29
d'abril
del
2022
Actualitzat
a la
13:43h
L'independentisme comença l'ofensiva judicial contra el Catalangate. Després de consumar-se el divorci al Congrés -amb el "no" d'ERC a les mesures anticrisi del govern espanyol-, els advocats dels afectats per l'escàndol d'espionatge han desgranat aquest migdia, en un acte organitzat per Òmnium, l'estratègia legal que seguiran per arribar fins al final i esclarir els fets. Ja s'estan preparant una bateria de querelles que es presentaran en diverses jurisdiccions -a Catalunya i Espanya, però també arreu d'Europa-, tant de manera individual per part dels afectats com de manera col·lectiva, a través d'organitzacions que també han estat espiades. Òmnium, per exemple, presentarà una sola querella en nom de l'entitat i la presentarà a Catalunya.
El Catalangate té moltes derivades i amb l'ofensiva judicial se n'obren moltes més. A l'acte hi han participat els advocats dels afectats, alguns dels quals també han estat víctimes de l'espionatge de Pegasus, presumptament orquestrat pels serveis d'intel·ligència espanyols. Gonzalo Boye, en representació de Junts i l'exili, Andreu Van den Eynde, representant d'ERC, Benet Salellas, per part de la CUP i Òmnium, i Antoni Abat i Ninet, en representació de l'ANC, han abordat els passos a seguir en les properes setmanes i mesos. A l'Aula Magna de la UB hi han assistit representants del món de l'advocacia, el món jurídic, també representants d'entitats pels drets humans i la plana major de l'independentisme, amb membres de tots els partits i organitzacions.
El recorregut judicial serà llarg i tot just arrenca ara. Les querelles tindran per objectiu l'empresa israeliana NSO -que ha desenvolupat Pegasus- i les agències governamentals espanyoles -com el CNI, la Policia Nacional o la Guàrdia Civil. En la causa s'han vulnerat drets de tot tipus, especialment també el dret de defensa per la intervenció dels telèfons dels advocats, i les defenses confien obtenir resultats tant a la jurisdicció espanyola -ja hi ha una causa oberta per Ernest Maragall i Roger Torrent- i especialment a Europa. En tot cas, la lliçó de l'acte també ha estat la necessitat de "protegir-se" dels propis telèfons mòbils, que són una finestra pel qual els estats espien i poden espiar els seus ciutadans.
Salellas ha dit que el "Catalangate" ha de ser també una oportunitat per denunciar la vulneració massiva de drets a l'estat espanyol. "El Catalangate dona l'oportunitat d'explicar a fora quin és l'objectiu de l'estat espanyol: no és només la societat civil o els polítics. L'Estat va contra persones que només tenen en comú la voluntat de participar del moviment de l'autodeterminació. El Catalangate dona l'oportunitat de definir l'objectiu de la repressió que estem vivint", ha afirmat. "El Catalangate pot ser la solució per dibuixar el drama jurídic que vivim a l'Estat", ha afegit Salellas. I ho ha complementat Boye: "El Catalangate és l'atac més clar a la democràcia, vulnerant els drets dels catalans".
Conseqüències jurídiques "intenses" fora d'Espanya
Els quatre advocats portaran les querelles de la seixantena de víctimes afectades pel Catalangate. Ho faran en diferents jutjats i seguint diverses vies. El tret de sortida l'ha fet Gonzalo Boye, que ha explicat que el cas té diverses arestes i afecta gent tant a Catalunya, a l'Estat i en d'altres jurisdiccions, com França, Suïssa, Bèlgica o Alemanya. L'espionatge té efectes també en els procediments que s'estan duent a terme a l'estranger i ha criticat les paraules de la ministra Margarita Robles. "A Europa no entendran que un estat democràtic hagi d'espiar l'independentisme. Fora, els jutges no entendran que cap magistrat pugui justificar la legalitat d'allò que és il·legal", ha assegurat, i ha denunciat també que s'ha vulnerat el dret de defensa en el moment que s'ha espiat també advocats.
