13
de novembre
del
2023
Actualitzat
a les
21:22h
El PSOE ha registrat aquest dilluns a la tarda al Congrés la "Llei orgànica d'Amnistia per a la normalització institucional, política i social a Catalunya", que permetrà tancar les causes judicials obertes a independentistes catalans des de l'1 de gener de 2012 fins a l'actualitat. Els socialistes, després de mesos negociant amb ERC i Junts, s'han vist obligats a registrar la norma en solitari davant la falta d'entesa de les formacions del bloc progressista, principalment provocada pel fre d'última hora dels d'Oriol Junqueras, que des d'aquesta matinada estan revisant i intentant desbloquejar alguns aspectes que troben a faltar de la norma.
Què falta per desencallar-ho? "Qüestions jurídiques i tècniques", especifiquen els republicans, que ara fa gairebé dues setmanes havien assegurat que havien assolit un acord amb el PSOE sobre l'amnistia. Des d'aquella entesa fins ara, han canviat diverses qüestions que han alimentat els dubtes d'ERC. Un dels esculls que ha suposat un daltabaix a les converses ha estat la interlocutòria del passat 6 de novembre del jutge Manuel García Castellón, en què cita en qualitat d'investigada per terrorisme la secretària general d'ERC, Marta Rovira, en un cas en què l'Audiència Nacional vol vincular les protestes contra la sentència de l'1-O amb la mort d'un home que va patir un infart el dia de la manifestació a l'Aeroport del Prat. També està implicat en el cas com a investigat el líder dels juntaires Carles Puigdemont.
El que estava previst per aquest dilluns -jornada en la qual també la presidenta del Congrés, Francina Armengol, ha anunciat la investidura de Pedro Sánchez per al dimecres i dijous- era que la norma es registrés a la cambra baixa amb la signatura del PSOE, Sumar, ERC, Junts, Bildu, PNB i BNG. Des de primera hora, diverses de les formacions progressistes han tret el cap per reivindicar el seu lideratge en la negociació, però ho han fet amb declaracions contradictòries que han culminat amb el registre en solitari dels socialistes.
Des dels juntaires Míriam Nogueras, en una entrevista a TV3 a primera hora, ha mostrat el seu convenciment que la llei que es registraria seria la que ha negociat la seva formació amb el PSOE, però finalment la norma no inclou la signatura dels de Puigdemont. També al matí, Yolanda Díaz, líder de Sumar, ha assegurat que la norma es registraria de manera "imminent", i fins i tot el diputat Íñigo Errejón, de la formació plurinacional, ha escrit al migdia a X que ja estava registrada, si bé després ha rectificat la publicació per dir que estava "signada", tot i que la firma dels socis del PSOE no ha acabat sortint reflectida.
Així, finalment els dubtes d'ERC han acabat causant un efecte dòmino entre totes les formacions. Si els republicans no signaven, tampoc ho volia fer Bildu ni BNG, aliats dels republicans. Davant d'aquesta situació, Junts ha evitat la fotografia d'un pacte signat amb el PSOE, Sumar i el PNB sense presència de les esquerres sobiranistes.
Davant del desgavell, els socialistes han tirat pel dret i han entrat al registre del Congrés, a les 18:03, la norma. Una hora després el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, ha reivindicat la llei com una eina per "tancar ferides", i davant de les crítiques de les dretes reaccionàries i les seves mobilitzacions, ha remarcat que és una llei "plenament constitucional", com es recull efectivament a través de diversos apunts en el preàmbul. "És una norma constitucional que busca clarament millorar la convivència al nostre país. És una norma per millorar Espanya. El país amb aquesta llei serà més habitable", ha afegit Bolaños.
Què falta per desencallar-ho? "Qüestions jurídiques i tècniques", especifiquen els republicans, que ara fa gairebé dues setmanes havien assegurat que havien assolit un acord amb el PSOE sobre l'amnistia. Des d'aquella entesa fins ara, han canviat diverses qüestions que han alimentat els dubtes d'ERC. Un dels esculls que ha suposat un daltabaix a les converses ha estat la interlocutòria del passat 6 de novembre del jutge Manuel García Castellón, en què cita en qualitat d'investigada per terrorisme la secretària general d'ERC, Marta Rovira, en un cas en què l'Audiència Nacional vol vincular les protestes contra la sentència de l'1-O amb la mort d'un home que va patir un infart el dia de la manifestació a l'Aeroport del Prat. També està implicat en el cas com a investigat el líder dels juntaires Carles Puigdemont.
El que estava previst per aquest dilluns -jornada en la qual també la presidenta del Congrés, Francina Armengol, ha anunciat la investidura de Pedro Sánchez per al dimecres i dijous- era que la norma es registrés a la cambra baixa amb la signatura del PSOE, Sumar, ERC, Junts, Bildu, PNB i BNG. Des de primera hora, diverses de les formacions progressistes han tret el cap per reivindicar el seu lideratge en la negociació, però ho han fet amb declaracions contradictòries que han culminat amb el registre en solitari dels socialistes.
Des dels juntaires Míriam Nogueras, en una entrevista a TV3 a primera hora, ha mostrat el seu convenciment que la llei que es registraria seria la que ha negociat la seva formació amb el PSOE, però finalment la norma no inclou la signatura dels de Puigdemont. També al matí, Yolanda Díaz, líder de Sumar, ha assegurat que la norma es registraria de manera "imminent", i fins i tot el diputat Íñigo Errejón, de la formació plurinacional, ha escrit al migdia a X que ja estava registrada, si bé després ha rectificat la publicació per dir que estava "signada", tot i que la firma dels socis del PSOE no ha acabat sortint reflectida.
Així, finalment els dubtes d'ERC han acabat causant un efecte dòmino entre totes les formacions. Si els republicans no signaven, tampoc ho volia fer Bildu ni BNG, aliats dels republicans. Davant d'aquesta situació, Junts ha evitat la fotografia d'un pacte signat amb el PSOE, Sumar i el PNB sense presència de les esquerres sobiranistes.
Davant del desgavell, els socialistes han tirat pel dret i han entrat al registre del Congrés, a les 18:03, la norma. Una hora després el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, ha reivindicat la llei com una eina per "tancar ferides", i davant de les crítiques de les dretes reaccionàries i les seves mobilitzacions, ha remarcat que és una llei "plenament constitucional", com es recull efectivament a través de diversos apunts en el preàmbul. "És una norma constitucional que busca clarament millorar la convivència al nostre país. És una norma per millorar Espanya. El país amb aquesta llei serà més habitable", ha afegit Bolaños.