31
de gener
del
2024
Actualitzat
a les
16:05h
En només dos mesos i mig, la llei d'amnistia ha passat de "complir les expectatives" de Junts, com va dir Jordi Turull, a tenir "forats", com va verbalitzar Míriam Nogueras dimarts al Congrés, minuts abans de votar en contra d'un text que fonamenta la legislatura espanyola. Què ha canviat en aquest temps? Com s'explica que una norma pactada entre PSOE i Junts, i amb un paper destacat també d'ERC, fos acceptable el 13 de novembre -quan es va registrar- i no ho sigui el 30 de gener? Els moviments dels jutges expliquen el nerviosisme dels juntaires, que volen aconseguir totes les garanties perquè aquesta llei -que justifica el canvi d'estratègia del partit- s'apliqui, i s'apliqui bé. I això vol dir que afecti tothom, també Carles Puigdemont, de manera ràpida.
Les darreres setmanes es poden analitzar com un diàleg entre el poder legislatiu i el judicial. Cada moviment dels negociadors ha tingut una resposta judicial, especialment de qui ha liderat l'ofensiva contra l'amnistia, Manuel García Castellón. En plenes negociacions, va reactivar la causa de Tsunami -aturada durant quatre anys- per assenyalar directament Puigdemont, que fins aleshores no havia estat implicat en aquest procediment. Això va ser el 6 de novembre de 2023, quan les converses es trobaven al tram final, i quan ja havia transcendit que la via per incloure el terrorisme de Tsunami seria que no hagués provocat morts. No és casualitat que, en aquella interlocutòria, el jutge comencés a posar les bases per atribuir la mort d'un ciutadà francès a les protestes a l'aeroport del Prat.
Malgrat aquest primer moviment, la llei es registra al Congrés -només amb la signatura del PSOE- i comença la tramitació. ERC expressa dubtes sobre l'última versió del text, que no ha estat consensuada amb ells. En públic, Junts diu que no presentarà esmenes. En privat, veus implicades en les negociacions avisen que la llei té mancances i que caldrà polir detalls. De bon principi, el problema és el terrorisme, punt controvertit que incomoda el PSOE i que és una escletxa per la qual el jutge García Castellón intenta deixar fora de l'amnistia tant Puigdemont com Marta Rovira. També Ruben Wagensberg, diputat d'ERC, que ha decidit marxar a Suïssa per la pressió judicial i mediàtica, tot i que sosté que no s'ha exiliat. La llei comença el camí al Congrés i, en paral·lel, s'intensifiquen les interlocutòries de l'Audiència Nacional per esquivar-la.
El 12 de desembre, Junts assegurava que no proposaria retocs a la llei. Després de Nadal, la cosa canvia, i el partit anuncia una bateria d'esmenes tècniques i de fons, per tal de protegir millor les causes de terrorisme (Tsunami i els CDR), altres causes de lawfare (com el Volhov) i garantir que la llei té efectes immediats. Les converses entre els partits s'intensifiquen amb la vista posada al dia 16 de gener, termini per presentar esmenes, i al dia 18, quan es vota la ponència que es portarà a la comissió de Justícia del Congrés, que es fa el dia 23. Malgrat certa escenificació, Junts participa de la redacció de les esmenes tècniques -precisions i aclariments en el redactat de la llei- que pacten ERC i PSOE, però no les signa. Després sí que hi acaba donant suport en la ponència.
El dia 18 de gener, fonts coneixedores de les negociacions apuntaven que hi havia marge per trobar un punt de consens entre la posició de màxims dels independentistes i la dels socialistes. I s'acaba trobant: la comissió de Justícia aprova una esmena pactada entre ERC, Junts i el PSOE que restringeix més els delictes de terrorisme que queden fora de la llei. En el nou redactat, de fa tot just una setmana i que té el suport dels juntaires, cau el requisit de la sentència ferma i s'estableix que queden fora de l'amnistia els casos de terrorisme quan "de manera manifesta i amb intenció directa" hagin causat "violacions greus de drets humans previstes en l'article 2 i 3 del Conveni Europeu de Drets Humans". Entre els negociadors hi ha cert optimisme per haver millorat un punt complex, però tot salta pels aires dos dies després.
