04
de desembre
de
2018, 20:39
Actualitzat:
21:42h
El 21 de desembre es preveu intens. No només per la cita política que acollirà Barcelona sinó també per la resposta que una part de l'independentisme civil ja ha començat a organitzar. Ha transcendit la convocatòria d'una "gran aturada de país", suma d'un conjunt de mobilitzacions arreu del territori, especialment a les principals vies de comunicació.
La iniciativa és d'arrel ciutadana i la seva organització és, encara, incipient. Malgrat que en missatges a les xarxes es reclama suport popular, sindical, associatiu i polític, són poques les organitzacions que ara s'han pronunciat. Aquestes són les principals preguntes sobre l'eventual aturada de país del 21 de desembre.
1. D'on surt la crida a mobilitzar-se?
Els missatges de convocatòria s'han difós a les xarxes socials. En alguns casos, s'atribueix la iniciativa al col·lectiu Treballadors per la República. Tanmateix, aquesta sectorial de l'ANC ha subratllat en un tuit que no són impulsors de la convocatòria. El missatge que ha omplert grups de whatsapp i telegram crida a manifestar-se tots aquells ciutadans de Catalunya que vulguin treballar per implementar la República.
De moment, però, la crida no està secundada per cap partit polític ni organització. Ni l'ANC, ni tampoc Òmnium o el Clam per la Llibertat se sumen de moment a la convocatòria, i tampoc ho ha fet l'esquerra independentista i la CUP que, tal com expliquen a NacióDigital, ho valoraran properament. Pel que fa als CDR, no ho han reivindicat oficialment, tot i que els seus engranatges de difusió han fet córrer la convocatòria.
La resta de partits polítics no han fet pronunciaments. No obstant això, la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, ha afirmat aquest dimarts en la roda de premsa posterior al consell executiu que "la gent té dret a manifestar-se i protestar" i que, en qualsevol cas, "el Govern garantirà aquest dret i la seguretat de tothom". Un aval que ràpidament s'ha fet notori també a les xarxes, que han vist les paraules d'Artadi com un beneplàcit a la mobilització.
2. Per què el dia 21 de desembre?
No és casualitat que la mobilització s'hagi convocat divendres 21 de desembre, tenint en compte que és el dia previst perquè el govern espanyol celebri una reunió excepcional del Consell de Ministres a Barcelona. Artadi ha considerat, sobre aquesta reunió, que té un "punt de provocació", ja que farà un any exacte de les eleccions al Parlament convocades sota el paraigua de l'article 155.
El president del Govern, Quim Torra, ja va demanar al mandatari espanyol, Pedro Sánchez, que la trobada suposés una cimera "de govern a govern" per debatre una solució política a la situació catalana. Finalment, però, no s'apunta en aquesta direcció, i Sánchez es presentarà a Catalunya sense haver fet cap proposta per resoldre el conflicte polític i sense haver-se pronunciat sobre la proposta de Torra.
3. És una vaga general?
Els termes en què es planteja la mobilització és en els d'aturada de país, i no de vaga general. Això és així perquè aquesta no compta, de moment, amb el suport sindical que hauria de justificar la situació per motius laborals, com sí que va passar el 3 d'octubre i el 8 de novembre del 2017.
La vaga general del 3-O, dos dies després de la repressió viscuda per les autoritats espanyoles durant el referèndum, va comptar amb el suport de la Intersindical-CSC, la CGT, la CNT, la COS i la IAC. La vaga va estar encapçalada per la Taula per la Democràcia, va tenir un seguiment quatre vegades superior a les vagues generals del 2012 i va despertar el que posteriorment s'ha reivindicat com "l'esperit del 3 d'octubre". Durant un dia, un percentatge significatiu dels comerços i les escoles de Catalunya van tancar, i bona part de l'empresariat també s'hi va sumar.
El 8-N va esdevenir, un mes després, el segon cop de força ciutadana. Tot i que amb menys suport sindical -només va estar convocada per la Intersindical- la vaga es va caracteritzar per un gran impacte en infraestructures. Mig centenar de carreteres tallades i afectacions al tren van aconseguir paralitzar el país.
4. En què s'inspira la mobilització?
La mobilització del 21-D s'inspira en el moviment dels "armilles grogues" a França. En aquest sentit, es projecta una mobilització d'infraestructures similar a la del 8 de novembre del 2017, que aconsegueixi esdevenir un revulsiu, i enviar un missatge nacional i internacional de pressió social i ciutadana.
A França, de fet, ha estat la mobilització popular articulada en els "armilles grogues" qui ha fet recular el govern en la intenció d'apujar els impostos als carburants. Això s'ha aconseguit després de dies de protestes i talls a l'autopista al Voló, a la Catalunya Nord, que han provocat fortes cues i una caiguda de vendes de fins al 70%.
5. On s'estan organitzant les accions?
L'aturada del 21 de desembre planteja, de moment, accions a dotze punts del territori de forma simultània, on es demana la participació d'un mínim de mil persones a cada lloc. Malgrat que es desconeixen els detalls i horaris de les accions, es promourà actuar a la zona fronterera de la Jonquera, Vinaròs i Aragó, al ports de Tarragona i Barcelona, a l'AP-7 a Girona, a les entrades de l'aeroport de Barcelona i Reus, a la Ronda Litoral, la Ronda de Dalt, a l'avinguda Diagonal amb passeig de Gràcia i a la C-25 de Manresa.
