09
de març
de
2021, 10:30
Actualitzat:
10
de març,
14:26h
No, la retirada de la immunitat de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí no implica la seva extradició automàtica a Espanya, ni tan sols que se'ls tregui la condició d'eurodiputats. La decisió que ha adoptat el Parlament Europeu -previsible, tot i que amb més vots en contra (prop de 250) dels previstos en un primer moment- vol dir només que se'ls aixeca aquesta protecció parlamentària que fa que els eurodiputats no pugui ser jutjats sense el permís de l'Eurocambra. El resultat de la votació al ple ja el va anticipar la votació al Comitè d'Afers Jurídics (JURI) i finalment aquest dimarts s'ha confirmat. Puigdemont, Comín i Ponsatí ja no tenen immunitat. I ara, què?
La decisió del Parlament Europeu es pot recórrer. La decisió del ple del Parlament Europeu es pot recórrer a la justícia europea i els advocats dels tres eurodiputats ho estan estudiant. És en aquest punt on confien que s'escoltaran els seus arguments i on presentaran tot un seguit de vulneracions que s'han produït durant el procés del suplicatori, des del fet que no s'ha respectat la confidencialitat del procediment fins a la manca d'imparcialitat del ponent encarregat de redactar l'informe que va votar el JURI fa unes setmanes i que ha ratificat l'Eurocambra. També plantejaran els arguments que van dir en comissió, qüestionant la competència del Suprem i alertant d'una persecució política. Al Parlament Europeu hi ha certa preocupació en aquest sentit, perquè hi ha hagut vulneracions flagrants pel que fa a la confidencialitat, i temen que es pugui revertir la decisió presa pel ple per ordre judicial.
Boye prepara moviments. En una entrevista a NacióDigital aquest dissabte, Gonzalo Boye ja apuntava que presentaria recurs contra la decisió del Parlament Europeu al Tribunal General de la Unió Europea (TGUE). L'advocat és optimista de cara a la decisió que pugui prendre la justícia belga si el Suprem reactiva les euroordres i recorda que en el cas de Lluís Puig ja es va revisar la prova que afectava també Puigdemont. "Quan hi ha risc de vulneració de drets fonamentals, l'estat que ha d'executar l'euroordre té l'obligació de no fer-ho", apunta. En tot cas, la cosa anirà per llarg.
Continuen sent eurodiputats. Els tres dirigents independentistes continuen sent eurodiputats, no perden el seu escó. La decisió que s'ha pres és sobre la retirada d'una prerrogativa parlamentària, la immunitat, que fa que els eurodiputats no puguin ser jutjats sense el permís del Parlament Europeu. Això vol dir que Puigdemont, Comín i Ponsatí podrien ser detinguts en qualsevol país de la Unió Europea a partir de l'euroordre del Tribunal Suprem, com passava abans que fossin eurodiputats. Fins ara, podien viatjar lliurement per Europa, excepte a Espanya, on el Suprem ja va dir que no retiraria l'ordre de cerca i captura malgrat la immunitat comunitària.
L'alt tribunal espanyol va demanar el suplicatori fa un any, quan els dirigents de Junts van aconseguir l'acta d'eurodiputat després de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre el cas d'Oriol Junqueras. El procés del suplicatori és llarg, i la pandèmia l'ha allargat encara més. Es va començar a tramitar al gener, i es va reprendre a finals d'any. Els tres eurodiputats van defensar-se en comissió al desembre. Van argumentar que el Suprem no era competent per reclamar l'extradició i que hi havia una persecució política.
No són culpables, però se'ls pot jutjar. La retirada de la immunitat no prejutja els afectats. De fet, el procés de suplicatori no aborda el fons del cas que porta Puigdemont, Comín i Ponsatí a perdre la immunitat i no en determina la seva culpabilitat. Per tant, la decisió del ple no vol dir que els consideri culpables, només que considera que poden ser jutjats. Serà el tribunal -en aquest cas la justícia belga, per a Puigdemont i Comín, i escocesa, per a Ponsatí- qui determinarà si han de ser extradits a Espanya, tal com demana Pablo Llarena. Un cop el ple ha decidit, David Sassoli ho ha comunicat als eurodiputats afectats i a l'autoritat competent, en aquest cas el Suprem, que haurà de reactivar les eurorodres, bloquejades des que van obtenir l'acta.
La justícia belga ja s'ha posicionat. Malgrat que es retiri la immunitat, la defensa dels eurodiputats té motius per ser optimista. A l'exili, les batalles compten per victòries, i el Suprem encara no ha pogut capturar tres peces molt valuoses a ulls de l'Estat. La justícia belga ja s'ha pronunciat una vegada sobre la qüestió i ho va fer per al cas de Lluís Puig. Va denegar la petició d'extradició amb l'argument que el Suprem no era competent per sol·licitar-la, i la Fiscalia va descartar presenta-hi recurs. Si manté el criteri per a Puigdemont i Comín, hauria de rebutjar la sol·licitud de Llarena. En tot cas, la decisió anirà per llarg perquè es pot recórrer tres vegades i la justícia belga ha demostrat no tenir pressa per prendre una decisió.
