«No se sap qui mana»: relat de com es va trencar el Govern en sis dies
El divorci entre JxCat i ERC per la inhabilitació de Torra es va consumar després de jornades de tensió i incomunicació entre socis; exiliats i presos van influir per esmorteir les conseqüències del xoc al Parlament
Oriol Junqueras, flanquejat pel president Quim Torra i Roger Torrent
|
ACN
Oriol March / Sara González / Joan Serra Carné
01
de febrer
de
2020, 21:00
Actualitzat:
03
de febrer,
11:04h
Una implosió en sis dies. En menys d'una setmana, l'independentisme ha fet irreversible el trencament del Govern, que s'havia cogut en els darrers dos anys. L'executiu, apedaçat tantes vegades, arriba al final del seu recorregut perquè la relació està deteriorada. Junts per Catalunya (JxCat) i ERC encaren l'epíleg de la legislatura amb unes eleccions anunciades però sense data. Els pertoca carregar amb la motxilla de les desconfiances recíproques i, també, amb la llosa d'haver de conviure a la Generalitat fins a l'aprovació dels pressupostos mentre la maquinària electoral funciona a ple rendiment, amb la vista posada en finals de maig i principis de juny.
És dilluns quan esclata tot, la visita dels presos al Parlament de dimarts imposa una fingida treva i dimecres Quim Torra posa un punt i final a la relació, anunciant eleccions en diferit, després d'hores d'incomunicació entre socis. Aquesta és la radiografia de la fractura.
Dijous, 23 de gener: el Tribunal Suprem prem el detonador
Torrent fa dies que demana descarregar de pressió la mesa del Parlament i mira cap al Govern, conscient que Torra insisteix públicament que només la cambra pot fer que deixi de ser diputat. Torrent ho explicita en una entrevista a NacioDigital el 18 de gener. "Aspiro a que siguem capaços de tenir una resposta política conjunta i a l'alçada, no només generar pressió al Parlament", apunta en l'entrevista.
Aquell dijous, Torrent i Torra no conversen ni s'intercanvien missatges. Tampoc hi ha cap contacte formal entre ERC i JxCat, malgrat que el grup de whatsapp que comparteixen els membres independentistes de la mesa -en el qual es comparteixen resolucions judicials com les del Tribunal Suprem- acostuma ser un canal de comunicació quan la mesa és assenyalada per les instàncies judicials. El partit del president sosté que Torra no renunciarà en cap cas als seus drets com a càrrec electe. "Soc diputat i president de Catalunya. No ens farem enrere", proclama el president un cop rebuda la decisió judicial. Ho solemnitza des de Girona, on visita els estralls del temporal Gloria.
Divendres, 24 de gener: la fórmula del diputat sense vot
ERC insisteix en acordar una fórmula que permeti defensar Torra com a president, reconèixer que injustament se li vol prendre la condició de diputat, engegar una ofensiva jurídica per intentar revertir la situació però protegir la institució del Parlament i les seves votacions. En definitiva, no exposar-les a ser impugnades. NacióDigital avança que s'està estudiant aquesta opció. Dirigents de JxCat com Josep Costa -amb una pèssima relació personal amb Torrent- i Elsa Artadi -que guanyaran protagonisme en les hores més crítiques del Govern tot i no exercir ja de consellera- rebutgen públicament aquesta via i arriben a discutir la validesa de la informació publicada per aquest diari.
El nucli dur del president -els diputats al Parlament Albert Batet, Josep Costa i Francesc de Dalmases, i la diputada al Congrés Laura Borràs en formen part- no vol cedir. Considera que és el moment de plantar-se, perquè la defensa del president també serveix per desgastar ERC, al capdavant de la presidència del Parlament i que ha d'entomar en última instància la resposta política a l'ofensiva judicial. A JxCat no es mouen: consideren que Torra ha de poder votar. Mentrestant, la seva defensa presenta un recurs per intentar evitar que se l'inhabiliti com a diputat, però la Junta Electoral no l'admet i manté que ja li ha retirat l'escó.
