Què sabem del jutjat d'instrucció 13? Deu respostes per entendre una causa laberíntica

El panorama judicial a Catalunya és complex. El xoc d'interessos polítics arran del procés han convertit en protagonistes els tribnals, que ara juguen un paper fonamental en el dia a dia del país. El nucli dur d'aquest entrellat judicial se situa al Tribunal Suprem, on se celebra el judici de l'1-O, tot i que molts altres estaments vehiculen denúncies i investigacions.

El procés s'ha dividit en un cúmul de causes, i una de les més importants -i alhora complexes- és la que ha investigat el jutjat d'instrucció 13 de Barcelona, que es considera la llavor de les investigacions que han acabat nodrint la causa de l'1 d'octubre que està jutjant l'alt tribunal espanyol. El jutjat 13 ha estat, des que va saltar a primera plana, una institució opaca, i malgrat que ja se'n coneixen diverses coses, la major part d'allò que instrueix segueix sota secret perquè part del sumari continua tancat. Ara bé: què se'n sap?

1. Com entra a escena?

El jutjat d'instrucció 13 es pot considerar el punt d'inici de les investigacions judicials que han acabat nodrint la causa de l'1-O al Tribunal Suprem i a l'Audiència Nacional, on es jutjarà la cúpula policial dels Mossos d'Esquadra. Els engranatges del poder judicial espanyol ja feia temps que vigilaven de a prop les possibles infraccions legals del Govern, tot i que va ser precisament a partir de la querella del partit d'ultradreta Vox contra l'exjutge Santi Vidal que els focus el van enfocar. Vidal va detallar en xerrades al territori que el Govern hauria obtingut "de manera absolutament il·legal" les dades fiscals dels catalans. 

Arran d'aquests fets, i per haver elaborat una proposta de constitució catalana, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va sancionar Vidal amb tres anys d'inhabilitació per una falta disciplinària molt greu. Una sanció que el jutge va recórrer al Tribunal Suprem, però que finalment ha hagut. Vidal, qui va ser magistrat de l'Audiència de Barcelona, ha estat finalment readmès a la carrera judicial, tot i que al capdavant del jutjat social 27 de la ciutat, un estament molt més baix del que havia dirigit. 

2. Per què és al centre del debat?

Allò que realment va posar al punt de mira el jutjat d'instrucció 13 i el va diferenciar va ser l'ordre que va donar lloc a la macrooperació policial del 20 i 21 de setembre, per la qual serien acusats els líders d'Òmnium i de l'ANC, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, respectivament. Aquesta operació -coneguda amb el nom d'Anubis- va portar la Guàrdia Civil a entrar a les conselleries d'Economia, Afers Exteriors, Afers Socials i Governació, així com al Centre de Telecomunicacions i Tecnologia de la Informació (CTTI) i a l'Agència Tributària de Catalunya. Se'm van derivar catorze detencions i vint investigats. .

Aquell mateix dia, la Policia Nacional es va presentar a la seu nacional de la CUP per escorcollar-la, tot i que no ho van poder fer per manca d'ordre judicial.

3. Què investiga?

El jutjat investiga els preparatius del referèndum de l'1-O.

4. Per què es parla d'una causa general contra l'independentisme?

El juny i juliol del 2017, la Guàrdia Civil va citar a declarar com a testimonis diversos funcionaris i treballadors de la Generalitat. Tots ells es van haver de personar a la caserna de la Travessera de Gràcia arran d'una investigació del jutjat 13 de Barcelona. 

El jutjat d'instrucció 13 va ordenar la macrooperació policial del 20 i 21 e setembre, coneguda amb el sobrenom d'Anubis

No obstant això, i quan el 17 de juliol la CUP es va voler autoinculpar com a cooperadora del referèndum, el jutjat va denegar aquesta petició, al·legant que no estava investigant l'organització de cap referèndum. De fet, el 19 de juliol el jutjat assegurava que no tenia "per objecte l'organització política ni la convocatòria d'un referèndum", i remarcava que no era una "causa general contra els que directament o indirecta tinguessin interès en ell". 

Així doncs, investigava o no el referèndum? I des de quan? En aquell moment, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va assegurar que les diligències de la Guàrdia Civil de juny i juliol no depenien del jutjat d'instrucció 13, tot i que després que el col·lectiu de juristes Drets interposés una querella contra l'institut armat per falsedat documental, el jutjat va haver de retractar-se i admetre-ho: sí que s'havia ordenat als agents investigar diverses persones que "poguessin haver intervingut en l'autorització, creació i desenvolupament del web pactepelreferendum.cat". Això evidenciava, segons l'opinió de diversos juristes, una "causa general sense cap fonament" contra l'independentisme.

