L'estelada recupera l'orgull al Camp Nou

Política

Exhibició de banderes independentistes en el Barça-Athletic de Bilbao com a protesta per l'agressió policial de diumenge al camp de l'Elx; el club assumeix la defensa del menor en el marc d'un gir en la presidència de Laporta

Publicat el 27 d’agost de 2026 a les 20:36
Actualitzat el 27 d’agost de 2026 a les 20:58

Durant bona part del procés, el Camp Nou esclatava en crits a favor de la independència al minut 17.14 de partit. S'hi exhibien estelades amb normalitat al costat de la simbologia habitual blaugrana. S'aprofitava el recinte per projectar internacionalment la causa independentista. Entre la fi de la fase àlgida de les reivindicacions, l'arribada de la pandèmia i l'exili a Montjuïc -un camp més desangelat, amb més presència de turistes i sense tot el públic habitual-, el panorama, també el polític ha anat variant. Aquest dijous, però, el Camp Nou s'ha tornat a omplir d'estelades per protestar contra l'agressió policial a un menor aficionat del Barça que portava una bandera independentista al camp de l'Elx. 

La prèvia del partit contra l'Athletic de Bilbao ha estat marcada pel repartiment d'estelades per part de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) -un total de 10.000-, per la crida del club a convertir el partit en una "exaltació" de l'estelada, i per la suspensió de l'homenatge als campions del Mundial que vesteixen la samarreta blaugrana. Als comentaris sobre el sorteig de la Champions -que ha resultat exigent per a l'equip de Hansi Flick, amb desplaçaments complexos contra el PSG, l'Sporting de Portugal i el Galatasaray, a banda de rebre el Manchester City a casa-, a l'accés 15 del Camp Nou bona part de les converses tractaven l'agressió policial mentre l'ANC repartia el material preparat. 

Fins i tot hi ha hagut aficionats que, preguntats per la qüestió, han rememorat les càrregues policials de l'1-O. Aquell dia, l'estadi va acollir un partit a porta tancada entre el Barça i el Las Palmas que va aixecar polseguera, perquè el paper dels jugadors va ser clau perquè s'acabés jugant malgrat l'actuació policial contra el referèndum. L'agressió, en tot cas, ha exercit com a catalitzador per recuperar un cert pols mobilitzador en el camp independentista. ERC, a banda, ha registrat una proposició no de llei al Congrés per tal que l'estelada no pateixi "censura prèvia" en recintes esportius, mentre que Junts ha carregat amb duresa contra el president Salvador Illa pel seu "silenci" davant dels fets d'Elx. 

"La millor resposta és omplir els camps amb estelades. No només avui, sinó en els propers dies", ha indicat Josep Vila, nou president de l'ANC, en declaracions als mitjans. Segons Vila, l'agressió que es va produir diumenge és un cas de "catalanofòbia" i, fins i tot, de "xenofòbia". Oriol Junqueras, líder d'ERC, ha atès els micròfons de TV3 abans d'entrar al Camp Nou. "La brutalitat policial sempre és un escàndol, un insult a la intel·ligència", ha ressaltat Junqueras, que ha demanat investigar els fets. "Amb una altra bandera, ningú l'hauria apallissat", ha insistit el dirigent republicà. El Ministeri de l'Interior ha obert un expedient per determinar què va passar al camp de l'Elx.  

El mandat de Laporta

El president del Barça, quan va guanyar les eleccions del 2003, va exhibir un sobiranisme desenfadat que li va costar generar anticossos a Madrid, especialment a mesura que el club col·leccionava títols. Després de deixar el despatx blaugrana va fundar Solidaritat Catalana per la Independència al costat de dirigents com Uriel Bertran -que venia d'ERC- i Alfons López Tena -procedent de CDC-, amb qui va compartir escó al Parlament -van obtenir quatre diputats a les eleccions del 2010- durant uns mesos. Va deixar el subgrup de Solidaritat per anar al mixt, i va acabar a l'Ajuntament de Barcelona al costat de Jordi Portabella. Les dues aventures no van acabar de reeixir, i va acabar allunyat de la política. 

En la segona etapa al Camp Nou, encetada el 2021 -a les eleccions del 2015 s'hi va presentar, però va topar-se amb un Josep Maria Bartomeu inflat per l'èxit del triplet i del trident que formaven Leo Messi, Neymar i Luis Suárez-, el perfil sobiranista ha estat molt més baix. Ha justificat públicament la presència d'Alejando Echeverría -va ser patró de la Fundació Francisco Franco- al nucli dur del club, va tenir sintonia amb Florentino Pérez per la Superlliga, ha travat bona relació amb Javier Tebas -també emmarcat en un entorn de dreta dura- i s'ha fet fotografies al costat del rei Felip. També va fer costat a la selecció espanyola -hi jugaven vuit jugadors del Barça- durant el Mundial d'aquest estiu. 

L'agressió a un menor al camp de l'Elx per portar l'estelada ha motivat un canvi: s'ha suspès l'homenatge als campions del món organitzat amb la federació espanyola, i el club ha decidit fer-se càrrec de la defensa de la víctima, que comandarà el despatx Molins&Parés. En poques hores, un acte que celebrava el segon Mundial s'Espanya s'ha convertit en una "exaltació" de l'estelada que ha unit el Barça, l'ANC i Òmnium Cultural, a banda de les penyes més significades a nivell nacional. I ha motivat imatges que, al Camp Nou, feia anys que no es veien. L'actuació policial ha exercit de catalitzador independentista inesperat quan queden dues setmanes per l'Onze de Setembre. Presagi o miratge?

Escull Nació com la teva font preferida de Google