"La major part de procediments a l'estranger és entre el Regne d'Espanya i els nostres defensats, i en aquest procediment s'hi fica gent -encara per determinar- en nom de la pàtria", ha afirmat. Les declaracions de la ministra de Defensa de dimecres al Congrés, doncs, tindrà "repercussions molt fortes i intenses en termes de conseqüències jurídiques". "No es pot anar a Europa i fer trampes amb cartes a la màniga i que quan els enganxen no passi res. S'han saltat normes del TJUE i del TGUE", ha afirmat. Conseqüències jurídiques? "Les veurem fora de l'Estat, tot i que estic convençuda que els jutges que hagin d'investigar això pensaran que és delicte. És un delicte de manual, no hi ha marge a la interpretació", ha dit.
La immunitat de les defenses en la representació dels seus clients ha estat "violentada", segons Boye. "L'Estat, com a mínim, ha violat la nostra immunitat respecte a les nostres defenses", ha dit. Andreu Van den Eynde ha complementat la seva resposta. "És un fet molt greu que farà impossible que ningú pugui mai justificar per cap motiu l'espionatge que s'ha fet. La intimitat no es pot violar en el cas de la defensa i és impossible que Espanya pugui justificar-ho", ha afirmat.
El cas del jutjat 32 "ha d'entrar en una nova fase"
Van den Eynde, expert també en delictes tecnològics, ha detallat com funciona aquest tipus de delicte. "Estem en un moment de canvi, la tecnologia és molt avançada i pot passar com Pegasus. Els nostres mòbils són dispositius de rastreig i és la finestra perquè els estats ens puguin espiar, i ho seguiran fent si no els parem els peus", ha detallat. Pegasus és una "ciber-arma" d'invasió massiva que s'introdueix al mòbil sense que l'usuari ho sàpiga i té accés a tot. "També pot modificar el mòbil i implantar-hi proves", ha advertit. La hipòtesi més factible és que NSO va subministrar Pegasus a l'Estat i, ara, tota la informació és en un servidor del CNI.
Que hi hagi un procediment obert -el d'Ernest Maragall i Roger Torrent, al jutjat 32 de Barcelona- posa en entredit les paraules de la ministra, perquè en aquest procediment s'han vist indicis de delicte. "Hem de fer que aquest procediment pugi un esglaó. Ja no tenim dos afectats, sinó tot un grup polític. El procediment ha d'entrar en una nova fase", ha afirmar. Ha evitat fer "futurologia" i ha receptat "pressió" als jutges perquè investiguin. "Tenim una aproximació tècnica: s'ha espiat; tenim la part jurídica; i ens falta la part política i ciutadana: cal pressionar els poders de l'Estat perquè no es puguin escapar", ha afirmat.
L'objectiu de les querelles
A qui s'acusa en un procés d'aquestes característiques? S'apunta a l'autoria de NSO, l'empresa israeliana que ha desenvolupat Pegasus. És una imputació a una persona jurídica. Es construeix des d'una triple perspectiva, segons ha explicat Benet Salellas. Els responsables de NSO han explicat que abans de vendre el producte controlen a qui el venen i que hi hagi un compliment del respecte a l'estat de dret. També hi ha control de la llicència, i es poden arribar a revocar llicències si no fan un bon ús. "Imputem a NSO una falta de diligència deguda en la preparació de l'expedient previ o bé una falta de control del producte", ha afirmat. Una tercera possibilitat és que s'arribi a la conclusió que NSO ha estat cooperador necessari per a l'espionatge.
Però no només NSO. Els advocats no tenen cap dubte que les agències de seguretat han participat en l'escàndol d'espionatge, i no només el CNI. Potser també la Guàrdia Civil o la Policia Nacional. Per això també les querelles aniran encaminades a que s'investiguin totes les agències de seguretat de l'Estat. "No es pot defugir la responsabilitat d'investigar-les. És un deure", ha dit Salellas. L'advocat, a més, ha remarcat que no hi ha cap supòsit que permeti espiar l'independentisme, perquè no es tracta d'un moviment terrorista, i ha apuntat, també, que el propi Tribunal Suprem diu que, per molt que hi hagi autorització judicial cal també que hi hagi justificació. En el cas del "Catalangate", ha apuntat, s'ha fet una intervenció massiva de les comunicacions pel "defensar l'Estat".