5. Qui dirigeix el jutjat?

El magistrat que va iniciar les investigacions dels preparatius del referèndum va ser Juan Antonio Ramírez Sunyer. Quan va començar a investigar ja era un jutge veterà que comptava amb una pròrroga de dos anys concedida pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que va acceptar la seva proposta d'ajornar la jubilació. No estava afiliat a cap associació de magistrats i, inicialment, es va formar com a enginyer. En exercici des dels 44 anys, havia passat pels jutjats de Terrassa (Vallès Occidental), Sant Boi (Baix Llobregat) i Badalona (Barcelonès). A Ramírez Sunyer, però, se'l coneixia per haver tingut un paper rellevant després de les protestes pel desallotjament i l'enderroc parcial de Can Vies.

Ramírez Sunyer era conegut pel paper que havia tingut després de les protestes pel desallotjament i l'enderroc de Can Vies

El passat 4 de novembre del 2017, el jutge va morir als 71 anys després d'una llarga malaltia, en ple procés d'investigació dels preparatius del referèndum. Això va obligar que s'hagués d'escollir una nova titular al capdavant del jutjat, Alejandra Gil, persona qui actualment dirigeix la causa. Carlos Lesmes, president del CGPJ, li va dedicar una carta en la qual assegurava que Ramírez Sunyer havia "canviat la història d'Espanya".

El passat mes de gener, un exalt càrrec en l'etapa de Carles Puigdemont i imputat en la causa oberta a Barcelona per l'1-O va demanar la nul·litat del procediment en considerar que estava viciat des del seu origen perquè es va adjudicar de forma "irregular" a aquest jutjat. Considerava que s'havien vulnerat les normes de repartiment per tal d'adjudicar el cas a Ramírez Sunyer, a causa del seu "biaix ideològic" i la seva "obsessió amb la situació de Catalunya i Espanya". Això va provocar la compareixença urgent de la jutge degana de Barcelona, Mercè Caso, que va atribuir l'adjudicació a "l'atzar pur", i va assegurar que el repartiment és "aleatori" per part d'una màquina.

6. Com ha influït en la macrocausa de l'1-O?

El jutjat 13, que va tancar la instrucció el passat mes d'abril, ha alimentat en gran part la causa que està jutjant el Suprem. Una de les principals crítiques que se li ha fet és que s'hagi incorporat documentació a la causa -sobretot informes de la Guàrdia Civil- que no van poder ser valorats per les defenses i que, segons els advocats dels presos polítics, podria comportar la nul·litat de tot el procediment. 

7.  A qui investiga, actualment?

El jutjat investiga una trentena d'alts càrrecs públics -es poden consultar tots els noms aquí- per la seva implicació en el referèndum. En el llistat hi figura l'exsecretari general del Diplocat, Albert Royo; l'exdirector de la representació de la Generalitat davant la UE, Amadeu Altafaj, i l'exsecretari de Difusió i Atenció Ciutadana, Antoni Molons, entre d'altres alts càrrecs de la Generalitat, però també membres de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), com la seva presidenta Núria Llorach; el director de TV3, Vicent Sanchis; i el director de Catalunya Ràdio, Saül Gordillo. També hi apareix Francesc Fàbregas, director d'El Vallenc -setmanari on va irrompre la Guàrdia Civil- i president de l'Associació Catalana de la Premsa Comarcal i Local (ACPC). 

El jutjat investiga una trentena d'alts càrrecs públics per la seva implicació en el referèndum, i la Fiscalia creu que se'ls pot acusar d'organització criminal

En canvi, no apareix el nom del jutge Santi Vidal que va donar peu a la investigació, i també s'ha aixecat la imputació contra Carles Viver i Pi-Sunyer, exdirector de l'Institut d'Estudis de l'Autogovern (IEA) i expresident del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN).

8. Per quins delictes se'ls acusa?

En el moment de tancar la instrucció, la jutgessa va acabar descartant els delictes de rebel·lió i de sedició, els més greus de tots, tot i que va acusar per prevaricació, malversació de fons públics, desobediència, falsedat documental i revelació de secrets.

9. Què demana ara la Fiscalia?

La Fiscalia vol donar un pas més a les acusacions, i ha demanat a la titular del jutjat que també processi els acusats per un delicte d'organització criminal. Ho demana per a 27 dels investigats en la causa de l'1-O, així com la directora de l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades, Àngels Barbarà. La petició del ministeri públic afecta càrrecs i excàrrecs del Govern com Antoni Molons i Joaquim Nin, la cúpula de la CCMA i empresaris que estarien implicats en l'organització del referèndum. 

10. Hi haurà un procés d'embargament de béns?

La magistrada calcula la malversació en 5,8 milions d'euros, motiu pel qual ja va fixar una fiança equivalent a aquesta quantitat per als 17 processats per aquest delicte. Gràcies a la Caixa de Solidaritat es van poder consignar 3,6 milions d'euros, tot i que resten per aportar 2,1 milions. En aquest punt, els acusats van demanar que aquesta quantitat s'agafés de la fiança dipositada al Tribunal Suprem, tot i que el jutjat ho va rebutjar. Ara el jutjat ha de decidir si inicia els tràmits per donar llum verda al procés d'embargament.