Carles Puigdemont és aquests dies a Irlanda, on visitarà el parlament del país i on ha pronunciat aquesta tarda una conferència al Trinity College de Dublín. Referint-se al procés, Puigdemont ha assegurat que no es tracta "d'un cas de nacionalisme clàssic, sinó d'un acte profundament democràtic". "No volem crear murs amb cap nació europea o el món, més aviat el contrari: volem treballar per eliminar-nos, a la pràctica", ha assenyalat l'expresident de la Generalitat davant de quatre-centes persones.

Segons el màxim dirigent de la Crida Nacional per la República, la democràcia a Espanya es troba "en risc", perquè els drets fonamentals estan "suspsesos de facto". "Aquesta és la principal amenaça per als ciutadans catalans i espanyols, i també per a la Unió Europea (UE)", ha assenyalat. "Avui, un estat de la UE no pot garantir els drets judicials dels seus ciutadans, tenint en compte que en els últims mesos Espanya ha contravingut tractats internacionals signats per ella mateixa", ha reflexionat.

"Això no és un afer intern, és un problema europeu", ha assegurat Puigdemont, que ha fet un repàs de tots els esdeveniments -sentència de l'Estatut, manifestacions multitudinàries, aposta pel dret a decidir, 9-N i referèndum de l'1-O, marcat per la violència policial- que han portat a la situació actual. L'ha abordat abans, per cert, amb Bertie Ahern, exprimer ministre d'Irlanda, que s'ha interessat per què passa a Catalunya. En la conferència, l'expresident també s'ha referit a la situació dels presos i dels exiliats, i també a la "persecució" de 700 alcaldes per haver fet costat al referèndum.

La via catalana

Puigdemont, com ja va fer a Londres després de la polèmica per la via eslovena defensada per Quim Torra en la presentació del Consell per la República, ha volgut desvincular el procés de qualsevol prossibilitat de violència. "A diferència d'altres casos de les dècades recents, Catalunya aspira a aconseguir la independència de manera pacífica, cívica, fent servir la democràcia com a única arma", ha assegurat.