16
d'agost
de
2023, 17:10
Actualitzat:
18:55h
El PSOE de Pedro Sánchez és especialista en viure situacions al límit després de cada episodi electoral. Les eleccions del 23-J, que van donar un resultat sense majories clares, no són una excepció, i és per això que quan queden poques hores -aquest dijous- per a la constitució de la mesa del Congrés dels Diputats, encara no se sap quin serà el desenllaç, que es preveu, això sí, d'infart. El que és evident a hores d'ara és que els socialistes, que han postulat l'expresidenta de les Illes Balears, Francina Armengol, com a candidata per la cambra baixa, són els que compten amb més opcions per sortir-se'n enfront del bloc de la dreta, però per fer-ho necessiten la complicitat d'una de dues forces clau: Coalició Canària o Junts. La formació canària i la catalana, però, encara no han decidit cap a on declinaran la balança.
Quina és la importància de controlar la mesa del Congrés? És el màxim òrgan de govern del Parlament espanyol, i per tant l'encarregat d'admetre o no les iniciatives parlamentàries i fixar el calendari de plens i comissions. L'element clau de l'òrgan rector és la seva presidència, ja que aquesta figura és l'encarregada de dirigir els debats i fer complir el reglament de la cambra. El president o presidenta també és l'encarregat de decidir les dates per a la investidura del candidat que el rei determini per presidir l'executiu espanyol.
Com serà la sessió constitutiva d'aquest 17 d'agost? Durant tot aquest mes els diputats i senadors han recollit les seves credencials, però no serà fins aquest dijous que coincideixin en uns dels plens més maratonians de qualsevol legislatura, i és que un total de 350 diputats participen de la votació. El reglament estableix que l'elecció del president és nominal, el que significa que cada diputat ha d'escriure un sol nom a la seva papereta. L'escollit serà el que obtingui majoria absoluta (176 vots) en primera volta, però cap dels dos blocs -dreta i esquerra- han aconseguit refermar-se tants suports. El més probable, llavors, és que després d'una primera votació es repeteixi l'elecció entre els dos candidats que hagin obtingut més suports: la socialista Armengol, i Cuca Gamarra, del PP. Aquest és el pactòmetre de la jornada:
Tant el bloc de la dreta com el de l'esquerra necessiten la implicació de terceres formacions. A hores d'ara, un dels escenaris d'infart que podria ocórrer seria un empat a 171: PP (137), Vox (33) i UPN (1), front PSOE (121), Sumar (31), ERC (7), Bildu (6), PNB (5) i BNG (1). Aquest escenari es produiria en cas que Junts i Coalició Canària s'abstinguessin o es votessin a ells mateixos. En aquest escenari, el reglament del Parlament estableix que la repetició de la votació es produiria indefinidament fins que un dels dos candidats obtingués més vots que l'altre.
Els vots de Junts, o com a mínim d'alguns dels seu set diputats, podrien declinar la balança cap al vot de l'esquerra. En l'escenari que Coalició Canària s'abstingués, n'hi hauria prou que Junts donés un vot a Armengol i així les esquerres sumarien 172 diputats front 171 de les dretes. En cas que Coalició Canària s'entregués al bloc de dretes (sumant 172), caldrien dos vots afirmatius de Junts a favor de la candidata socialista, per tal que obtingui 173 diputats.
L'objectiu del PSOE, més enllà d'aconseguir que Armengol sigui la presidenta, és que existeixi una majoria progressista a l'òrgan rector de la cambra, repartint-se els càrrecs amb Sumar. Les forces més petites del bloc progressista no aspiren a estar a la mesa, però els socialistes ja els han promès en les negociacions fetes fins ara altres posicions com la presidència d'algunes comissions. Un altre de les concessions dels socialistes és cap a ERC i Junts, a qui ofereixen que tinguin grup parlamentari propi malgrat no complir amb tots els requisits que marca el reglament de la cambra.
Quina és la importància de controlar la mesa del Congrés? És el màxim òrgan de govern del Parlament espanyol, i per tant l'encarregat d'admetre o no les iniciatives parlamentàries i fixar el calendari de plens i comissions. L'element clau de l'òrgan rector és la seva presidència, ja que aquesta figura és l'encarregada de dirigir els debats i fer complir el reglament de la cambra. El president o presidenta també és l'encarregat de decidir les dates per a la investidura del candidat que el rei determini per presidir l'executiu espanyol.