Dissabte i diumenge, 25 i 26 de gener: posicions enquistades
JxCat sosté que s'ha de desobeir. El vicepresident primer de la mesa del Parlament, Josep Costa, així ho dirà dissabte en una entrevista al programa Preguntes Freqüents de TV3. Ningú més parla en públic. ERC imposa la llei del silenci a tots els seus dirigents. La discrepància s'enquista durant el cap de setmana, quan uns i altres valoren tots els escenaris. Es produeixen fins i tot converses presencials, tal com subratllen fonts parlamentàries. També hi ha contactes a nivell governamental, dels quals en són coneixedors tant Torra com el vicepresident Aragonès.
Carles Puigdemont, des de Waterloo, i Marta Rovira, des de Ginebra, s'activen per intentar salvar la situació. La dirigent republicana proposa, fins i tot, ajornar el ple per evitar el xoc, però JxCat vol consumar el desafiament a la JEC i al Suprem. La CUP també és partidària d'explorar el blindatge del president. Torrent i Rovira conversen tant dissabte com diumenge, i s'intercanvien mútuament la informació que sorgeix dels contactes entre partits, que acabaran sent estèrils.
S'ofereix també a Torra que voti malgrat que el seu vot no sigui comptabilitzat i que se'l reconegui simbòlicament com a diputat. L'argument dels republicans és que no es poden deixar les decisions del Parlament al peu dels cavalls dels tribunals. La reflexió que fan: què passaria, per exemple, amb la votació de pressupostos si és impugnada perquè Torra hi ha participat? A més, el propi Torrent s'exposaria a una inhabilitació per desobediència que podria estroncar la seva carrera política.
Des de dissabte, la presidència del Parlament té clar que el pronunciament del secretari general, Xavier Muro, que ha rebut un requeriment judicial, serà cabdal. Però les discrepàncies insalvables passaran per davant. "Tot es pot explicar, a banda del panorama general, per una mala relació entre Roger Torrent i Josep Costa a la mesa del Parlament", assegura una font parlamentària coneixedora de tots els contactes d'aquests dies.
Torrent és president de la cambra i Costa n'és el vicepresident primer, i la relació ha estat tensa des del dia que ERC, el 30 de gener del 2018, va decidir ajornar la investidura de Carles Puigdemont, fa tot just dos anys. Costa admetrà dilluns a la sala de premsa del Parlament, a instàncies d'una pregunta de NacióDigital, que no ha conversat amb Torrent en cap moment del cap de setmana per trobar una solució a l'atzucac. El president i vicepresident de la mesa no parlen fins que es troben a la cambra.
Tot el que ha anat passant després de la investidura fallida de Puigdemont -el cas dels diputats suspesos, els debats interns a la mesa, el context general de pugna- no ha ajudat a amorosir una convivència ja de per si complexa. Per què és rellevant el detall de la falta d'empatia? Perquè els precedents han sedimentat la desconfiança, que es fa insalvable amb la discussió de com atendre el cas de l'escó de Torra. La legislatura comença a agonitzar.
Dilluns, 27 de gener, al matí: el secretari general del Parlament fixa criteri
El secretari general del Parlament ordena poc després de les 9 del matí que es prenguin les mesures necessàries perquè Torra perdi l'acta de diputat. JxCat i ERC es reuneixen amb la CUP per explorar alternatives, però els contactes no són fructífers. JxCat posa damunt la taula una proposta per recórrer la decisió del secretari general -assumida per Torrent- i guanyar temps, però el president del Parlament no la considera pertinent. Costa admet davant els periodistes que fins el mateix dilluns no comunica a ERC la seva solució definitiva per protegir l'escó del president.
El grup de JxCat, reunit a la cambra, registra entrades i sortides de Costa i també d'Eusebi Campdepadrós, secretari de la mesa, que miren de trobar una via per mantenir viva l'acta de diputat de Torra. El president català ha estat a primera hora al Parlament i després hi torna, tot i que no participa de les reunions. En el discurs que farà a partir de les tres de la tarda a l'hemicicle assenyalarà que no se li ha traslladat la pèrdua de l'escó i que l'ha coneguda pels mitjans de comunicació, tot i que fonts parlamentàries insisteixen que hi va haver una "comunicació". El mateix Torrent va explicar aquest divendres a RAC1 que es va intercanviar missatges amb el president. De fet, li va trucar, però Torra no va poder atendre'l. Sí que es van intercanviar whatsapps. Un emissari de JxCat intenta a última hora que Torrent faci algun moviment, però no se'n surt. Fonts oficials de Presidència assenyalen que "en cap moment" se li comunica res a Torra.
