04
de maig
de
2022, 13:05
Actualitzat:
15:46h
La ministra de Defensa, Margarita Robles, ha comparegut aquest dimecres a petició pròpia per explicar les noves directives de defensa a nivell europeu. Aquesta carpeta, però, ha estat completament secundària, i ha quedat sepultada per l'escàndol de l'espionatge, que també l'afecta a ella. En resposta a Josep Pagès, diputat de Junts, ha indicat que en el marc constitucional hi cap "tot" -després ha indicat que "d'acord amb la llei"- quan es fan "barricades" o s'ocupa l'aeroport, com va passar després de la sentència del Tribunal Suprem contra els líders del procés. No s'ha estalviat una referència implícita a Carles Puigdemont: ha apuntat que altres dirigents van tenir el "coratge" d'afrontar la compareixença davant la justícia pels fets del 2017, mentre "d'altres no l'han tingut". Puigdemont va sortir cap a Bèlgica en un moment en què el fiscal general de l'Estat encara no havia presentat cap querella contra ell.
Davant les crítiques de l'independentisme, ha proclamat el seu "orgull" pel Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) i ha determinat que només la justícia pot dictaminar "responsabilitats" pel Catalangate. "Només importa la veritat judicial després d'un procés amb garanties. Portar a la plaça pública algú que no es pot defensar, m'horroritza i m'espanta", ha remarcat. Aquesta vegada, això sí, no ha justificat l'espionatge als líders del procés, com sí que va fer la setmana passada en sessió de control al Congrés. Les explicacions senceres, però, es donaran a la comissió de secrets oficials de demà, moment en què compareixerà la directora del CNI, Paz Esteban, un nom ara molt qüestionat i del qual no hi ha garantida la continuïtat.
"No és raonable venir aquí a fer insinuacions sense proves", ha apuntat la ministra de Defensa. "No puc acceptar que surti una informació dient que unes persones hagin estat infectades per Pegasus. I que, com que només ho tenen els estats, cal pensar que ho té Espanya i el CNI. Què passa? Que el CNI té un deure de secret. És molt còmode dir coses sobre ells, perquè actuen en secret", ha apuntat la ministra de Defensa. En democràcia, ha dit, no es poden fer "imputacions" sense proves. "Això és propi d'un estat de dret? Són els jutges els qui determinen responsabilitats", ha assenyalat la dirigent del PSOE. Si algú considera que hi ha hagut un delicte, ha insistit, s'ha de dirigir a la justícia sense "frivolitzar" contra "qui no es pot defensar", perquè els serveis d'intel·ligència -ha indicat- no es poden defensar.
Zaida Cantera, portaveu del PSOE a la comissió de Defensa, també ha observat motivacions per controlar l'independentisme en els presumptes vincles amb Rússia per "organitzar l'1-O". Aquest també va ser un dels arguments que va fer servir la ministra la setmana passada. Segons Cantera, aquests contactes russos de l'independentisme tenien llicència per fer servir el programari de Pegasus, segons ha apuntat en resposta a la intervenció de Pagès, de Junts. Els contactes de l'entorn de Puigdemont amb el Kremlin han causat més d'una sacsejada en les relacions amb ERC.
En la primera intervenció, Robles ja ha proclamat el seu "orgull" pel CNI, i ha indicat que només els tribunals poden dictaminar "responsabilitats". No ha fet servir en cap moment referències concretes al cas d'espionatge, però les paraules triades vinculaven a l'actualitat. La primera en preguntar ha estat Mireia Vehí, diputada de la CUP, a qui el president de la comissió de Defensa, ha alertat que s'havia de circumscriure al motiu de la compareixença de la ministra i que s'havien de bescantar les qüestions que s'hauran de tractar a finals d'aquesta setmana a la comissió de secrets oficials. Jon Inarritu, de Bildu, ha centrat tota la seva al·locució en l'espionatge -que ell ha patit en primera persona- sense que hi hagi hagut cap advertència en directe -sí posterior- de Bermúdez de Castro. Malgrat les crítiques, Inarritu ha elogiat que en el passat ajudés a "netejar les clavegueres de l'Estat", i ha demanat investigar tots els fets per esclarir-lo.
Joseba Agirretxea, diputat del PNB, ha lamentat que s'hagi volgut "ocultar" el cas. "Això necessita un aclariment polític, i tenim dret a preguntar", ha apuntat el representant dels nacionalistes bascos, que ha insistit en la comissió d'investigació -tombada pel PSOE, PP i Vox- per solucionar el "desastre". Després d'Edmundo Bal, diputat de Ciutadans, que ha elogiat Robles per defensar els empleats públics, ha estat el torn de Josep Pagès, de Junts, que ha continuat amb la demanda d'explicacions i dimissions, com també ha fet Montse Bassa, diputada d'ERC. "Són responsables, per activa i per passiva. Hi hauria d'haver una cascada de cessaments i dimissions", ha dit, al mateix temps que lamentava la "guerra freda" contra Catalunya.
"La situació actual és insostenible", ha apuntat Pablo Echenique, màxim responsable del grup parlamentari d'Unides Podem. Pel que fa a Vox, el seu portaveu s'ha centrat en la defensa europea, però el representant del PP -Carlos Rojas- ha carregat contra la "cerimònia de la confusió" que, segons ell, es veu al consell de ministres sobre el cas d'espionatge. "S'han de donar explicacions, però no en una comissió d'investigació protagonitzada pel populisme, que vol destruir les institucions", ha assenyalat Rojas, que ha carregat contra el paper que està duent a terme Unides Podem en aquesta crisi. No ha desaprofitat l'oportunitat per recordar els indults als líders del procés. "No es pot governar Espanya amb aquells que no la volen", ha indicat el diputat.
Robles, segons va revelar dilluns el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, va ser espiada a través de Pegasus, com també li va passar a Pedro Sánchez. El nom de la ministra de Defensa apareix com el més criticat des que va esclatar el Catalangate, perquè és l'única membre del govern espanyol que ha justificat l'espionatge. Ho va fer fa tot just una setmana al Congrés dels Diputats amb aquesta resposta a la CUP: "Què ha de fer un Estat, un govern, quan algú vulnera la Constitució? O quan algú declara la independència? Quan algú talla les vies públiques? Quan es realitzen desordre? O quan algú està teint relacions amb polítics d'un país que està envaint Ucraïna?". Frases que van enervar ERC, van motivar la petició de dimissió per part del president Pere Aragonès i que van motivar el vot contrari dels republicans al decret del govern espanyol plantejat per mitigar les conseqüències de la guerra oberta a Ucraïna.
Al marge de les explicacions d'aquest dimecres, Robles també ha de comparèixer divendres en el marc de la comissió de secrets oficials amb presència d'ERC, Junts i la CUP, que en formaran part malgrat les reticències de la dreta. Qui s'explicarà demà en aquesta comissió reservada serà Paz Esteban, directora del CNI, de qui ahir el govern espanyol no en va garantir la continuïtat. La comissió que segur que no es posarà en marxa és la d'investigació reclamada per tots els grups independentistes i Unides Podem, tombada amb els vots del PSOE, del PP i de Vox. El Govern insisteix que s'ha d'anar fins al final i ja ha anunciat que es presentarà com a acusació popular en totes les causes judicials que es derivin del Catalangate, que ja en són unes quantes arran de les demandes presentades pels afectats i per la causa oberta a l'Audiència Nacional.
[plantillacatalangate[
Davant les crítiques de l'independentisme, ha proclamat el seu "orgull" pel Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) i ha determinat que només la justícia pot dictaminar "responsabilitats" pel Catalangate. "Només importa la veritat judicial després d'un procés amb garanties. Portar a la plaça pública algú que no es pot defensar, m'horroritza i m'espanta", ha remarcat. Aquesta vegada, això sí, no ha justificat l'espionatge als líders del procés, com sí que va fer la setmana passada en sessió de control al Congrés. Les explicacions senceres, però, es donaran a la comissió de secrets oficials de demà, moment en què compareixerà la directora del CNI, Paz Esteban, un nom ara molt qüestionat i del qual no hi ha garantida la continuïtat.
"No és raonable venir aquí a fer insinuacions sense proves", ha apuntat la ministra de Defensa. "No puc acceptar que surti una informació dient que unes persones hagin estat infectades per Pegasus. I que, com que només ho tenen els estats, cal pensar que ho té Espanya i el CNI. Què passa? Que el CNI té un deure de secret. És molt còmode dir coses sobre ells, perquè actuen en secret", ha apuntat la ministra de Defensa. En democràcia, ha dit, no es poden fer "imputacions" sense proves. "Això és propi d'un estat de dret? Són els jutges els qui determinen responsabilitats", ha assenyalat la dirigent del PSOE. Si algú considera que hi ha hagut un delicte, ha insistit, s'ha de dirigir a la justícia sense "frivolitzar" contra "qui no es pot defensar", perquè els serveis d'intel·ligència -ha indicat- no es poden defensar.
