Fa pocs dies, l'oposició socialista a l'Ajuntament de Madrid va denunciar, amb documents, que l'administració municipal porta arrossegant factures sense pagar des de l'any 2008. El deute reconegut de la institució que dirigeix Ana Botella s'enfila més enllà dels set mil milions d'euros, septuplicant pràcticament els números vermells de l'Ajuntament de Barcelona. D'altra banda, la Comunitat de Madrid acaba de fer públic que els seus ingressos per impostos propis han caigut uns mil milions d'euros, deixant les xifres de dèficit per sobre dels objectius que marca Europa. Tot plegat, un desastre financer molt per damunt del de qualsevol altra ciutat de l'estat.

Dit això, probablement no cal que pateixin gaire perquè, de fet, tothom considera que, més tard o més d'hora, aquests deutes acabaran essent assumits per l'Estat. Al capdavall, Madrid sempre pot invocar les despeses de capitalitat per rebre un tracte especial i ningú no té força política suficient per oposar-s'hi amb eficàcia.

Però el que fascina és que, amb aquests números, Madrid continuï apostant per organitzar els Jocs Olímpics de l'any 2020. Hi ha un equip de gent treballant-hi, viatjant, elaborant estratègies de màrqueting i relacionant-se amb les instàncies internacionals. Madrid ja va dilapidar 37'8 milions d'euros en l'intent d'organitzar els Jocs de 2016 i ara ha tornat a destinar-hi una partida inicial de set milions per al projecte de 2020. Crisi? Anda, y que te ondulen con la 'permanén'.

En fi, això que en diuen els mercats són una instància odiosa, egoïsta i extrademocràtica. Però el que és segur és que tenen ulls a la cara.