És molt significativa la feinada que han tingut els serveis de la Casa Reial per assegurar-se, estand per estand, que tothom faria bondat en passar Felip VI per la zona dels emprenedors catalans. A dia d'avui, Catalunya ja no té cap reserva de majoria monàrquica en l'espai que va entre el Liceu i el Mobile World Congress. S'han acabat les senyores agitant banderetes, aquest és un país de ciutadans que volen constituir-se en república. Ni Marcha Real, ni marxa enrere.

Per això el Parlament de Catalunya ha instat el Govern a personar-se com a part perjudicada pel cas Palma Arena, entenent que Iñaki Urdangarin i Cristina de Borbó poden haver comès un frau que hauria perjudicat greument la recaptació de l'IRPF, en detriment dels diners públics que es necessiten per cobrir les necessitats socials d'aquest país. Al capdavall, se suposa que Pedralbes és Catalunya i el matrimoni, en aquella època, eren una parella de residents catalans com qualsevol altra. O almenys això repetia constantment la propaganda oficial.

Tot plegat, encara fa més difícil d'entendre la resistència de l'Ajuntament de Barcelona a reclamar el retorn de la medalla d'Or de la ciutat que li van concedir a Cristina de Borbó perquè "representa el caràcter de la ciutat", segons va dir l'alcalde Maragall. Després del que ha passat, és l'Ajuntament qui ha de representar el caràcter de la ciutat i retirar aquesta distinció immerescuda.