L'última jugada de Llarena. El magistrat del Suprem ha rebut més d'una negativa a l'hora d'extradir els dirigents independentistes exiliats. És per això que prepara una última jugada, potser la darrera, que passa per portar la qüestió de les euroordres al Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Llarena vol que els jutges euroopeus delimitin en quins casos es pot rebutjar una euroordre i en quins altres s'ha d'acceptar l'extradició. Vol evitar que es repeteixi el cas de Puig amb Puigdemont i Comín. El moviment és arriscat, perquè els jutges europeus poden donar-li la raó al jutge espanyol o tancar files amb els jutges belgues. Gonzalo Boye té clar que la justícia europea no donarà la raó a Llarena.
La decisió del Parlament Europeu es pot recórrer. La decisió del ple del Parlament Europeu es pot recórrer a la justícia europea i els advocats dels tres eurodiputats ho estan estudiant. És en aquest punt on confien que s'escoltaran els seus arguments i on presentaran tot un seguit de vulneracions que s'han produït durant el procés del suplicatori, des del fet que no s'ha respectat la confidencialitat del procediment fins a la manca d'imparcialitat del ponent encarregat de redactar l'informe que va votar el JURI fa unes setmanes i que ha ratificat l'Eurocambra. També plantejaran els arguments que van dir en comissió, qüestionant la competència del Suprem i alertant d'una persecució política. Al Parlament Europeu hi ha certa preocupació en aquest sentit, perquè hi ha hagut vulneracions flagrants pel que fa a la confidencialitat, i temen que es pugui revertir la decisió presa pel ple per ordre judicial.
Boye prepara moviments. En una entrevista a NacióDigital aquest dissabte, Gonzalo Boye ja apuntava que presentaria recurs contra la decisió del Parlament Europeu al Tribunal General de la Unió Europea (TGUE). L'advocat és optimista de cara a la decisió que pugui prendre la justícia belga si el Suprem reactiva les euroordres i recorda que en el cas de Lluís Puig ja es va revisar la prova que afectava també Puigdemont. "Quan hi ha risc de vulneració de drets fonamentals, l'estat que ha d'executar l'euroordre té l'obligació de no fer-ho", apunta. En tot cas, la cosa anirà per llarg.
Continuen sent eurodiputats. Els tres dirigents independentistes continuen sent eurodiputats, no perden el seu escó. La decisió que s'ha pres és sobre la retirada d'una prerrogativa parlamentària, la immunitat, que fa que els eurodiputats no puguin ser jutjats sense el permís del Parlament Europeu. Això vol dir que Puigdemont, Comín i Ponsatí podrien ser detinguts en qualsevol país de la Unió Europea a partir de l'euroordre del Tribunal Suprem, com passava abans que fossin eurodiputats. Fins ara, podien viatjar lliurement per Europa, excepte a Espanya, on el Suprem ja va dir que no retiraria l'ordre de cerca i captura malgrat la immunitat comunitària.
L'alt tribunal espanyol va demanar el suplicatori fa un any, quan els dirigents de Junts van aconseguir l'acta d'eurodiputat després de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre el cas d'Oriol Junqueras. El procés del suplicatori és llarg, i la pandèmia l'ha allargat encara més. Es va començar a tramitar al gener, i es va reprendre a finals d'any. Els tres eurodiputats van defensar-se en comissió al desembre. Van argumentar que el Suprem no era competent per reclamar l'extradició i que hi havia una persecució política.
No són culpables, però se'ls pot jutjar. La retirada de la immunitat no prejutja els afectats. De fet, el procés de suplicatori no aborda el fons del cas que porta Puigdemont, Comín i Ponsatí a perdre la immunitat i no en determina la seva culpabilitat. Per tant, la decisió del ple no vol dir que els consideri culpables, només que considera que poden ser jutjats. Serà el tribunal -en aquest cas la justícia belga, per a Puigdemont i Comín, i escocesa, per a Ponsatí- qui determinarà si han de ser extradits a Espanya, tal com demana Pablo Llarena. Un cop el ple ha decidit, David Sassoli ho ha comunicat als eurodiputats afectats i a l'autoritat competent, en aquest cas el Suprem, que haurà de reactivar les eurorodres, bloquejades des que van obtenir l'acta.
La justícia belga ja s'ha posicionat. Malgrat que es retiri la immunitat, la defensa dels eurodiputats té motius per ser optimista. A l'exili, les batalles compten per victòries, i el Suprem encara no ha pogut capturar tres peces molt valuoses a ulls de l'Estat. La justícia belga ja s'ha pronunciat una vegada sobre la qüestió i ho va fer per al cas de Lluís Puig. Va denegar la petició d'extradició amb l'argument que el Suprem no era competent per sol·licitar-la, i la Fiscalia va descartar presenta-hi recurs. Si manté el criteri per a Puigdemont i Comín, hauria de rebutjar la sol·licitud de Llarena. En tot cas, la decisió anirà per llarg perquè es pot recórrer tres vegades i la justícia belga ha demostrat no tenir pressa per prendre una decisió.
L'última jugada de Llarena. El magistrat del Suprem ha rebut més d'una negativa a l'hora d'extradir els dirigents independentistes exiliats. És per això que prepara una última jugada, potser la darrera, que passa per portar la qüestió de les euroordres al Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Llarena vol que els jutges euroopeus delimitin en quins casos es pot rebutjar una euroordre i en quins altres s'ha d'acceptar l'extradició. Vol evitar que es repeteixi el cas de Puig amb Puigdemont i Comín. El moviment és arriscat, perquè els jutges europeus poden donar-li la raó al jutge espanyol o tancar files amb els jutges belgues. Gonzalo Boye té clar que la justícia europea no donarà la raó a Llarena.