Boye es querella per una vintena d'atacs rebuts amb Pegasus

L'advocat de Puigdemont assenyala els responsables del software i demana al jutge identificar les connexions econòmiques amb Espanya; Boye va ser víctima d'espionatge almenys en 19 ocasions entre gener i maig de 2020

Gonzalo Boye
Gonzalo Boye | Frederic Esteve
03 de maig del 2022
Actualitzat a les 19:34h
L'advocat de Carles Puigdemont, Gonzalo Boye, porta la defensa de tots els membres de Junts afectats pel Catalangate i també dels exiliats, però alhora és víctima, també, d'aquest cas d'espionatge. Per això, a banda de preparar les querelles que interposarà a diverses jurisdiccions per als seus clients, també ha treballat en la seva, dirigida contra les empreses israelianes NSO i Q Cyber Technologies, la companyia luxemburguesa Osy Technologies, els seus responsables, Niv Karme, Shalev Hulio i Omri Lavie, i totes aquelles persones involucrades en la intervenció de les seves comunicacions.

La querella, de 109 pàgines i a la qual ha tingut accés NacióDigital, denuncia un mínim de 19 atacs a través del software Pegasus. Boye l'ha interposada al jutjat d'instrucció de Madrid. Les altres accions que presentarà seguiran el mateix esquema, però en canviaran lògicament alguns aspectes per adaptar-los a cada afectat. En el cas concret de l'advocat de Puigdemont, va ser víctima d'una vintena d'atacs amb Pegasus entre els mesos de gener i maig de 2020 a través de missatges SMS que contenien piulades de Twitter d'ONG com Human Right Watch, mitjans com The Guardian o revistes com Columbia Journalism Review o Politico. 

Així, Boye demana tot un seguit de diligències al jutge. Més enllà de la seva pròpia declaració, la dels querellats i de la dels experts de CitizenLab, també vol que es recullin totes les dades econòmiques i bancàries que hi hagi a Espanya respecte als querellats i que se sol·liciti al Banc d'Espanya perquè informi de qualsevol transferència de diners que s'hagi fet des del sistema bancari espanyol a les empreses NSO, Q Cyber i Osy Technologies, així com a les persones físiques querellades. Boye també reclama una comissió rogatòria internacional o, preferentment, el desplaçament d'una comissió judicial a Israel.

L'advocat vol que es determinin els pagaments i diners relacionats exclusivament amb empreses, persones o entitats públiques espanyoles o amb aquelles que hagin tingut com origen inicial Espanya o serveis prestats cap a Espanya i per això vol que el jutge demani a Israel la informació bancària de les empreses objecte de la querella. També vol que es lliuri la documentació que acredita els contractes, convenis i acords que les empreses hagin subscrit amb el govern d'Espanya, el CNI o qualsevol organisme o empresa pública o privada que treballi amb amb entitats espanyoles per a l'ús de Pegasus a territori espanyol. Boye ho amplia també a Luxemburg i vol que s'investiguin transferències des d'Espanya a comptes bancaris dels querellats.

Repàs exhaustiu del context dels atacs i les víctimes
La querella fa un exhaustiu repàs sobre què és Pegasus i com funciona, qui és l'empresa desenvolupadora del software, NSO Group, que forma part del grup Q Cyber Technologies, que alhora té un subsidiària a Luxemburg que es diu Osy Technologies. Les tres empreses han operat Pegasus i s'han beneficiat de la seva comercialització. L'escrit presentat al jutge també repassa l'ús de Pegasus arreu del món -s'ha utilitzat a Mèxic, els Emirats Àrabs, l'Aràbia Saudita, Estats Units, Panamà, Polònia, Índia, Hongria i el Regne Unit, entre d'altres- i detalla el moment en què s'han dut a terme els atacs en el cas del Catalangate

El moment dels atacs no és causal, com tampoc ho són les víctimes. La immensa majoria són dirigents polítics rellevants de l'independentisme o bé persones vinculades al moviment en defensa de l'autodeterminació de Catalunya, així com advocats, activistes i periodistes. Tots ells "majoritàriament membres de la minoria nacional catalana", diu Boye. L'advocat també recorda que ell exerceix la defensa de moltes de les víctimes de l'espionatge. Ell va rebre 18 atacs entre gener i maig de 2020 i un més l'octubre de 2020. En aquest darrer cas, just 48 hores després de la detenció de Josep Alay en el marc de l'operació Volhov. En els altres atacs, Boye havia participat en reunions telemàtiques amb Torra i Puigdemont, així com amb els seus defensats, arran de les restriccions per la pandèmia.