27
de maig
de
2019, 21:00
Actualitzat:
28
de maig,
12:07h
Si una bona notícia deixen aquestes eleccions és que la ultradreta, al menys en l'àmbit municipal, desapareix de l'escena política a Catalunya. Les eleccions espanyoles de fa un mes van donar un escó a Vox per la demarcació de Barcelona, el de l'odontòleg hispano-guineà de Sant Cugat del Vallès Ignacio Garriga. I les europees de diumenge l'hi donen al cap de llista, l'advocat de l'Estat Jorge Buxadé. Però a les municipals la clatellada ha estat espectacular, i Vox només ha obtingut a Catalunya tres regidors al municipi gironí de Salt, dos dels quals ho eren fins ara per la dissolta Plataforma per Catalunya.
Fa un mes, a les eleccions generals, Vox va superar el 5% dels vots a municipis com Castelldefels, Sant Adrià de Besòs, Pineda de Mar, Sant Andreu de la Barca, Badia del Vallès o Reus. Si s'haguessin traslladat aquests resultats a les municipals, en tots els casos hi obtenien un o dos regidors. A Salou encara van ser més bons i van aconseguir un 8,94% dels vots. I a municipis com Mataró, Santa Coloma de Gramenet, l'Hospitalet de Llobregat, Sitges o Sabadell hi van obtenir al voltant d'un 4%.
És a dir, que si els candidats locals es treballaven la campanya i es patejaven els carrers i els mercats, com fa uns anys havia fet Plataforma per Catalunya (PxC), fàcilment podien superar el 5% i entrar als nous consistoris. Però no ha estat així, donat que Vox ha perdut en aquests municipis més de la meitat dels vots de les eleccions generals. A Salou ha obtingut un 4,3%; a Badia del Vallès, el 2,58%; a Sabadell, l'l,86%, i a Castelldefels l'1%.
Disputes internes i fracàs a Mataró
A ciutats per les quals Vox va apostar fort com Mataró, on era regidora la fins fa uns mesos secretària general de PxC, Mónica Lora, o a l'Hospitalet de Llobregat, on van posar de cap de llista el vicepresident de PxC, Pablo Barranco, complint la condició exigida pel partit per dissoldre's i entrar a Vox, cap dels dos han aconseguit acta de regidor. Lora ha obtingut el 4,09% del vots i Barranco, el 3,12%.
El fet que en aquestes dues ciutats -on Vox tenia militants i estructura des de feia temps-, els coordinadors locals i altres militants històrics fossin trets de la llista o posats en llocs sense possibilitats, ocupant els primeres llocs de la candidatura gent de PxC que, com en el cas de l'Hospitalet, ni eren de la ciutat ni hi tenien vincles, va generar que José María Pérez, el coordinador fins fa dos mesos al Maresme, i Daniel Clemente, coordinador fins fa unes setmanes de Vox a l'Hospitalet, esbombessin a la premsa que la candidatura havia estat segrestada. Clemente va arribar a publicar en el seu blog personal que Jorge Buxadé era "el càncer de Vox".
A Salt, on han vist revalidada l'acta de regidors els dos que ho eren de PxC, Sergi Fabri i Sergio Concepción, i n'ha entrat un tercer, Cruz Lozano, no hi va haver-hi cap conflicte amb la gent de Vox perquè senzillament a Salt Vox no hi tenia militants. Ha estat el grup local de PxC, que fa tres mesos senzillament va canviar de sigles. I a diferència de la regidora de PxC a Mataró, Mónica Lora, Fabri sí que s'ha patejat els carrers aquests quatre anys. I anava molt ben preparat als plens municipals. Més, quan ha fet diversos màsters de polítiques publiques i administració local.
S'ha de tenir en compte que a Salt no els ha passat factura el canvi de sigla i de discurs. PxC feia sempre la seva propaganda en català i castellà i habitualment, tret dels municipis de la Catalunya interior, els regidors parlaven en públic en les dues llengües. Però Vox a Catalunya, per influència d'Ignacio Garriga i de Buxadé, va imposar que tota la propaganda es fes en castellà, i van castellanitzar els topònims dels municipis.