Falta menys d'una hora per al ple, i Costa i el president del grup de JxCat, Albert Batet, surten després per verbalitzar un darrer intent: que es voti al ple una proposta de resolució per tombar les instruccions de Muro, text que mai s'arriba a votar perquè tampoc tenen majoria per demanar una alteració de l'ordre del dia. Torrent no té coneixement que s'ha registrat la proposta de resolució fins que comença el ple. A la presidència de la mesa, dins de l'hemicicle, Costa li comunica quan seuen de costat.
Dilluns a la tarda: el ple del xoc
"Avui s'obre la porta a desballestar les institucions", diu Torra des del faristol de l'hemicicle, obrint el cos a cos amb Torrent. "Té cap valor el que votem? El que vota el Parlament és simbòlic?", insisteix, mirant a la bancada d'ERC. Al final del seu discurs, els diputats de JxCat es posen dempeus per aplaudir efusivament. Els republicans, ni es mouen. En el torn de rèplica dels grups, el ple s'ha de suspendre perquè la presidenta parlamentària de Ciutadans, Lorena Roldán, acusa Torra de ser un "delinqüent", acusació que és corejada després per tots els diputats del partit taronja, que consideren que Torra no és ni diputat ni president. En el seu torn i des del faristol, Sabrià torna a insistir: "Nosaltres no som el seu rival, som l'aliat".
Amb episodis d'estira-i-arronsa pel mig, es produeix la primera votació des de la pèrdua de la condició de diputat de Torra. Precisament, és la dels polèmics pressupostos del Parlament. Inicialment s'havien d'aprovar amb els vots favorables de JxCat, Ciutadans i el PP. De nou, JxCat i ERC no s'han posat en d'acord en els comptes confeccionats per Costa, que apugen el sou dels diputats i fixen a la baixa dues partides importants per a ERC: la de la cimera de la francofonia i la del 40è aniversari de la restitució del Parlament. Els postconvergents, però, anuncien que finalment no votaran com a manera de protestar perquè Torra no ho pot fer. Els comptes de la cambra no s'aproven. De fet, ningú hi vota a favor i Costa ni tan sols defensa la proposta a la cambra. Alguns diputats de JxCat sí que han premut el botó per marcar que hi són presents. El president de la Generalitat, però, no emet vot.
A les sis de la tarda, s'acaba la sessió. Després d'una última reunió dels òrgans de govern de la cambra, la majoria dels grups aposten per ajornar el ple monogràfic sobre corrupció que havia demanat Cs perquè la sessió s'hauria allargat fins a les 11 de la nit. És el mateix Torrent qui comunica als periodistes, en un contacte informal, que la resta del ple es posposa. Després, entra al despatx de la presidència del Parlament. S'ha acabat la jornada que conduirà a la crisi definitiva dels socis del Govern. Torrent encara enviarà un missatge cordial a Torra, que el president respon.
Dilluns vespre: Torra escolta tothom
Tot i estar molest, el president de la Generalitat pren la determinació de no assumir decisions en calent. JxCat reuneix dilluns al vespre diputats, consellers i dirigents de JxCat. Parla molta gent. Puigdemont hi està connectat per videoconferència. Les intervencions es poden dividir en tres, a grans trets: hi ha peticions d'eleccions anticipades i propostes d'expulsar ERC del Govern, com fan alguns membres del Govern -Damià Calvet i Meritxell Budó-. Diverses fonts presents assenyalen que és "unànime" la defensa d'aprovar els pressupostos com a senyal de "responsabilitat", però l'ambient està caldejat. La trencadissa immediata es descarta perquè l'endemà han de venir els presos al Parlament i ells no la defensen.
"La situació és irreversible", sostenen dirigents republicans, que consideren que Torra ha portat al límit la legislatura, però no ha gosat convocar eleccions de forma immediata perquè no hi ha unanimitat per fer-ho al seu partit. No les volen els presos ni tampoc Puigdemont, tot i que el pols dels consellers s'ha accelerat i hi ha paraules altisonants, també quan se citen poc abans amb Torra als despatxos de l'executiu al Parlament. "Tot està trencat", coincideixen en afirmar dirigents de les diferents formacions independentistes. Tot i això, ERC tampoc es planteja en cap moment sortir del Govern. Esperaran, en tot cas, què vol fer a partir d'ara Torra. "No se sap qui mana", sosté un representant governamental que albira hores d'agitació.
