Totes les preguntes (algunes sense resposta) del cas Puig Antich, 50 anys després

El 2 de març de 1974 és una data que ja forma part de la memòria més profunda d'aquest país. És també un d'aquells episodis als quals es vincula l'imaginari sentimental de tota una generació, amb una enorme càrrega icònica. Pels més joves, però, aquest episodi sòrdid del tardofranquisme pot quedar amagat pel pas del temps. Aquell dia, Salvador Puig Antich, un jove militant del Movimiento Ibérico de Liberación (MIL), era executat a la presó Model de Barcelona després d'un procés ple d'irregularitats que va culminar en una condemna a garrot per la mort del subinspector de policia Francisco Anguas. Aquest 2024 fa 50 anys i un seguit d'iniciatives ho volen recordar. 

La notícia de l'execució a la presó Model va causar un impacte enorme en una societat catalana que vivia una transformació important des dels anys seixanta, quan van néixer Els Setze Jutges i Òmnium Cultural, Edicions 62 i Serra d'Or. Molta gent va empatitzar amb aquell jove combatent contra la dictadura, idealista i arriscat que va haver d'entomar la pitjor sort del destí. De cop, Puig Antich va simbolitzar un futur que no acabava d'arribar, en una Catalunya que vivia un tombant de represa. Aquí teniu un seguit de preguntes -algunes encara sense resposta- per posar en context aquell episodi.

Què era el MIL?

El Movimiento Ibérico de Liberación va néixer a inicis dels anys setanta d'un petit grup de joves estudiants que es definia com a comunisme revolucionari, molt crític amb les posicions del Partit Comunista d'Espanya i el PSUC, i que mostrava també influències de tipus llibertari. Els germans Solé Sugranyes en van ser els membres més destacats. Favorables a les accions armades, que entenien com un suport a la lluita de la classe obrera, van protagonitzar diversos assalts a sucursals bancàries. En un d'ells, al Banc Hispanoamericà, el març del 1973, va resultar ferit un empleat. La policia va començar a neguitejar-se i va mobilitzar la temible Brigada Política Social.    

Com va caure en mans de la policia?

La policia els seguia la pista. El 25 de setembre del 1973, en una operació, Puig Antich va ser detingut quan anava a reunir-se amb el seu company del MIL Xavier Garriga al bar Funicular del carrer de Girona. La resistència mostrada pel jove militant va fer que els policies empenyessin Salvador dins d'una escala, on es va produir un tiroteig. A resultes d'aquest, enmig d'una gran confusió, va caure mort a trets el subinspector Francisco Anguas. Puig Antich, ferit pels cops de la policia, va ser ingressat a l'Hospital Clínic.

La mort del policia va capgirar el cas del MIL. De ser un grup de "malfactors", com eren tractats als mitjans, el cas es va convertir en un afer polític. El periodista Jordi Panyella acaba de reeditar Salvador Puig Antich, cas obert (Angle), que quan va aparèixer fa deu anys va aportar molta documentació per posar en qüestió la versió oficial de la mort d'Anguas. Panyella va fer un treball molt documentat que assenyalava un reguitzell d'irregularitats: beines de bala desaparegudes del lloc dels fets, manca d'estudis de peritatge de les armes, testimonis de metges que no foren acceptats pel jutge i mostraven que al cos del policia hi havia més bales que les que havien sortit de la pistola de Puig Antich, l'autòpsia feta a comissaria... 

Quin context polític es vivia a l'Espanya de 1974?

El règim de Franco vivia els seus darrers anys. El dictador, que el 1969 havia designat el príncep Joan Carles com a successor, va nomenar l'almirall Carrero Blanco com a president del govern el juny del 1973, al capdavant d'un equip amb un clar predomini de tecnòcrates i membres de l'Opus Dei. El 20 de desembre, un atemptat d'ETA va acabar amb Carrero, obrint una etapa d'incertesa. Puig Antich, pres a la Model, i la seva família es van espantar.

Per què no hi va haver indulgència?

El clima polític estava enrarit. Els sectors més ultres del règim clamaven per un enduriment, encara més, de la repressió. La jurisdicció militar va reclamar per a ella el procés de Puig Antich. Va ser un moment decisiu. El 8 de gener, un tribunal militar va condemnar-lo a mort. Sense la mort de Carrero, amb un govern més fred, la sentència hauria estat la mateixa. Però després del magnicidi, el procés es va accelerar i les possibilitats d'indult s'escolaren. El Consell Suprem de Justícia Militar va ratificar la sentència la vigília que el nou president, Carlos Arias, va pronunciar el discurs de "l'esperit del 12 de febrer". Hi anunciava una obertura política. Però no n'hi hauria per a Puig Antich.    

