15
de maig
de
2022, 20:00
Actualitzat:
16
de maig,
15:52h
L'escàndol del Catalangate continua viu, tot i la destitució de la directora del CNI. Les relacions entre ERC i el govern espanyol són "mínimes". No hi ha data per la reunió entre Pedro Sánchez i Pere Aragonès i al Palau de la Generalitat posen condicions per reprendre les relacions. Jurídicament, els independentistes afectats per Pegasushan activat la maquinària amb una allau de querelles a Catalunya, Espanya i a jurisdiccions estrangeres. La revelació del suposat espionatge a Sánchez i diferents ministres, però, ha obert un altre front al jutjat d'instrucció 4 de l'Audiència Nacional. Després dels grans judicis pels fets de 2017 a Madrid, és possible una altra batalla judicial, en aquest cas pel Catalangate, que s'hagi de resoldre a l'Audiència Nacional?
La possibilitat hi és, admeten les defenses. Alhora, però, els advocats es mostren convençuts que hi ha arguments per intentar que els jutges, arribat el cas, ho reconsiderin. Ara bé, en el moment que l'Audiència Nacional, un tribunal superior jeràrquicament a un jutjat d'instrucció, investiga uns fets com aquests, que en un principi presentarien similituds, existeix el risc que tot plegat acabi agrupant-se a Madrid. Perquè això passi, però, cal que els jutges considerin que tant el Catalangate com l'espionatge al president i membres del govern espanyol tenen connexió, hi ha indicis d'una mateixa autoria -en el cas del govern espanyol, algunes informacions apunten al Marroc- i d'un mateix pla delictiu. Per ara, l'únic lligam és que en tots dos casos s'hauria utilitzat el programari Pegasus.
L'amenaça de l'Audiència Nacional, un tribunal hereu del Tribunal d'Ordre Pública franquista, que forma part de la cúpula del sistema judicial espanyola i més polititzat que no pas un jutjat d'instrucció, neix en el moment que surt a la llum el suposat espionatge a Pedro Sánchez. L'Audiència Nacional és el tribunal competent per veure aquelles causes en què el president del govern espanyol és víctima, com seria el cas en qüestió, a més de casos de terrorisme o corrupció. En una roda de premsa convocada per sorpresa -al Palau de la Generalitat no en sabien res- i quan l'independentisme ja havia anunciat la seva ofensiva judicial, la Moncloa va informar, a partir d'una anàlisi d'un organisme vinculat al CNI, que també s'havia espiat Sánchez i diversos ministres. Ja hi ha una investigació oberta per la denúncia interposada per l'Advocacia de l'Estat.
Qui pot demanar que el cas passi a l'Audiència Nacional? Ho podrien sol·licitar les defenses, cosa descartada, o bé el jutjat central 4, que porta el cas Pegasus, podria reclamar la causa que s'instrueix a Barcelona (o en altres punts de l'Estat) sobre el Catalangate. També podria ser el propi jutjat d'instrucció qui s'inhibís en favor de l'Audiència. Ara bé, en tots els casos les defenses tenen marge per presentar recurs contra la decisió i intentar aconseguir una rectificació. La investigació de l'Audiència Nacional, pilotada pel magistrat José Luís Calama, inclou els atacs a Sánchez i Robles, i aquesta setmana s'ha ampliat també per als casos del ministre de l'Interior, Fernando Grande Marlaska, i el d'Agricultura, Luis Planas. El magistrat veu indicis de delicte de revelació de secrets.
Acumular les querelles al jutjat 32
Els independentistes han desplegat diverses estratègies que persegueixen esclarir qui hi ha darrere de l'espionatge. S'apunta cap a NSO, l'empresa que desenvolupa Pegasus, el CNI, la Guàrdia Civil i la Policia Nacional. La via impulsada per Andreu Van den Eynde, Benet Salellas i Antoni Abat prioritza presentar querelles al jutjat 32 de Barcelona, que ja té en marxa una causa prèvia sobre Ernest Maragall i Roger Torrent. El jutge titular, Jose Antonio Cruz de Pablo, no ha acceptat per ara la denúncia d'Òmnium. Ara és el jutjat 21 qui ha de decidir si se la queda o no i la Fiscalia es posicionarà en els propers dies. Fonts jurídiques confien que la causa s'acabarà agrupant en un sol jutjat. Quim Torra i Josep Costa han presentat denúncia al Suprem i contra Sánchez, i amb la vista posada a Estrasburg.