L'exvicepresident del Govern Oriol Junqueras -que no es reuneix en privat i a soles amb Torra, segons fonts consultades- i els exconsellers presos han arribat poc després de les 8 del matí al Parlament, se'ls ha conduït al despatx d'audiències de la cambra i des d'allà han anat entrant, un per un, a la sala vermella de l'edifici. Durant l'espera del seu torn, els presos estaran custodiats policialment en tot moment, però separats per partits en dues sales on bull el debat sobre què passarà l'endemà.
Les compareixences dels presos són el teló de fons de múltiples contactes. Torra es veu amb els de JxCat, que són partidaris de no liquidar immediatament la legislatura. És una opció que comparteix Puigdemont, discret en la reunió de dilluns al vespre. Era partidari d'esgotar la legislatura, però el gest de Torrent -que li porta mals records de fa dos anys- li fa veure que cal prendre decisions. Durant la tarda, des de vicepresidència s'anuncia l'agenda del dimecres, marcada per l'aprovació dels pressupostos per part del Govern a primera hora del matí i per la compareixença de Pere Aragonès al migdia. "De moment, així està previst", diuen durant la tarda alguns dels dirigents del partit de Junqueras, conscients que l'ona expansiva de la trencadissa que es va visualitzar dilluns al Parlament podria alterar les previsions. Durant la tarda, els diputats Sabrià i Batet han mantingut contactes per explorar si es pot redreçar la situació.
Segons fonts coneixedores dels contactes, també Torra comunica a Aragonès que, tot i estar "dolgut", la decisió que prendrà no serà ni expulsar ERC del Govern ni degradar la seva condició com a vicepresident. El contacte es produeix ben entrada la tarda. Poc després, Torra i Torrent acompanyen fins a la sortida del Parlament els presos que marxen cap a Lledoners i Puig de les Basses. La comissió del 155 ha estat maratoniana.
L'activitat, però, no ha acabat. JxCat convoca una nova reunió a la nit, molt més restringida que la del dilluns i a la Casa dels Canonges, relatada amb detalls per l'Agència Efe. L'alineació és la següent, Torra a banda: Puigdemont -per videconferència-, Elsa Artadi -partidària d'expulsar ERC del Govern-, Albert Batet, Meritxell Budó, Josep Costa i Josep Rius. També hi és Pere Cardús, principal assessor del president a Palau. És on es resol el dilema de la legislatura i el president marca el camí cap a l'aprovació dels pressupostos i les noves eleccions catalanes, les terceres en cinc anys. "Un gest de responsabilitat", mantenen al seu entorn.
Assenyalen que Torra se sent "molt seus" els comptes i que no tenia sentit no aprovar-los, perquè en els seus desplaçaments al territori els seus interlocutors -ajuntaments, entitats socials, el tercer sector- li han fet notar la necessitat de tenir nous pressupostos. Només quedava redactar la declaració institucional on es comunicaria tot, però la redacció definitiva es deixa per l'endemà. La fa l'equip habitual.
Dolors Bassa, arribant al Parlament amb Quim Torra i Roger Torrent Foto: Adrià Costa
A les 23.33 hores, el canal de periodistes que segueixen la informació governamental rep una alerta. Minuts abans, han estat avisats els consellers també per via telemàtica. Torra convoca una declaració l'endemà al migdia a la Galeria Gòtica de Palau. Es desfermen tot tipus d'especulacions i salta pels aires l'agenda per aprovar els pressupostos. Degradarà Aragonès? Farà fora ERC del Govern? El president, amb el pas dels dies, assenyalarà que en cap moment va voler optar per aquesta opció, perquè hauria perjudicat la unitat. Interfereix en el debat, a banda, que es fixi la reunió amb Pedro Sánchez el dia 6 de febrer: prendre decisions irreversibles pot posar en perill l'arrencada d'una mesa de governs entelada per la polèmica.
