01
d'abril
de
2019, 20:58
Actualitzat:
21:14h
A les campanyes electorals és tan important allò que es diu com allò que no es diu. Que, en un moment en què la gestió del conflicte amb Catalunya és determinant per a la governabilitat d'Espanya el PSOE intenti passar-hi de puntetes, és un símptoma d'incomoditat, però també una estratègia. El PP i Ciutadans, en canvi, expliquen sense pèls a la llengua com el seu projecte passa per fulminar d'immediat l'autogovern català. Un modus operandi que se'ls pot girar en contra si acaba alimentant la por i potenciant, per tant, el vot útil als socialistes o a les llistes independentistes per barrar-los el pas.
L'auge de l'extrema dreta de Vox ha provocat un terratrèmol al PP i Ciutadans, que han acabat assumint com a pròpia l'agenda radical de Santiago Abascal. Els tres partits de la dreta s'han embrancat en una pugna que té com a principal exponent qui exerceix millor el paper d'ariet contra l'independentisme.
D'aquí venen les propostes dels populars de tancar TV3, de supeditar els Mossos d'Esquadra a la Policia Nacional i a la Guàrdia Civil o de fer el castellà llengua vehicular a l'escola, una aposta que el PP ja ha pregonat altres vegades i que no ha gosat impulsar quan ha estat al capdavant del govern. Ara promet fer-ho. I fer-ho només arribar a la Moncloa.
També s'emmarca en aquest context que Ciutadans defensi impedir que la CUP rebi fons públics o fixar un tall electoral del 3% perquè només entrin al Congrés els partits que rebin vots d'arreu d'Espanya, proposta amb la qual pretén deixar fora els partits independentistes. Tant Pablo Casado com Albert Rivera han reivindicat l'aplicació d'un 155 amb caràcter permanent, mentre que Santiago Abascal demana la suspensió de l'autonomia a Catalunya.
Les dretes fan de laminar o directament suprimir l'autogovern el seu principal projecte per eradicar l'independentisme. No és una novetat, però sí el fet que ara es faci amb una major virulència. En aquest capítol, el PP branda que ha estat l'únic dels tres que ja va ser capaç d'aplicar una suspensió de l'autonomia, que ara reconeix que enduriria.
La consigna d'esquivar l'Espanya plurinacional i la reforma federal
El PSOE, en canvi, intenta no entrar al fang més del necessari perquè considera que hi pot sortir pendent. Entestat en centrar la campanya en l'eix social, no fa bandera de l'Espanya plurinacional i de la reforma federal de la Constitució que els socialistes van aprovar en el seu full de ruta perquè considera que pot generar anticossos en un sector dels votants que vol atraure. En la presentació dels seus compromisos electorals, Pedro Sánchez es va limitar a utilitzar l'expressió "reforçar l'estat autonòmic", una referència que considera menys lesiva en un moment en què vol sumar vots fronterers amb Ciutadans.
En canvi, el líder dels socialistes sí que ha tret a passejar aquest cap de setmana el 155 en cas que els independentistes incompleixin la llei, un recurs que, més per necessitat que per convenciment, ha utilitzat per sufocar la crisi oberta arran de les declaracions de Miquel Iceta sobre que caldria vehicular una sortida si l'independentisme assolís un suport del 65%. Unes paraules que han estat tergiversades per la dreta per acusar el líder del PSC de flirtejar amb el secessionisme i que han explotat com a munició contra Sánchez.
Amb tot, els socialistes no consideren que els penalitzi, almenys a hores d'ara, la seva indefinició sobre el model territorial. Al contrari. La lectura que en fan és que la radicalització de la dreta acaba donant una posició central al PSOE i reforça el vot útil per part d'aquells ciutadans que, davant la por d'un govern de la dreta, poden acabar votant Pedro Sánchez. De fet, algunes enquestes apunten que el PSC podria tenir possibilitats de guanyar les eleccions espanyoles a Catalunya.
ERC busca tenir la clau
Conscients d'aquest efecte, ERC articula una campanya que buscarà confrontar amb el PSC, el seu principal rival per guanyar els comicis. Els republicans reclamen suport per condicionar la política espanyola i ser determinants a l'hora de dissuadir els socialistes d'acabar pactant amb Ciutadans, un risc que insistiran en subratllar, a més de denunciar que s'utilitzi la "catalanofòbia".