#YoSoyTamborilero
Fins i tot el seu hashtag a les xarxes era #YoSoyTamborilero o Soy el tamborilero del Bruch. I parlar només en castellà a certs barris o pobles i centrar la campanya en tancar TV3, dissoldre les autonomies, les feministes lletges, els lobis gais, la prohibició de l'avortament i acabar amb el model educatiu català, no era la millor campanya per unes municipals. Però a Salt, el gir ultraespanyolista no els ha passat factura perquè la majoria de votants de Plataforma són castellanoparlants, i d'altra banda els candidats van continuar utilitzant el català en molt actes.
Si busquem a la xarxa el programa municipal per la ciutat de Barcelona del diputat Ignacio Garriga, que també aspirava a l'Ajuntament, no hi ha cap enllaç ni pàgina web de la campanya ni de la candidatura per Barcelona. No tenia, de fet cap programa electoral, més enllà de piulades a la xarxa amb deu mesures per Barcelona, que eren gairebé les mateixes per a tots els municipis: abaixar impostos, mà dura amb la immigració irregular, ocupes i top manta, protecció de la família, etc. I en els pocs actes públics que van fer, com el de Torre Baró del 15 de maig, on també hi era Santiago Abascal, Garriga va centrar el seu parlament a denunciar "els comunistes i separatistes que s'havien apoderat de Barcelona". Va augurar que si "els nostres avantpassat ho veiessin, s'aixecarien de les seves tombes" i va acabar amb el seu habitual ¡Que Dios os bendiga y que Dios bendiga también a Barcelona y a España!.
Però a Salt la campanya no la van centrar a expulsar marxistes i separatistes de l'ajuntament ni en el "no" a l'avortament, sinó en problemàtiques de serveis socials, educatives i urbanístiques. I també en la immigració i en el rebuig a la mesquita que té un imam d'idees salafistes. Però no només en la immigració. Van fer propostes molt perfilades sobre problemes i mancances que afecten tots els veïns.
Pel que fa als militants i regidors de PxC que no van volen anar a Vox, com el regidor del Vendrell, Joan Carrasco, que amb altres membres de PxC va presentar-se amb el partit de Josep Anglada, SOM Identitaris, han obtingut a la capital del Baix Penedès només 297 vots, un 2,02%, sent superats per la llista de Vox, feta per gent que no prové de PxC, que hi ha obtingut 326 vots.
El nou partit d'Anglada s'estavella
Josep Anglada que es presentava a Vic amb el aquest nou partit, SOM Identitaris, es va trobar fa una setmana amb la sorpresa d'una condemna que l'Audiència de Barcelona va considerar que ja era ferma, a dos anys de presó i d'inhabilitació per presentar-se a les eleccions, per haver amenaçat un menor per Twitter. Inhabilitació que la Junta Electoral va entendre que ja s'havia d'aplicar. Li van obligar a fer una nova llista sense ell i a retirar banderoles, generant una confusió sobre la candidatura que ben segur l'ha perjudicat. L'exregidora Marta Riera va acabar ocupant el número 1, però només ha obtingut 511 vots, un 2,85%.
El qui sí que ha entrat a l'ajuntament de Manlleu amb SOM Identitaris ha estat Paco Zambrana, caporal de la Guàrdia Urbana jubilat. Un trist epitafi per al projecte polític de Josep Anglada, regidor a l'ajuntament de Vic des del 2003, que va començar la seva caiguda el 2013, quan va ser destituït i expulsat del partit.
Fa quatre anys, Plataforma per Catalunya, sense ell, va passar de 67 a només 8 regidors, i ara, amb la integració a Vox ha certificat la seva defunció. Aquesta setmana sembla que dimitiran la majoria de membres de l'executiva de Barcelona. I no crec que els tres regidors de Salt vulguin immiscir-se en les disputes i retrets que hi haurà a Vox pel fracàs a les municipals catalanes, els retrets a Buxadé per haver posat gent de PxC per davant dels militants històrics de Vox, o de si ajuda tenir un diputat com Ignacio Garriga, que acaba tots els actes aixecant les mans com si fos uns bisbe o el Papa de Roma, mentre diu als que han anat a escoltar les seves propostes ¡Que Dios os bendiga!.