Quines iniciatives es van prendre per intentar salvar Puig Antich?

L'únic que separava el militant del MIL de la mort era un possible indult de Franco. El consell de ministres de l'1 de març es va limitar a l'enterado (és a dir, donar-se per assabentat de la sentència, donant-hi llum verda). No hi va haver cap debat en el si del govern, tot i que aquest estava ja dividit entre els immobilistes com Utrera Molina, titular del Movimiento, i reformistes com Pío Cabanillas, a Informació i Turisme. 

Així que es va comunicar la notícia a l'advocat del condemnat, Oriol Arau, qui compartia bufet amb Francesc Caminal, un grup de lletrats es va mobilitzar frenèticament a la seu del Col·legi d'Advocats per intentar salvar Puig Antich. Però què podien fer? La llei franquista establia només 12 hores entre la comunicació de l'enterado i l'execució. Aquella nit, es van fer moltes trucades.

Quines personalitats es van moure per intentar evitar l'execució?

Sembla que una de les figures que va intentar intervenir va ser l'exministre Joaquín Ruiz Jiménez, que va trucar al Vaticà. Una altra personalitat que va arribar a trucar al Pardo va ser el doctor Joaquim Puigvert. Així va aparèixer publicat a La Vanguardia l'endemà de l'execució. Pocs dies abans, el cardenal i arquebisbe de Barcelona, Narcís Jubany, va demanar al govern, en nom de tots els bisbes catalans, que s'evités l'execució. Tot va ser inútil.  

Per què es va produir una menor mobilització que amb el procés de Burgos?

Eren circumstàncies molt diferents. El procés de Burgos, el 1970, amb 11 sentències de mort, va generar una mobilització exterior sense precedents. La principal organització política de l'antifranquisme, el PCE, va liderar un munt d'iniciatives a la premsa internacional. Finalment, el govern franquista es va dividir. Un sector dels opusdeistes, amb Gregorio López Bravo al capdavant, es va oposar a les execucions. Franco va recular. En el cas de Puig Antich, cap dels principals grups opositors es va moure fins que ja va ser massa tard. En part perquè el MIL era vist com una organització heterodoxa i aliena al mainstream antifranquista.  

Quin altre condemnat va ser executat aquell dia?

L'alemany Heinz Chez, condemnat a mort a Tarragona per l'assassinat d'un guàrdia civil quan intentava robar en un bar. Ningú va reclamar el seu cos. Els Joglars van recordar el cas en la seva obra La torna. Per cert, que en el consell de ministres que va donar els dos enterados, es va estudiar una tercera condemna a mort, la que afectava el guàrdia civil Antonio Franco, que havia matat un superior. En aquest cas, Franco va decidir exercir el dret de gràcia. L'execució de Chenz va ser una manera de diluir la transcendència política de la de Puig Antich.

Quins interrogants resten oberts del cas Puig Antich?

El cas s'ha intentat reobrir en diverses ocasions. El llibre de Jordi Panyella ha tingut un paper important en això. Resten preguntes obertes: quantes bales va rebre el policia Franscisco Anguas? Quines provenien d'un altre policia? Per què no es van voler escoltar testimonis de la defensa? Per què es va fer una autòpsia en una comissaria? L'intent de la jutgessa argentina María Servini de dur a la justícia els responsables polítics del moment van topar amb la llei d'amnistia espanyola del 1977. La sala militar del Tribunal Suprem va rebutjar la revisió del procés el 2007, però 2 de 5 magistrats van considerar que Salvador no havia tingut un judici just. 

Quin responsable del cas continua viu?

L'advocat Carlos Rey González, que va ser el jutge militar que el 1974 va signar la condemna a mort de Puig Antich. L'Ajuntament de Barcelona i les germanes de Salvador s'hi van querellar, sense resultat. Com que totes les coses acaben lligant, Rey va ser l'advocat de l'exlíder del PP català Alicia Sánchez Camacho en l'escàndol de la Camarga. Ara, amb la llei de memòria democràtica, hi ha qui veu una porta oberta a la revisió del procés a Puig Antich. Tanmateix, si la justícia espanyola ha estat sempre un cas perdut en reparació democràtica, el jove antifranquista ja fa anys que va guanyar la batalla per la memòria popular.