El Tribunal de Comptes recupera protagonisme. Aquest dilluns, l'organisme ha de prendre una decisió definitiva sobre els avals de l'Institut Català de Finances (ICF) per les fiances de 5,4 milions d'euros imposades a diversos exalts càrrecs del Govern arran de la causa oberta per l'acció exterior de la Generalitat entre els anys 2011 i 2017. Des de la primera decisió en contra del mecanisme ideat pel conseller d'Economia, Jaume Giró, el decret que regula aquest fons extraordinari continua plenament vigent, ningú no l'ha recorregut, i l'Advocacia de l'Estat ha evitat posicionar-s'hi en contra. Ara, el Tribunal de Comptes -renovat després de l'acord PSOE-PP- ha d'analitzar el recurs presentat pels afectats, i algunes veus veuen possible que reconsideri la seva decisió.

La fórmula dissenyada pel Govern consisteix en la creació d'un fons complementari de riscos per valor de deu milions d'euros per fer front a les fiances del Tribunal de Comptes contra una trentena d'alts càrrecs de la Generalitat. Va rebre el vistiplau del Consell de Garanties Estatutàries, i en tot aquest temps no ha estat impugnat pel govern espanyol al Tribunal Constitucional (TC). Abans de presentar el decret, Giró es va posar en contacte amb la Moncloa i es va reunir personalment el cap de l'oposició i líder del PSC, Salvador Illa, per aplanar el terreny. En l'aprovació del decret, a l'estiu, els socialistes es van abstenir. Aquesta setmana, el decret s'ha convalidat com a projecte de llei amb el suport d'ERC, Junts, CUP, PSC i comuns.

Malgrat la "solidesa jurídica" dels avals, en paraules del Govern, i l'ampli suport polític, a l'octubre, la delegada instructora de la causa, Esperanza García, va rebutjar el mecanisme de la Generalitat. Ja havia expressat dubtes abans sobre la legalitat d'aquesta eina i va concloure que el decret no es podia aplicar al cas concret de l'acció exterior. Fonts de les defenses qualifiquen aquest posicionament d'"insòlit" i "surrealista". L'argument principal de la delegada instructora és que els alts càrrecs implicats van actuar amb "negligència o culpa greu", és a dir, sabien que allò que estaven fent no era correcte, i per tant no se'ls pot pot pagar la fiança des de l'administració a la qual presumptament han perjudicat amb la seva conducta. La normativa és plenament vigent.

Des de l'octubre fins ara, l'Advocacia de l'Estat, que representa els interessos del govern espanyol, ha constatat que el decret dels avals no ha estat impugnat, s'ha convalidat com a projecte de llei amb ampli suport. Vox va interposar una querella contra el president, Pere Aragonès, la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, i el conseller Giró, però el TSJC la va rebutjar el novembre i les defenses han utilitzat aquesta arguments per nodrir el recurs contra la decisió de la delegada instructora. Tot plegat, dona marge a l'optimisme per pensar que és possible un canvi de criteri per part del Tribunal del Comptes en relació als avals. La sala d'enjudiciament que haurà de decidir estarà formada per la presidenta, Rebeca Laliga, la consellera del Departament Primer, María del Rosario García, i el conseller del Departament Tercer, Diego Íñiguez.

[h3]Una macrocausa pilotada per una exministra d'Aznar[/h3]
Tot plegat forma part d'una macrocausa, pilotada fins ara per Margarita Mariscal de Gante, exministra d'Aznar i de pare franquista, i que també va comandar la causa del 9-N. Fins ara s'han practicat dues liquidacions provisionals: la primera, per l'1-O, arran de la sentència del Tribunal Suprem, i per valor de 4,2 milions d'euros. La segona, l'estiu passat, per l'acció exterior, per valor de 5,4 milions. Fonts jurídiques assenyalen irregularitats en aquest sentit, perquè la qüestió de la diplomàcia catalana no ha estat encara condemnada per una sentència judicial (s'investiga al jutjat 18 de Barcelona). Les fiances imposades són una mesura cautelar per garantir que els implicats afrontin la responsabilitat comptable en cas de condemna.

El procediment jurisdiccional, el que "jutjarà" els fets, va per llarg. Entre els implicats hi ha l'expresident Carles Puigdemont, l'exvicepresident Oriol Junqueras, l'expresident Artur Mas, l'exconseller d'Economia Andreu Mas-Colell o l'exsecretari general de Diplocat Albert Royo. Molts dels alts càrrecs afectats perseguits ara pel Tribunal de Comptes ho estan també en altres causes. Mas, per exemple, va ser perseguit pel 9-N en termes comptables i també penals. Fins fa una setmana tenia el pis embargat. Royo està investigat pels preparatius del referèndum, per l'acció exterior i doblement perseguit, també, pel Tribunal de Comptes. La diplomàcia de la Generalitat durant els moments més àlgids del procés és una carpeta que l'Estat no va poder frenar i per això, denuncien els implicats, la repressió s'ha centrat especialment en aquest àmbit. 

[h3]Una vocal de l'òrbita del PP "jutjarà" la causa[/h3]
Des que el Tribunal de Comptes va rebutjar els avals de la Generalitat, hi ha hagut canvis en aquest organisme. Sobre el paper, ara està controlat per una majoria progressista, cosa que no passava abans. Una de les últimes feines que va fer Margarita Mariscal de Gante, va ser deixar tancada la fase administrativa de la causa en qüestió. Amb la renovació, l'encarregada de "jutjar" la aquesta carpeta sobre la diplomàcia catalana, un cop es resolguin els recursos pendents, serà una vocal de perfil conservador, promoguda pel PP, Elena Hernáez. Fonts jurídiques consultades no creuen que passi res fins a la tardor. Per ara, