Les eleccions municipals del 2023 són la primera gran cita del calendari polític del nou any. ERC, el PSC i Junts s'hi disputaran l'hegemonia local, marcada pels nombres absoluts -alcaldes i regidors aconseguits, a banda del número de vots- com també per la importància de les places conquerides. En aquest sentit, com cada vegada que hi ha aquest tipus de comicis, bona part de les mirades estaran dipositades en Barcelona, on Ada Colau aspirarà a un tercer mandat. Tindrà com a principals competidors Ernest Maragall -el candidat d'ERC va guanyar el 2019 però no va poder governar-, Jaume Collboni -cap de files del PSC i soci de Colau en les dues últimes legislatures- i una incorporació d'última hora. Es tracta de Xavier Trias, que es presentarà per tornar a ser alcalde, càrrec que va deixar el 2015 després de perdre amb la líder dels comuns.

Seran les primeres eleccions després de les catalanes del 2021, que van portar ERC a Palau. D'aquesta manera, els comicis també seran interpretats com una revàlida a la salut dels republicans, que governen en solitari des de principis d'octubre. ERC governa dues de les capitals del país -Lleida, amb Miquel Pueyo al capdavant, i Tarragona, representada per Pau Ricomà-, de manera que aspira a revalidar aquestes places i sumar Barcelona. En el cas de Junts, com a mínim pretén mantenir Girona -l'exconsellera Gemma Geis liderarà la llista- i sumar Barcelona amb el factor Trias com a motor. En el cas del PSC, recuperar Barcelona i tornar a manar a Lleida i a Tarragona seria un èxit.

Tan important és el dia de les eleccions com també l'endemà, perquè la política de pactes serà indicativa de quin rumb adopta el país. En el cas de la Diputació de Barcelona, per exemple, l'aliança entre el PSC i Junts ha estat sòlida des del 2019. Als ens supramunicipals de Tarragona i Lleida hi mana ERC, mentre que a Girona ho fa Junts. El trencament de l'executiu fa que la relació entre els exsocis sigui tensa, de manera que l'endemà de les eleccions es veurà també fins on arriba l'unitat de l'independentisme. I fins a quin punt el PSC aprofita les escletxes per ser al centre de la partida.