Ha trigat, però finalment la família de Salvador Puig Antich ha pogut veure la declaració explícita del govern espanyol afirmant la “il·legalitat i il·legitimitat” del tribunal que va jutjar l’activista antifranquista així com la nul·litat de la condemna a mort a garrot vil. La nova llei de memòria democràtica ha aplanat el camí i avui s’ha sabut -ho ha avançat El Punt Avui- que el ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica ha expedit el document pertinent.
Aquí podeu recuperar els articles publicats amb motiu del 50 aniversari sobre el significat avui de la personalitat del militant antifranquista, l'impacte del cas en la societat catalana i la cultura, els interrogants encara oberts del procés judicial o el que passava a Barcelona en aquells dies del març del 1974.
Que hagin passat més de 50 anys perquè es fes realitat una certificació així exemplifica les dificultats d’una recuperació de la memòria homologable amb les democràcies europees. Es dona el cas que el document fet arribar a la família corregeix alguns nyaps de la primera declaració, la tardor passada, com una equivocació en la referència del sumari, així com evitava una menció nítida a l’anul·lació de la condemna. Fins i tot en els detalls, l’estat espanyol ha estat gasiu amb Puig Antich.
En tot cas, ni que sigui tard, es fa justícia en vigílies d’un nou aniversari. El proper 2 de març, farà 51 anys de la seva execució a la presó Model. Fa un any, l’espai del que va ser un sòrdid centre penitenciari va acollir un seguit d’activitats en homenatge al militant del Moviment Ibèric d’Alliberament (MIL), sota el títol Puig Antich. El compromís vigent 1974-2024, que va impulsar Jaume Roures.
Preguntes encara sense resposta
El 25 de setembre del 1973, va començar el calvari que duria el jove antifranquista a la mort. Aquell dia va caure en mans de la policia quan anava a reunir-se amb un company del MIL. Al resistir-se, va ser arrossegat a una escala, on es va produir un tiroteig en el qual va morir un sotsinspector de policia, Francisco Anguas.
Les irregularitats de tot el procés es van anar acumulant les setmanes següents. Des de beines de bala desaparegudes a manca d’informes de peritatge de les armes a testimonis mèdics rebutjats pel jutge que evidenciaven que al cos del sotsinspector hi havia més bales que les que havien sortit de la pistola de Puig Antich. I una autòpsia feta a comissaria... Quines i quantes bales van causar la mort d’Anguas encara resta sense resposta.
En el cas Puig Antich va ser molt clara la voluntat del règim de fer via. El fet que el MIL fos vist com una organització molt heterodoxa pel gruix de l’antifranquisme no va contribuir a la mobilització contra la sentència, feta pública el 8 de gener. Una diferència molt clara respecte a l’anterior consell de guerra, el del procés de Burgos.
L’atemptat que va matar l’almirall Carrero Blanco, president del govern i home fort del règim, el 20 de desembre, va ser determinant per nodrir l’afany de la revenja en el franquisme. El govern, presidit per un home que provenia de l’aparell repressor, Carlos Arias, no va dubtar. Una altra diferència envers Burgos.
De redactar la sentència a impartir Dret
Dels qui van intervenir en el procés i condemna resta viu Carlos Rey González. Capità auditor de l’exèrcit, de 82 anys, va ser el redactor de la sentència a garrot vil. Ha impartit classes de Dret a la Universitat Internacional de Catalunya. Que el redactor d’una sentència a garrot en consell de guerra acabi de professor universitari només passa en països com Espanya. També va ser l’advocat de la dirigent del PP Alicia Sánchez Camacho en el cas Camarga. Salvador Puig Antich no va tenir sort i ha hagut d’esperar 51 anys per veure el seu cas anul·lat per l’estat.