Com serà la sessió constitutiva d'aquest 17 d'agost? Durant tot aquest mes els diputats i senadors han recollit les seves credencials, però no serà fins aquest dijous que coincideixin en uns dels plens més maratonians de qualsevol legislatura, i és que un total de 350 diputats participen de la votació. El reglament estableix que l'elecció del president és nominal, el que significa que cada diputat ha d'escriure un sol nom a la seva papereta. L'escollit serà el que obtingui majoria absoluta (176 vots) en primera volta, però cap dels dos blocs -dreta i esquerra- han aconseguit refermar-se tants suports. El més probable, llavors, és que després d'una primera votació es repeteixi l'elecció entre els dos candidats que hagin obtingut més suports: la socialista Armengol, i Cuca Gamarra, del PP. Aquest és el pactòmetre de la jornada:
Empat a 171
Tant el bloc de la dreta com el de l'esquerra necessiten la implicació de terceres formacions. A hores d'ara, un dels escenaris d'infart que podria ocórrer seria un empat a 171: PP (137), Vox (33) i UPN (1), front PSOE (121), Sumar (31), ERC (7), Bildu (6), PNB (5) i BNG (1). Aquest escenari es produiria en cas que Junts i Coalició Canària s'abstinguessin o es votessin a ells mateixos. En aquest escenari, el reglament del Parlament estableix que la repetició de la votació es produiria indefinidament fins que un dels dos candidats obtingués més vots que l'altre. Coalició Canària, a la dreta o a l'esquerra
Un segon escenari, favorable per a una presidència socialista, seria que Coalició Canària es decantés pel bloc de les esquerres i, per tant, que aquestes sumessin 172 suports enfront dels 171 del bloc de la dreta, sempre que Junts es mantingués en l'abstenció. No és un episodi impossible, però sí incert tenint en compte que la formació canària governa a la seva comunitat autònoma de la mà dels populars. Si, en canvi, Coalició Canària decidís donar suport als seus socis autonòmics del PP, i amb Junts mantingut en l'abstenció, seria el bloc de la dreta el que aconseguiria la presidència de la segona institució del país. De moment, Vox ja ha revelat que negocia amb el PP tenir un lloc a la mesa.Junts: un o dos vots decisius
Junts de moment es manté en l'abstenció, però podria moure's a última hora si, com ha dit el seu líder moral, Carles Puigdemont, el PSOE paga per avançat. Aquest dimecres mateix Sánchez ha promès, en un intent de seduir l'independentisme, que impulsarà l'ús del català a Europa. Al mateix temps, els màxims dirigents juntaires implicats en les negociacions es reuniran aquest dimecres a la tarda per prendre una decisió, segons ha pogut saber Nació.Els vots de Junts, o com a mínim d'alguns dels seu set diputats, podrien declinar la balança cap al vot de l'esquerra. En l'escenari que Coalició Canària s'abstingués, n'hi hauria prou que Junts donés un vot a Armengol i així les esquerres sumarien 172 diputats front 171 de les dretes. En cas que Coalició Canària s'entregués al bloc de dretes (sumant 172), caldrien dos vots afirmatius de Junts a favor de la candidata socialista, per tal que obtingui 173 diputats.
Majoria progressista?
Més enllà de l'elecció de la presidència, durant la jornada d'aquest 17 d'agost també es decidiran els quatre vicepresidents, de manera simultània, i també de manera nominal. Així doncs, cada diputat escriurà un nom en la papereta, i resultaran escollits, per ordre successiu, els quatre que obtinguin major nombre de vots. De la mateixa manera s'escolliran els quatre secretaris. Si en alguna de les votacions es produís un empat, es repetiria la votació entre els dos candidats igualats fins que es dirimís l'escollit.L'objectiu del PSOE, més enllà d'aconseguir que Armengol sigui la presidenta, és que existeixi una majoria progressista a l'òrgan rector de la cambra, repartint-se els càrrecs amb Sumar. Les forces més petites del bloc progressista no aspiren a estar a la mesa, però els socialistes ja els han promès en les negociacions fetes fins ara altres posicions com la presidència d'algunes comissions. Un altre de les concessions dels socialistes és cap a ERC i Junts, a qui ofereixen que tinguin grup parlamentari propi malgrat no complir amb tots els requisits que marca el reglament de la cambra.