Part de la fortuna de Joan Carles I prové de les comissions per la venda d'armes, segons revela aquest dilluns el diari Público. En una visita a Riad el 1977 el monarca emèrit va negociar la creació d'una empresa hispanosaudí amb el nom d'Alkantara Iberian Exports, el delegat saudí de la qual era Adnan Khashoggi, traficant d'armes.
Per part espanyola, el president de la companyia era Manuel Prado y Colón de Carvajal, amic personal del rei emèrit. L'Institut Nacional d'Indústria aportava el 25% del capital de l'empresa, mentre que un altre 25% el posava Fomento del Comercio Exterior, pertanyent al Banc Exterior d'Espanya i que operava des de Panamà.
La companyia es va constituir a Londres, i en ella treballava Borja Prado Eulate, fill del soci i testaferro del rei, segons Público, que va treballar posteriorment assessorant com a advocat Khashoggi en operacions comercials internacionals.
Revelen que Joan Carles I es va lucrar amb la venda d'armes
El rei emèrit va negociar la creació d'una empresa hispano-saudí orientada al comerç d'armament, segons Público
- El rei emèrit, al Congrés, en una imatge d'arxiu -
- Europa Press
ARA A PORTADA
-
-
-
Examen territorial a la salut del català: dades per a l'optimisme enmig del drama Bernat Castanyer Colomer
-
Alamany sobre la petició de Feijóo per a una moció de censura: «Viu en una dimensió paral·lela» Redacció
-
El casori de Juanfran Pérez Llorca i Vox o quan un «no-pacte» pot ser més exigent que un pacte Moisés Pérez Pascual
Publicat el 12 de juliol de 2021 a les 17:30
Et pot interessar
-
Política
Salomé Pradas diu que va rebre ordres de no molestar Mazón el dia de la dana
-
Política
Mor l'expresident de la Generalitat Valenciana José Luis Olivas als 73 anys
-
Política
Aznar es nega a condemnar el franquisme: «El meu pare hi va participar»
-
Política
Junts critica el PP per demanar ajuda als empresaris per a una moció de censura: «Que els demani perdó»
-
Política
Les males (i poques) antenes de Feijóo a Catalunya
-
Política
Felip VI encén el País Basc en el perdó alemany pel bombardeig a Gernika