Fa un mes, a les eleccions generals, Vox va superar el 5% dels vots a municipis com Castelldefels, Sant Adrià de Besòs, Pineda de Mar, Sant Andreu de la Barca, Badia del Vallès o Reus. Si s'haguessin traslladat aquests resultats a les municipals, en tots els casos hi obtenien un o dos regidors. A Salou encara van ser més bons i van aconseguir un 8,94% dels vots. I a municipis com Mataró, Santa Coloma de Gramenet, l'Hospitalet de Llobregat, Sitges o Sabadell hi van obtenir al voltant d'un 4%.
És a dir, que si els candidats locals es treballaven la campanya i es patejaven els carrers i els mercats, com fa uns anys havia fet Plataforma per Catalunya (PxC), fàcilment podien superar el 5% i entrar als nous consistoris. Però no ha estat així, donat que Vox ha perdut en aquests municipis més de la meitat dels vots de les eleccions generals. A Salou ha obtingut un 4,3%; a Badia del Vallès, el 2,58%; a Sabadell, l'l,86%, i a Castelldefels l'1%.
Disputes internes i fracàs a Mataró
A ciutats per les quals Vox va apostar fort com Mataró, on era regidora la fins fa uns mesos secretària general de PxC, Mónica Lora, o a l'Hospitalet de Llobregat, on van posar de cap de llista el vicepresident de PxC, Pablo Barranco, complint la condició exigida pel partit per dissoldre's i entrar a Vox, cap dels dos han aconseguit acta de regidor. Lora ha obtingut el 4,09% del vots i Barranco, el 3,12%.
El fet que en aquestes dues ciutats -on Vox tenia militants i estructura des de feia temps-, els coordinadors locals i altres militants històrics fossin trets de la llista o posats en llocs sense possibilitats, ocupant els primeres llocs de la candidatura gent de PxC que, com en el cas de l'Hospitalet, ni eren de la ciutat ni hi tenien vincles, va generar que José María Pérez, el coordinador fins fa dos mesos al Maresme, i Daniel Clemente, coordinador fins fa unes setmanes de Vox a l'Hospitalet, esbombessin a la premsa que la candidatura havia estat segrestada. Clemente va arribar a publicar en el seu blog personal que Jorge Buxadé era "el càncer de Vox".
A Salt, on han vist revalidada l'acta de regidors els dos que ho eren de PxC, Sergi Fabri i Sergio Concepción, i n'ha entrat un tercer, Cruz Lozano, no hi va haver-hi cap conflicte amb la gent de Vox perquè senzillament a Salt Vox no hi tenia militants. Ha estat el grup local de PxC, que fa tres mesos senzillament va canviar de sigles. I a diferència de la regidora de PxC a Mataró, Mónica Lora, Fabri sí que s'ha patejat els carrers aquests quatre anys. I anava molt ben preparat als plens municipals. Més, quan ha fet diversos màsters de polítiques publiques i administració local.
S'ha de tenir en compte que a Salt no els ha passat factura el canvi de sigla i de discurs. PxC feia sempre la seva propaganda en català i castellà i habitualment, tret dels municipis de la Catalunya interior, els regidors parlaven en públic en les dues llengües. Però Vox a Catalunya, per influència d'Ignacio Garriga i de Buxadé, va imposar que tota la propaganda es fes en castellà, i van castellanitzar els topònims dels municipis.
#YoSoyTamborilero
Fins i tot el seu hashtag a les xarxes era #YoSoyTamborilero o Soy el tamborilero del Bruch. I parlar només en castellà a certs barris o pobles i centrar la campanya en tancar TV3, dissoldre les autonomies, les feministes lletges, els lobis gais, la prohibició de l'avortament i acabar amb el model educatiu català, no era la millor campanya per unes municipals. Però a Salt, el gir ultraespanyolista no els ha passat factura perquè la majoria de votants de Plataforma són castellanoparlants, i d'altra banda els candidats van continuar utilitzant el català en molt actes.