Accions en diverses jurisdiccions
La batalla judicial no s'acaba a les fronteres espanyoles. Gonzalo Boye, que pilota les querelles de Junts i els exiliats que han estat víctimes de Pegasus, opta per querellar-se en tants jutjats com sigui possible, aquí i a fora. L'advocat, víctima també de l'espionatge, ja ha interposat una primera querella al jutjat de Madrid en què demana tot un seguit de diligències per esclarir les relacions de NSO amb Espanya, però també té previst presentar denúncia a Bèlgica, Alemanya i França pels casos d'espionatge que s'han produït en aquestes jurisdiccions. Alhora, qui també explora la via estrangera és Anna Gabriel i Marta Rovira, a Suïssa. Tots aquests casos, doncs, seguirien el seu camí encara que a Espanya tot plegat quedi agrupat a l'Audiència Nacional.
La possibilitat hi és, admeten les defenses. Alhora, però, els advocats es mostren convençuts que hi ha arguments per intentar que els jutges, arribat el cas, ho reconsiderin. Ara bé, en el moment que l'Audiència Nacional, un tribunal superior jeràrquicament a un jutjat d'instrucció, investiga uns fets com aquests, que en un principi presentarien similituds, existeix el risc que tot plegat acabi agrupant-se a Madrid. Perquè això passi, però, cal que els jutges considerin que tant el Catalangate com l'espionatge al president i membres del govern espanyol tenen connexió, hi ha indicis d'una mateixa autoria -en el cas del govern espanyol, algunes informacions apunten al Marroc- i d'un mateix pla delictiu. Per ara, l'únic lligam és que en tots dos casos s'hauria utilitzat el programari Pegasus.
L'amenaça de l'Audiència Nacional, un tribunal hereu del Tribunal d'Ordre Pública franquista, que forma part de la cúpula del sistema judicial espanyola i més polititzat que no pas un jutjat d'instrucció, neix en el moment que surt a la llum el suposat espionatge a Pedro Sánchez. L'Audiència Nacional és el tribunal competent per veure aquelles causes en què el president del govern espanyol és víctima, com seria el cas en qüestió, a més de casos de terrorisme o corrupció. En una roda de premsa convocada per sorpresa -al Palau de la Generalitat no en sabien res- i quan l'independentisme ja havia anunciat la seva ofensiva judicial, la Moncloa va informar, a partir d'una anàlisi d'un organisme vinculat al CNI, que també s'havia espiat Sánchez i diversos ministres. Ja hi ha una investigació oberta per la denúncia interposada per l'Advocacia de l'Estat.
Qui pot demanar que el cas passi a l'Audiència Nacional? Ho podrien sol·licitar les defenses, cosa descartada, o bé el jutjat central 4, que porta el cas Pegasus, podria reclamar la causa que s'instrueix a Barcelona (o en altres punts de l'Estat) sobre el Catalangate. També podria ser el propi jutjat d'instrucció qui s'inhibís en favor de l'Audiència. Ara bé, en tots els casos les defenses tenen marge per presentar recurs contra la decisió i intentar aconseguir una rectificació. La investigació de l'Audiència Nacional, pilotada pel magistrat José Luís Calama, inclou els atacs a Sánchez i Robles, i aquesta setmana s'ha ampliat també per als casos del ministre de l'Interior, Fernando Grande Marlaska, i el d'Agricultura, Luis Planas. El magistrat veu indicis de delicte de revelació de secrets.
Acumular les querelles al jutjat 32
Els independentistes han desplegat diverses estratègies que persegueixen esclarir qui hi ha darrere de l'espionatge. S'apunta cap a NSO, l'empresa que desenvolupa Pegasus, el CNI, la Guàrdia Civil i la Policia Nacional. La via impulsada per Andreu Van den Eynde, Benet Salellas i Antoni Abat prioritza presentar querelles al jutjat 32 de Barcelona, que ja té en marxa una causa prèvia sobre Ernest Maragall i Roger Torrent. El jutge titular, Jose Antonio Cruz de Pablo, no ha acceptat per ara la denúncia d'Òmnium. Ara és el jutjat 21 qui ha de decidir si se la queda o no i la Fiscalia es posicionarà en els propers dies. Fonts jurídiques confien que la causa s'acabarà agrupant en un sol jutjat. Quim Torra i Josep Costa han presentat denúncia al Suprem i contra Sánchez, i amb la vista posada a Estrasburg.
Accions en diverses jurisdiccions
La batalla judicial no s'acaba a les fronteres espanyoles. Gonzalo Boye, que pilota les querelles de Junts i els exiliats que han estat víctimes de Pegasus, opta per querellar-se en tants jutjats com sigui possible, aquí i a fora. L'advocat, víctima també de l'espionatge, ja ha interposat una primera querella al jutjat de Madrid en què demana tot un seguit de diligències per esclarir les relacions de NSO amb Espanya, però també té previst presentar denúncia a Bèlgica, Alemanya i França pels casos d'espionatge que s'han produït en aquestes jurisdiccions. Alhora, qui també explora la via estrangera és Anna Gabriel i Marta Rovira, a Suïssa. Tots aquests casos, doncs, seguirien el seu camí encara que a Espanya tot plegat quedi agrupat a l'Audiència Nacional.