cap cabuda" i que el PP és "un partit institucional". La referència de Gamarra al rei ha recordat les tensions produïdes el 2016 entre la Moncloa i la Zarzuela, quan un Mariano Rajoy sense majoria es va negar a anar a la investidura.
En aquella ocasió, Sánchez sí que va voler anar-hi, obtenint la llum verda del monarca. Aleshores, el secretari general del PSOE no tenia majoria, a priori. Ara pot ser diferent. Però mentre el líder socialista haurà de suar per assolir els 176 escons necessaris o -pensant en Coalició Canària- més vots favorables que negatius, Feijóo se les haurà amb el seu laberint.
La Constitució no parla en cap cas que ha de formar govern la formació que arriba en primera posició. És lògic que el partit que té més escons tingui, a priori, més opcions per conformar majories. Però no és el cas del PP, que només pot pactar amb Vox, amb UPN i probablement amb Coalició Canària. En total, 172 escons. Pedro Sánchez té, en teoria, més possibilitats.
Fregant de nou la deslegitimació
Les afirmacions del PP delaten que els resultats electorals han deixat el partit sense guió i la direcció es limita ara a repetir el discurs que tenien preparat en cas de victòria contundent. Avui, Gamarra fins i tot ha pujat els decibels de l'"exigència" a Pedro Sánchez perquè "rectifiqui" i "assumeixi" els resultats. Feijóo i el seu nucli dur no mostren fins al moment cap voluntat de modular el seu discurs. Quan passen vuit dies de les eleccions, a Génova encara estan assumint el fracàs polític que suposa no poder disposar d'una majoria al Congrés. Un dels objectius acaronats per la direcció del PP en aquestes eleccions anava més enllà de la victòria. En cas que la distància entre els populars i el PSOE fos enorme, es pretenia -i així es va anunciar en campanya- recórrer als barons del socialistes per desestabilitzar Sánchez. El mateix Narciso Michavila va donar per fet que amb un PP amb 160 escons, el president en funcions no seria secretari general del PSOE al setembre. També aquesta pretensió se n'ha anat en orris.
Pactar amb Junts?
Un altre senyal del desconcert que regna aquests dies a Génova s'ha evidenciat respecte a una possible negociació amb Junts. Ho va assenyalar el responsable de política autonòmica del PP, Pedro Rollán, que va dir que s'hi parlaria "dins del marc de la Constitució". Aquest dilluns, tant Gamarra -"això no està damunt la taula"- com el mateix president del PP de Catalunya, Alejandro Fernández, ho han negat. L'episodi ha deixat el nerviosisme regnant a Génova, que contempla amb frustració la impossibilitat d'obrir-se camí cap als màgics 176 escons.
Amor-odi respecte a Vox
La política de pactes amb l'extrema dreta ha estat el punt negre de la campanya de Feijóo. El líder del PP ha avançat cap a les urnes mentre el seu partit tancava acords de govern en diverses comunitats i ajuntaments. També aquí s'han mostrat les profundes diferèncie sinternes existents al PP respecte a Vox. Feijóo va decantar-se per avalar els pactes amb Santiago Abascal, única manera de garantir el poder al País Valencià, les Balears o Extremadura. Però ho va fer mentre dirigents populars criticaven les sortides de to de Vox i el líder gallec reclamava al PSOE, en plena campanya, que s'abstingués per evitar anar a buscar el suport ultra.Després del 23-J, la diferència de criteris dins del PP sobre Vox ja és un secret a crits. Una diferència expressada en les posicions més allunyades per Esperanza Aguirre, favorable a concórrer junts a les eleccions, i Juan Manuel Moreno Bonilla, crític amb Vox des d'Andalusia. Però també aquí Feijóo sembla lligat a Vox si de debò intenta anar a la investidura. Aquest dilluns ha transcendit que els líders del PP i de l'extrema dreta es van trobar fa uns dies. Sense el concurs d'Abascal, el líder gallec queda aïllat al Congrés i en una posició precària (només 137 diputats). Si va a la investtidura amb l'extrema dreta, es farà una fotografia amb Abascal -se suposa que amb pacte de govern inclòs- sense assolir la presidència. Un sudoku entortolligat.
Jugant amb el rei
"Correspon al PP liderar la investidura", ha reiterat Gamarra aquest dilluns. Però tot seguit ha dit que "ha de ser el cap de l'Estat qui faci la proposta", assegurant que el partit "serà persistent". A la pregunta de si això no era una pressió sobre el rei Felip VI, ho ha negat assenyalant que això "no té cap cabuda" i que el PP és "un partit institucional". La referència de Gamarra al rei ha recordat les tensions produïdes el 2016 entre la Moncloa i la Zarzuela, quan un Mariano Rajoy sense majoria es va negar a anar a la investidura. En aquella ocasió, Sánchez sí que va voler anar-hi, obtenint la llum verda del monarca. Aleshores, el secretari general del PSOE no tenia majoria, a priori. Ara pot ser diferent. Però mentre el líder socialista haurà de suar per assolir els 176 escons necessaris o -pensant en Coalició Canària- més vots favorables que negatius, Feijóo se les haurà amb el seu laberint.