Si busquem a la xarxa el programa municipal per la ciutat de Barcelona del diputat Ignacio Garriga, que també aspirava a l'Ajuntament, no hi ha cap enllaç ni pàgina web de la campanya ni de la candidatura per Barcelona. No tenia, de fet cap programa electoral, més enllà de piulades a la xarxa amb deu mesures per Barcelona, que eren gairebé les mateixes per a tots els municipis: abaixar impostos, mà dura amb la immigració irregular, ocupes i top manta, protecció de la família, etc. I en els pocs actes públics que van fer, com el de Torre Baró del 15 de maig, on també hi era Santiago Abascal, Garriga va centrar el seu parlament a denunciar "els comunistes i separatistes que s'havien apoderat de Barcelona". Va augurar que si "els nostres avantpassat ho veiessin, s'aixecarien de les seves tombes" i va acabar amb el seu habitual ¡Que Dios os bendiga y que Dios bendiga también a Barcelona y a España!.
Però a Salt la campanya no la van centrar a expulsar marxistes i separatistes de l'ajuntament ni en el "no" a l'avortament, sinó en problemàtiques de serveis socials, educatives i urbanístiques. I també en la immigració i en el rebuig a la mesquita que té un imam d'idees salafistes. Però no només en la immigració. Van fer propostes molt perfilades sobre problemes i mancances que afecten tots els veïns.
Pel que fa als militants i regidors de PxC que no van volen anar a Vox, com el regidor del Vendrell, Joan Carrasco, que amb altres membres de PxC va presentar-se amb el partit de Josep Anglada, SOM Identitaris, han obtingut a la capital del Baix Penedès només 297 vots, un 2,02%, sent superats per la llista de Vox, feta per gent que no prové de PxC, que hi ha obtingut 326 vots.
25/05/2015 Josep Anglada votant a les eleccions municipals. Foto: Adrià Costa
El nou partit d'Anglada s'estavella
Josep Anglada que es presentava a Vic amb el aquest nou partit, SOM Identitaris, es va trobar fa una setmana amb la sorpresa d'una condemna que l'Audiència de Barcelona va considerar que ja era ferma, a dos anys de presó i d'inhabilitació per presentar-se a les eleccions, per haver amenaçat un menor per Twitter. Inhabilitació que la Junta Electoral va entendre que ja s'havia d'aplicar. Li van obligar a fer una nova llista sense ell i a retirar banderoles, generant una confusió sobre la candidatura que ben segur l'ha perjudicat. L'exregidora Marta Riera va acabar ocupant el número 1, però només ha obtingut 511 vots, un 2,85%.
El qui sí que ha entrat a l'ajuntament de Manlleu amb SOM Identitaris ha estat Paco Zambrana, caporal de la Guàrdia Urbana jubilat. Un trist epitafi per al projecte polític de Josep Anglada, regidor a l'ajuntament de Vic des del 2003, que va començar la seva caiguda el 2013, quan va ser destituït i expulsat del partit.
Fa quatre anys, Plataforma per Catalunya, sense ell, va passar de 67 a només 8 regidors, i ara, amb la integració a Vox ha certificat la seva defunció. Aquesta setmana sembla que dimitiran la majoria de membres de l'executiva de Barcelona. I no crec que els tres regidors de Salt vulguin immiscir-se en les disputes i retrets que hi haurà a Vox pel fracàs a les municipals catalanes, els retrets a Buxadé per haver posat gent de PxC per davant dels militants històrics de Vox, o de si ajuda tenir un diputat com Ignacio Garriga, que acaba tots els actes aixecant les mans com si fos uns bisbe o el Papa de Roma, mentre diu als que han anat a escoltar les seves propostes ¡Que Dios os bendiga!.