La jornada de demà marcarà quina és la màxima capacitat de mobilització del nacionalisme espanyol a Catalunya. Dos partits parlamentaris, PP i Ciutadans, hi han abocat recursos, difusió i militants, amb la intenció de contrarestar l'efecte polític de les dues mobilitzacions massives del catalanisme. L'espanyolisme té una presència notable al Parlament, així que seria lògic que també la pogués tenir al carrer.

Però els organitzadors del 12-O tenen un problema. La transició va tolerar la pervivència de les expressions més extremes del franquisme i és aquest magma ultra qui, any rere any, ha mantingut les mobilitzacions espanyolistes a Barcelona. A més, tant PP com Ciutadans han acceptat convocar la jornada conjuntament amb els racistes de PxC i els feixistes de Falange Española de las JONS. Això, sumat a l'arribada de grups ultres de tot l'estat, no convida gaire a transformar el 12-O en una festa cívica i familiar.

Errors com l'intent de manipulació d'una entrevista a Andrés Iniesta o episodis desagradables com el d'ahir al Parlament no suavitzen la imatge agressiva de l'espanyolisme, amb una llarga història coactiva i poca tradició de diàleg. Així que demà, a plaça Catalunya, es concentraran els que defensen el no a la independència, una posició legítima, però a través del no a les urnes, una opció encara per sota de la democràcia.