Perquè el terrorisme quedi fora de l'amnistia cal que hi hagi voluntat manifesta? N'hi haurà. I cal vulnerar drets humans? Es vulneraran. Com si s'hagués llegit els esmenes, el jutge García Castellón veu indicis de "voluntat homicida" en els organitzadors de les protestes de contra la sentència i apunta que alguns dels policies presenten unes lesions greus que són compatibles amb vulneracions del dret a la vida (l'article 2 del Conveni Europeu de Drets Humans que tot just 48 hores abans els negociadors han inclòs a la llei d'amnistia). Tant ERC com Junts han deixat vives diverses esmenes perquè es votin al ple del dia 30, una de les quals insisteix a retirar la referència al terrorisme de les exclusions de la llei, per intentar protegir Puigdemont, Rovira i els encausats per Tsunami.
Del relat que fa el jutge, se'n desprèn que explora la possibilitat d'una causa per traïció contra l'entorn de Puigdemont pels suposats contractes amb ciutadans russos per tal que el Kremlin donés suport a una Catalunya independent (i, de pas, desestabilitzar Espanya i Europa). Hi ha una frase significativa: suposadament, els contactes amb Rússia els pilotava en un principi Víctor Terradellas, exresponsable de relacions internacionals de CDC, i després se'n va fer càrrec Josep Alay, cap de l'oficina de Puigdemont. El jutge "dedueix" que hi hauria algú "en comú i per sobre seu" que autoritzava aquests contactes, i obre així la porta a imputar l'expresident per un delicte, a hores d'ara, quedaria fora de la llei. Una alta de les esmenes vives que vol aprovar Junts és, precisament, la que inclou els delictes contra la pau i la seguretat de l'Estat, terreny pantanós i que podria posar en dubte la constitucionalitat de la norma, segons Jaume Asens.
Les darreres setmanes es poden analitzar com un diàleg entre el poder legislatiu i el judicial. Cada moviment dels negociadors ha tingut una resposta judicial, especialment de qui ha liderat l'ofensiva contra l'amnistia, Manuel García Castellón. En plenes negociacions, va reactivar la causa de Tsunami -aturada durant quatre anys- per assenyalar directament Puigdemont, que fins aleshores no havia estat implicat en aquest procediment. Això va ser el 6 de novembre de 2023, quan les converses es trobaven al tram final, i quan ja havia transcendit que la via per incloure el terrorisme de Tsunami seria que no hagués provocat morts. No és casualitat que, en aquella interlocutòria, el jutge comencés a posar les bases per atribuir la mort d'un ciutadà francès a les protestes a l'aeroport del Prat.
Malgrat aquest primer moviment, la llei es registra al Congrés -només amb la signatura del PSOE- i comença la tramitació. ERC expressa dubtes sobre l'última versió del text, que no ha estat consensuada amb ells. En públic, Junts diu que no presentarà esmenes. En privat, veus implicades en les negociacions avisen que la llei té mancances i que caldrà polir detalls. De bon principi, el problema és el terrorisme, punt controvertit que incomoda el PSOE i que és una escletxa per la qual el jutge García Castellón intenta deixar fora de l'amnistia tant Puigdemont com Marta Rovira. També Ruben Wagensberg, diputat d'ERC, que ha decidit marxar a Suïssa per la pressió judicial i mediàtica, tot i que sosté que no s'ha exiliat. La llei comença el camí al Congrés i, en paral·lel, s'intensifiquen les interlocutòries de l'Audiència Nacional per esquivar-la.
El 12 de desembre, Junts assegurava que no proposaria retocs a la llei. Després de Nadal, la cosa canvia, i el partit anuncia una bateria d'esmenes tècniques i de fons, per tal de protegir millor les causes de terrorisme (Tsunami i els CDR), altres causes de lawfare (com el Volhov) i garantir que la llei té efectes immediats. Les converses entre els partits s'intensifiquen amb la vista posada al dia 16 de gener, termini per presentar esmenes, i al dia 18, quan es vota la ponència que es portarà a la comissió de Justícia del Congrés, que es fa el dia 23. Malgrat certa escenificació, Junts participa de la redacció de les esmenes tècniques -precisions i aclariments en el redactat de la llei- que pacten ERC i PSOE, però no les signa. Després sí que hi acaba donant suport en la ponència.