També Junts per Catalunya busca tenir prou força com per entrar en l'equació i acusa els socialistes de ser els causants del "bloqueig" a l'hora de resoldre els conflictes. Els comuns, per la seva banda, assenyalen l'independentisme com a part del problema i es reivindiquen com a únics interlocutors que tenen aliats a Madrid -Podem- a favor del referèndum que poden ser clau per decantar una aliança del PSOE mirant a l'esquerra.
L'auge de l'extrema dreta de Vox ha provocat un terratrèmol al PP i Ciutadans, que han acabat assumint com a pròpia l'agenda radical de Santiago Abascal. Els tres partits de la dreta s'han embrancat en una pugna que té com a principal exponent qui exerceix millor el paper d'ariet contra l'independentisme.
D'aquí venen les propostes dels populars de tancar TV3, de supeditar els Mossos d'Esquadra a la Policia Nacional i a la Guàrdia Civil o de fer el castellà llengua vehicular a l'escola, una aposta que el PP ja ha pregonat altres vegades i que no ha gosat impulsar quan ha estat al capdavant del govern. Ara promet fer-ho. I fer-ho només arribar a la Moncloa.
També s'emmarca en aquest context que Ciutadans defensi impedir que la CUP rebi fons públics o fixar un tall electoral del 3% perquè només entrin al Congrés els partits que rebin vots d'arreu d'Espanya, proposta amb la qual pretén deixar fora els partits independentistes. Tant Pablo Casado com Albert Rivera han reivindicat l'aplicació d'un 155 amb caràcter permanent, mentre que Santiago Abascal demana la suspensió de l'autonomia a Catalunya.
Les dretes fan de laminar o directament suprimir l'autogovern el seu principal projecte per eradicar l'independentisme. No és una novetat, però sí el fet que ara es faci amb una major virulència. En aquest capítol, el PP branda que ha estat l'únic dels tres que ja va ser capaç d'aplicar una suspensió de l'autonomia, que ara reconeix que enduriria.
La consigna d'esquivar l'Espanya plurinacional i la reforma federal
El PSOE, en canvi, intenta no entrar al fang més del necessari perquè considera que hi pot sortir pendent. Entestat en centrar la campanya en l'eix social, no fa bandera de l'Espanya plurinacional i de la reforma federal de la Constitució que els socialistes van aprovar en el seu full de ruta perquè considera que pot generar anticossos en un sector dels votants que vol atraure. En la presentació dels seus compromisos electorals, Pedro Sánchez es va limitar a utilitzar l'expressió "reforçar l'estat autonòmic", una referència que considera menys lesiva en un moment en què vol sumar vots fronterers amb Ciutadans.
En canvi, el líder dels socialistes sí que ha tret a passejar aquest cap de setmana el 155 en cas que els independentistes incompleixin la llei, un recurs que, més per necessitat que per convenciment, ha utilitzat per sufocar la crisi oberta arran de les declaracions de Miquel Iceta sobre que caldria vehicular una sortida si l'independentisme assolís un suport del 65%. Unes paraules que han estat tergiversades per la dreta per acusar el líder del PSC de flirtejar amb el secessionisme i que han explotat com a munició contra Sánchez.
Amb tot, els socialistes no consideren que els penalitzi, almenys a hores d'ara, la seva indefinició sobre el model territorial. Al contrari. La lectura que en fan és que la radicalització de la dreta acaba donant una posició central al PSOE i reforça el vot útil per part d'aquells ciutadans que, davant la por d'un govern de la dreta, poden acabar votant Pedro Sánchez. De fet, algunes enquestes apunten que el PSC podria tenir possibilitats de guanyar les eleccions espanyoles a Catalunya.
ERC busca tenir la clau
Conscients d'aquest efecte, ERC articula una campanya que buscarà confrontar amb el PSC, el seu principal rival per guanyar els comicis. Els republicans reclamen suport per condicionar la política espanyola i ser determinants a l'hora de dissuadir els socialistes d'acabar pactant amb Ciutadans, un risc que insistiran en subratllar, a més de denunciar que s'utilitzi la "catalanofòbia".
També Junts per Catalunya busca tenir prou força com per entrar en l'equació i acusa els socialistes de ser els causants del "bloqueig" a l'hora de resoldre els conflictes. Els comuns, per la seva banda, assenyalen l'independentisme com a part del problema i es reivindiquen com a únics interlocutors que tenen aliats a Madrid -Podem- a favor del referèndum que poden ser clau per decantar una aliança del PSOE mirant a l'esquerra.