"Ser independentista no justifica que t'espiïn"
El Catalangate té molts efectes. No només a les víctimes directes de l'espionatge. "Hi ha una persecució ideològica de l'independentisme", ha reconegut Antoni Abad i Ninet, i ha assegurat que a les persones, pel fet de ser independentistes, se'ls ha vulnerat drets fonamentals. "Ser independentista no és motiu per ser espiat ni ser jutjat, fins i tot el TC ha avalat que l'independentisme és una pràctica política, i també intentar assolir la independència. No es pot justificar jurídicament i política l'espionatge o perseguir un grup ideològic", ha argumentat. Abat i Ninet ha parlat també de les garanties i la proporcionalitat, que s'han d'aplicar de manera garantista.
El Catalangate té moltes derivades i amb l'ofensiva judicial se n'obren moltes més. A l'acte hi han participat els advocats dels afectats, alguns dels quals també han estat víctimes de l'espionatge de Pegasus, presumptament orquestrat pels serveis d'intel·ligència espanyols. Gonzalo Boye, en representació de Junts i l'exili, Andreu Van den Eynde, representant d'ERC, Benet Salellas, per part de la CUP i Òmnium, i Antoni Abat i Ninet, en representació de l'ANC, han abordat els passos a seguir en les properes setmanes i mesos. A l'Aula Magna de la UB hi han assistit representants del món de l'advocacia, el món jurídic, també representants d'entitats pels drets humans i la plana major de l'independentisme, amb membres de tots els partits i organitzacions.
El recorregut judicial serà llarg i tot just arrenca ara. Les querelles tindran per objectiu l'empresa israeliana NSO -que ha desenvolupat Pegasus- i les agències governamentals espanyoles -com el CNI, la Policia Nacional o la Guàrdia Civil. En la causa s'han vulnerat drets de tot tipus, especialment també el dret de defensa per la intervenció dels telèfons dels advocats, i les defenses confien obtenir resultats tant a la jurisdicció espanyola -ja hi ha una causa oberta per Ernest Maragall i Roger Torrent- i especialment a Europa. En tot cas, la lliçó de l'acte també ha estat la necessitat de "protegir-se" dels propis telèfons mòbils, que són una finestra pel qual els estats espien i poden espiar els seus ciutadans.
Salellas ha dit que el "Catalangate" ha de ser també una oportunitat per denunciar la vulneració massiva de drets a l'estat espanyol. "El Catalangate dona l'oportunitat d'explicar a fora quin és l'objectiu de l'estat espanyol: no és només la societat civil o els polítics. L'Estat va contra persones que només tenen en comú la voluntat de participar del moviment de l'autodeterminació. El Catalangate dona l'oportunitat de definir l'objectiu de la repressió que estem vivint", ha afirmat. "El Catalangate pot ser la solució per dibuixar el drama jurídic que vivim a l'Estat", ha afegit Salellas. I ho ha complementat Boye: "El Catalangate és l'atac més clar a la democràcia, vulnerant els drets dels catalans".
Conseqüències jurídiques "intenses" fora d'Espanya
Els quatre advocats portaran les querelles de la seixantena de víctimes afectades pel Catalangate. Ho faran en diferents jutjats i seguint diverses vies. El tret de sortida l'ha fet Gonzalo Boye, que ha explicat que el cas té diverses arestes i afecta gent tant a Catalunya, a l'Estat i en d'altres jurisdiccions, com França, Suïssa, Bèlgica o Alemanya. L'espionatge té efectes també en els procediments que s'estan duent a terme a l'estranger i ha criticat les paraules de la ministra Margarita Robles. "A Europa no entendran que un estat democràtic hagi d'espiar l'independentisme. Fora, els jutges no entendran que cap magistrat pugui justificar la legalitat d'allò que és il·legal", ha assegurat, i ha denunciat també que s'ha vulnerat el dret de defensa en el moment que s'ha espiat també advocats.
"La major part de procediments a l'estranger és entre el Regne d'Espanya i els nostres defensats, i en aquest procediment s'hi fica gent -encara per determinar- en nom de la pàtria", ha afirmat. Les declaracions de la ministra de Defensa de dimecres al Congrés, doncs, tindrà "repercussions molt fortes i intenses en termes de conseqüències jurídiques". "No es pot anar a Europa i fer trampes amb cartes a la màniga i que quan els enganxen no passi res. S'han saltat normes del TJUE i del TGUE", ha afirmat. Conseqüències jurídiques? "Les veurem fora de l'Estat, tot i que estic convençuda que els jutges que hagin d'investigar això pensaran que és delicte. És un delicte de manual, no hi ha marge a la interpretació", ha dit.