Dimecres, 29 de gener, al matí: les 12 hores en què ERC no sap res
Des de la nit anterior, ERC no sap res, més enllà de les breus paraules de Torra a Aragonès. No hi ha cap certesa de què anunciarà el president ni si es mantindrà la intenció d'aprovar els pressupostos a la reunió de Govern. Convocarà eleccions el president tot i no haver-hi unanimitat dins de JxCat? S'expulsarà finalment ERC de la coalició governamental? Es rellevarà el vicepresident, tot i la relació cordial amb Torra? Davant la falta d'informació i de comunicació amb presidència, els rumors es disparen. A primera hora, els interrogants seguien sent els mateixos. "No sabem res", "niidea", "no ens han dit res", repeteixen els dirigents consultats.
Torra arriba passades les nou del matí a Palau. Reuneix els consellers de JxCat, als quals comunica la decisió. També cita David Bonvehí, president del PDECat, a la Casa dels Canonges per avançar-li el contingut de la declaració institucional. En paral·lel, davant la incertesa i enmig d'informacions publicades per alguns mitjans que apunten que es poden produir canvis en el Govern, el partit de Junqueras es reuneix a la seu del carrer Calàbria per valorar tots els escenaris a l'espera de tenir una mínima pista del pronunciament del president. Torrent, que també és a la seu dels republicans, ha hagut de canviar un vol que tenia previst al migdia. S'ha anul·lat l'agenda prevista al Parlament.
Quinze minuts abans de les dotze del migdia, l'hora assenyalada, fonts d'ERC retraten així la situació: "ERC no sap què dirà el president Torra en la seva compareixença de les 12. Tampoc va ser avisat del canvi d'agenda i està a l'espera de conèixer el contingut de la seva compareixença". En la segona part del missatge, recullen la incomoditat amb la situació: "ERC considera que en un govern de coalició les decisions s'han de prendre de manera consensuada. Si el president pren una decisió unilateral, ERC se sentirà lliure de prendre les seves pròpies decisions". Les confiances, trencades.
Dimecres al migdia: l'anunci
Aragonès ha intentat infructuosament contactar amb Torra. Només és citat al Palau de la Generalitat 15 minuts abans de la compareixença del president a la Galeria Gòtica. Cap pista concloent del contingut de l'anunci. Dirigents republicans especulen al voltant de la seu del partit amb inquietud. Tota la premsa espera l'autorització per enfilar les escales per saber quin és l'anunci.
Pressupostos i eleccions. Aragonès sap, per fi, les intencions del president. Torra manifesta preocupació sobre què fer amb la reunió que mantindrà amb el president Pedro Sánchez el 6 de febrer, que finalment es farà al Palau de la Generalitat, com s'acaba sabent a finals de setmana. Aragonès sosté que es mantingui allò previst i acordat a la taula de partits i entitats independentistes: reclamar l'autodeterminació i l'amnistia. El dirigent republicà avisa el seu partit, que respira alleugerit. Torna a la seu d'ERC. Aragonès ha respost a Torra que s'ha de reunir amb la direcció de la seva formació per estudiar quina serà la resposta d'ERC al missatge presidencial.
Torra surt davant la premsa i anuncia, ara ja públicament, les eleccions en diferit. Sosté que "s'ha deteriorat la confiança" amb ERC, perquè no s'actua amb "lleialtat" i la presidència de la Generalitat ha quedat "a la intempèrie" retirant-li la condició de diputat. També acusa els republicans d'haver-se "doblegat" davant la repressió. La declaració és dura, però Torra no fa el pas següent. Hi haurà pressupostos i el 2020 també se celebraran eleccions. Les dues coses es preveien abans de la crisi parlamentària per la inhabilitació.
Malgrat la contundència de la diagnosi i l'evident convivència trencada entre els socis, a ERC encaixen l'anunci amb un "podria haver estat pitjor". De fet, hi ha el convenciment que la via assenyalada pel president, la dels pressupostos i la de seure a la mesa de negociació amb el PSOE, és la que "sempre" han defensat ells malgrat les crítiques rebudes per part de JxCat.
Així ho expressen en el comunicat -no roda de premsa- que emeten com a resposta a Torra: "És una posició que sempre hem defensat i sobre la qual s'ha bastit un consens estratègic que ara es materialitzarà de manera tangible a favor del conjunt de la ciutadania de Catalunya". Eviten entrar en el cos a cos, no es pronuncien sobre les frases més dures pronunciades pel president i prometen treballar amb "lleialtat" perquè l'adversari no és cap altre que "la repressió" de l'Estat.