Com fer encaixar el terrorisme
Amb el pas de les setmanes, i amb les diferents interlocutòries del jutge que van fonamentant -des del seu punt de vista i en contra del criteri de la Fiscalia- una causa per terrorisme amb Puigdemont al capdavant, aquest delicte es va convertint en el principal forat de la llei. Els negociadors s'esforcen per trobar la manera de fer-lo entrar dins de la llei, però amb els matisos necessaris perquè passi el filtre del TC i sigui assumible pel PSOE. La posició de màxims d'ERC i Junts és eliminar la referència al terrorisme de l'article que defineix quins delictes queden fora de la llei. El PSOE vol deixar-ho tal com està: el terrorisme queda exclòs sempre que hi hagi sentència ferma i hagi suposat una vulneració de la directiva europea de lluita contra el terrorisme.El dia 18 de gener, fonts coneixedores de les negociacions apuntaven que hi havia marge per trobar un punt de consens entre la posició de màxims dels independentistes i la dels socialistes. I s'acaba trobant: la comissió de Justícia aprova una esmena pactada entre ERC, Junts i el PSOE que restringeix més els delictes de terrorisme que queden fora de la llei. En el nou redactat, de fa tot just una setmana i que té el suport dels juntaires, cau el requisit de la sentència ferma i s'estableix que queden fora de l'amnistia els casos de terrorisme quan "de manera manifesta i amb intenció directa" hagin causat "violacions greus de drets humans previstes en l'article 2 i 3 del Conveni Europeu de Drets Humans". Entre els negociadors hi ha cert optimisme per haver millorat un punt complex, però tot salta pels aires dos dies després.
Perquè el terrorisme quedi fora de l'amnistia cal que hi hagi voluntat manifesta? N'hi haurà. I cal vulnerar drets humans? Es vulneraran. Com si s'hagués llegit els esmenes, el jutge García Castellón veu indicis de "voluntat homicida" en els organitzadors de les protestes de contra la sentència i apunta que alguns dels policies presenten unes lesions greus que són compatibles amb vulneracions del dret a la vida (l'article 2 del Conveni Europeu de Drets Humans que tot just 48 hores abans els negociadors han inclòs a la llei d'amnistia). Tant ERC com Junts han deixat vives diverses esmenes perquè es votin al ple del dia 30, una de les quals insisteix a retirar la referència al terrorisme de les exclusions de la llei, per intentar protegir Puigdemont, Rovira i els encausats per Tsunami.
L'entrada a escena de Volhov i la traïció
El to va augmentant amb el pas dels dies. Si en un principi es parla d'intentar negociar i millorar la llei fins a l'últim minut, poques hores abans del ple Junts ja avisa que es planteja tombar la llei si el PSOE no accepta les esmenes que continuen vives. No hi ha terme mitjà, perquè en aquell moment de la tramitació ja no es poden transaccionar modificacions de la llei: el PSOE ho ha d'acceptar tot o votar-hi en contra. En paral·lel, comença a créixer el temor d'una altra via d'aigua: la traïció. El nerviosisme s'intensifica quan Gonzalo Boye, amb un paper destacat en la negociació de la llei d'amnistia per part de Junts, avisa en una entrevista a Vilaweb que amb l'actual redactat hi ha marge perquè els jutges deixin fora molta gent de l'amnistia. 24 hores abans del ple, apareix en escena el jutge del cas Volhov, Joaquín Aguirre, que reactiva un dels procediments més rocambolescos del procés, la trama russa, i confirma els temors.Del relat que fa el jutge, se'n desprèn que explora la possibilitat d'una causa per traïció contra l'entorn de Puigdemont pels suposats contractes amb ciutadans russos per tal que el Kremlin donés suport a una Catalunya independent (i, de pas, desestabilitzar Espanya i Europa). Hi ha una frase significativa: suposadament, els contactes amb Rússia els pilotava en un principi Víctor Terradellas, exresponsable de relacions internacionals de CDC, i després se'n va fer càrrec Josep Alay, cap de l'oficina de Puigdemont. El jutge "dedueix" que hi hauria algú "en comú i per sobre seu" que autoritzava aquests contactes, i obre així la porta a imputar l'expresident per un delicte, a hores d'ara, quedaria fora de la llei. Una alta de les esmenes vives que vol aprovar Junts és, precisament, la que inclou els delictes contra la pau i la seguretat de l'Estat, terreny pantanós i que podria posar en dubte la constitucionalitat de la norma, segons Jaume Asens.