La immunitat de les defenses en la representació dels seus clients ha estat "violentada", segons Boye. "L'Estat, com a mínim, ha violat la nostra immunitat respecte a les nostres defenses", ha dit. Andreu Van den Eynde ha complementat la seva resposta. "És un fet molt greu que farà impossible que ningú pugui mai justificar per cap motiu l'espionatge que s'ha fet. La intimitat no es pot violar en el cas de la defensa i és impossible que Espanya pugui justificar-ho", ha afirmat.
El cas del jutjat 32 "ha d'entrar en una nova fase"
Van den Eynde, expert també en delictes tecnològics, ha detallat com funciona aquest tipus de delicte. "Estem en un moment de canvi, la tecnologia és molt avançada i pot passar com Pegasus. Els nostres mòbils són dispositius de rastreig i és la finestra perquè els estats ens puguin espiar, i ho seguiran fent si no els parem els peus", ha detallat. Pegasus és una "ciber-arma" d'invasió massiva que s'introdueix al mòbil sense que l'usuari ho sàpiga i té accés a tot. "També pot modificar el mòbil i implantar-hi proves", ha advertit. La hipòtesi més factible és que NSO va subministrar Pegasus a l'Estat i, ara, tota la informació és en un servidor del CNI.
Que hi hagi un procediment obert -el d'Ernest Maragall i Roger Torrent, al jutjat 32 de Barcelona- posa en entredit les paraules de la ministra, perquè en aquest procediment s'han vist indicis de delicte. "Hem de fer que aquest procediment pugi un esglaó. Ja no tenim dos afectats, sinó tot un grup polític. El procediment ha d'entrar en una nova fase", ha afirmar. Ha evitat fer "futurologia" i ha receptat "pressió" als jutges perquè investiguin. "Tenim una aproximació tècnica: s'ha espiat; tenim la part jurídica; i ens falta la part política i ciutadana: cal pressionar els poders de l'Estat perquè no es puguin escapar", ha afirmat.
L'objectiu de les querelles
A qui s'acusa en un procés d'aquestes característiques? S'apunta a l'autoria de NSO, l'empresa israeliana que ha desenvolupat Pegasus. És una imputació a una persona jurídica. Es construeix des d'una triple perspectiva, segons ha explicat Benet Salellas. Els responsables de NSO han explicat que abans de vendre el producte controlen a qui el venen i que hi hagi un compliment del respecte a l'estat de dret. També hi ha control de la llicència, i es poden arribar a revocar llicències si no fan un bon ús. "Imputem a NSO una falta de diligència deguda en la preparació de l'expedient previ o bé una falta de control del producte", ha afirmat. Una tercera possibilitat és que s'arribi a la conclusió que NSO ha estat cooperador necessari per a l'espionatge.
Però no només NSO. Els advocats no tenen cap dubte que les agències de seguretat han participat en l'escàndol d'espionatge, i no només el CNI. Potser també la Guàrdia Civil o la Policia Nacional. Per això també les querelles aniran encaminades a que s'investiguin totes les agències de seguretat de l'Estat. "No es pot defugir la responsabilitat d'investigar-les. És un deure", ha dit Salellas. L'advocat, a més, ha remarcat que no hi ha cap supòsit que permeti espiar l'independentisme, perquè no es tracta d'un moviment terrorista, i ha apuntat, també, que el propi Tribunal Suprem diu que, per molt que hi hagi autorització judicial cal també que hi hagi justificació. En el cas del "Catalangate", ha apuntat, s'ha fet una intervenció massiva de les comunicacions pel "defensar l'Estat".
"Ser independentista no justifica que t'espiïn"
El Catalangate té molts efectes. No només a les víctimes directes de l'espionatge. "Hi ha una persecució ideològica de l'independentisme", ha reconegut Antoni Abad i Ninet, i ha assegurat que a les persones, pel fet de ser independentistes, se'ls ha vulnerat drets fonamentals. "Ser independentista no és motiu per ser espiat ni ser jutjat, fins i tot el TC ha avalat que l'independentisme és una pràctica política, i també intentar assolir la independència. No es pot justificar jurídicament i política l'espionatge o perseguir un grup ideològic", ha argumentat. Abat i Ninet ha parlat també de les garanties i la proporcionalitat, que s'han d'aplicar de manera garantista.