La iniciativa és d'arrel ciutadana i la seva organització és, encara, incipient. Malgrat que en missatges a les xarxes es reclama suport popular, sindical, associatiu i polític, són poques les organitzacions que ara s'han pronunciat. Aquestes són les principals preguntes sobre l'eventual aturada de país del 21 de desembre.
1. D'on surt la crida a mobilitzar-se?
Els missatges de convocatòria s'han difós a les xarxes socials. En alguns casos, s'atribueix la iniciativa al col·lectiu Treballadors per la República. Tanmateix, aquesta sectorial de l'ANC ha subratllat en un tuit que no són impulsors de la convocatòria. El missatge que ha omplert grups de whatsapp i telegram crida a manifestar-se tots aquells ciutadans de Catalunya que vulguin treballar per implementar la República.
De moment, però, la crida no està secundada per cap partit polític ni organització. Ni l'ANC, ni tampoc Òmnium o el Clam per la Llibertat se sumen de moment a la convocatòria, i tampoc ho ha fet l'esquerra independentista i la CUP que, tal com expliquen a NacióDigital, ho valoraran properament. Pel que fa als CDR, no ho han reivindicat oficialment, tot i que els seus engranatges de difusió han fet córrer la convocatòria.
Ni l'ANC, ni Òmnium, ni l'esquerra independentista reivindica la convocatòria, que ara per ara només difonen els engranatges de difusió dels CDR
La resta de partits polítics no han fet pronunciaments. No obstant això, la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, ha afirmat aquest dimarts en la roda de premsa posterior al consell executiu que "la gent té dret a manifestar-se i protestar" i que, en qualsevol cas, "el Govern garantirà aquest dret i la seguretat de tothom". Un aval que ràpidament s'ha fet notori també a les xarxes, que han vist les paraules d'Artadi com un beneplàcit a la mobilització.
2. Per què el dia 21 de desembre?
No és casualitat que la mobilització s'hagi convocat divendres 21 de desembre, tenint en compte que és el dia previst perquè el govern espanyol celebri una reunió excepcional del Consell de Ministres a Barcelona. Artadi ha considerat, sobre aquesta reunió, que té un "punt de provocació", ja que farà un any exacte de les eleccions al Parlament convocades sota el paraigua de l'article 155.
El president del Govern, Quim Torra, ja va demanar al mandatari espanyol, Pedro Sánchez, que la trobada suposés una cimera "de govern a govern" per debatre una solució política a la situació catalana. Finalment, però, no s'apunta en aquesta direcció, i Sánchez es presentarà a Catalunya sense haver fet cap proposta per resoldre el conflicte polític i sense haver-se pronunciat sobre la proposta de Torra.
Un dels talls de carreteres dels CDR Foto: Juanma Peláez
3. És una vaga general?
Els termes en què es planteja la mobilització és en els d'aturada de país, i no de vaga general. Això és així perquè aquesta no compta, de moment, amb el suport sindical que hauria de justificar la situació per motius laborals, com sí que va passar el 3 d'octubre i el 8 de novembre del 2017.
La vaga general del 3-O, dos dies després de la repressió viscuda per les autoritats espanyoles durant el referèndum, va comptar amb el suport de la Intersindical-CSC, la CGT, la CNT, la COS i la IAC. La vaga va estar encapçalada per la Taula per la Democràcia, va tenir un seguiment quatre vegades superior a les vagues generals del 2012 i va despertar el que posteriorment s'ha reivindicat com "l'esperit del 3 d'octubre". Durant un dia, un percentatge significatiu dels comerços i les escoles de Catalunya van tancar, i bona part de l'empresariat també s'hi va sumar.
La mobilització no es planteja com una vaga general, ja que no compta amb el suport sindical, que hauria de justificar la situació per motius laborals
El 8-N va esdevenir, un mes després, el segon cop de força ciutadana. Tot i que amb menys suport sindical -només va estar convocada per la Intersindical- la vaga es va caracteritzar per un gran impacte en infraestructures. Mig centenar de carreteres tallades i afectacions al tren van aconseguir paralitzar el país.
4. En què s'inspira la mobilització?
La mobilització del 21-D s'inspira en el moviment dels "armilles grogues" a França. En aquest sentit, es projecta una mobilització d'infraestructures similar a la del 8 de novembre del 2017, que aconsegueixi esdevenir un revulsiu, i enviar un missatge nacional i internacional de pressió social i ciutadana.
A França, de fet, ha estat la mobilització popular articulada en els "armilles grogues" qui ha fet recular el govern en la intenció d'apujar els impostos als carburants. Això s'ha aconseguit després de dies de protestes i talls a l'autopista al Voló, a la Catalunya Nord, que han provocat fortes cues i una caiguda de vendes de fins al 70%.
5. On s'estan organitzant les accions?
L'aturada del 21 de desembre planteja, de moment, accions a dotze punts del territori de forma simultània, on es demana la participació d'un mínim de mil persones a cada lloc. Malgrat que es desconeixen els detalls i horaris de les accions, es promourà actuar a la zona fronterera de la Jonquera, Vinaròs i Aragó, al ports de Tarragona i Barcelona, a l'AP-7 a Girona, a les entrades de l'aeroport de Barcelona i Reus, a la Ronda Litoral, la Ronda de Dalt, a l'avinguda Diagonal amb passeig de Gràcia i a la C-25 de Manresa.