Zaida Cantera, portaveu del PSOE a la comissió de Defensa, també ha observat motivacions per controlar l'independentisme en els presumptes vincles amb Rússia per "organitzar l'1-O". Aquest també va ser un dels arguments que va fer servir la ministra la setmana passada. Segons Cantera, aquests contactes russos de l'independentisme tenien llicència per fer servir el programari de Pegasus, segons ha apuntat en resposta a la intervenció de Pagès, de Junts. Els contactes de l'entorn de Puigdemont amb el Kremlin han causat més d'una sacsejada en les relacions amb ERC.
En la primera intervenció, Robles ja ha proclamat el seu "orgull" pel CNI, i ha indicat que només els tribunals poden dictaminar "responsabilitats". No ha fet servir en cap moment referències concretes al cas d'espionatge, però les paraules triades vinculaven a l'actualitat. La primera en preguntar ha estat Mireia Vehí, diputada de la CUP, a qui el president de la comissió de Defensa, ha alertat que s'havia de circumscriure al motiu de la compareixença de la ministra i que s'havien de bescantar les qüestions que s'hauran de tractar a finals d'aquesta setmana a la comissió de secrets oficials. Jon Inarritu, de Bildu, ha centrat tota la seva al·locució en l'espionatge -que ell ha patit en primera persona- sense que hi hagi hagut cap advertència en directe -sí posterior- de Bermúdez de Castro. Malgrat les crítiques, Inarritu ha elogiat que en el passat ajudés a "netejar les clavegueres de l'Estat", i ha demanat investigar tots els fets per esclarir-lo.
Joseba Agirretxea, diputat del PNB, ha lamentat que s'hagi volgut "ocultar" el cas. "Això necessita un aclariment polític, i tenim dret a preguntar", ha apuntat el representant dels nacionalistes bascos, que ha insistit en la comissió d'investigació -tombada pel PSOE, PP i Vox- per solucionar el "desastre". Després d'Edmundo Bal, diputat de Ciutadans, que ha elogiat Robles per defensar els empleats públics, ha estat el torn de Josep Pagès, de Junts, que ha continuat amb la demanda d'explicacions i dimissions, com també ha fet Montse Bassa, diputada d'ERC. "Són responsables, per activa i per passiva. Hi hauria d'haver una cascada de cessaments i dimissions", ha dit, al mateix temps que lamentava la "guerra freda" contra Catalunya.
"La situació actual és insostenible", ha apuntat Pablo Echenique, màxim responsable del grup parlamentari d'Unides Podem. Pel que fa a Vox, el seu portaveu s'ha centrat en la defensa europea, però el representant del PP -Carlos Rojas- ha carregat contra la "cerimònia de la confusió" que, segons ell, es veu al consell de ministres sobre el cas d'espionatge. "S'han de donar explicacions, però no en una comissió d'investigació protagonitzada pel populisme, que vol destruir les institucions", ha assenyalat Rojas, que ha carregat contra el paper que està duent a terme Unides Podem en aquesta crisi. No ha desaprofitat l'oportunitat per recordar els indults als líders del procés. "No es pot governar Espanya amb aquells que no la volen", ha indicat el diputat.
Robles, segons va revelar dilluns el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, va ser espiada a través de Pegasus, com també li va passar a Pedro Sánchez. El nom de la ministra de Defensa apareix com el més criticat des que va esclatar el Catalangate, perquè és l'única membre del govern espanyol que ha justificat l'espionatge. Ho va fer fa tot just una setmana al Congrés dels Diputats amb aquesta resposta a la CUP: "Què ha de fer un Estat, un govern, quan algú vulnera la Constitució? O quan algú declara la independència? Quan algú talla les vies públiques? Quan es realitzen desordre? O quan algú està teint relacions amb polítics d'un país que està envaint Ucraïna?". Frases que van enervar ERC, van motivar la petició de dimissió per part del president Pere Aragonès i que van motivar el vot contrari dels republicans al decret del govern espanyol plantejat per mitigar les conseqüències de la guerra oberta a Ucraïna.
Al marge de les explicacions d'aquest dimecres, Robles també ha de comparèixer divendres en el marc de la comissió de secrets oficials amb presència d'ERC, Junts i la CUP, que en formaran part malgrat les reticències de la dreta. Qui s'explicarà demà en aquesta comissió reservada serà Paz Esteban, directora del CNI, de qui ahir el govern espanyol no en va garantir la continuïtat. La comissió que segur que no es posarà en marxa és la d'investigació reclamada per tots els grups independentistes i Unides Podem, tombada amb els vots del PSOE, del PP i de Vox. El Govern insisteix que s'ha d'anar fins al final i ja ha anunciat que es presentarà com a acusació popular en totes les causes judicials que es derivin del Catalangate, que ja en són unes quantes arran de les demandes presentades pels afectats i per la causa oberta a l'Audiència Nacional.
[plantillacatalangate[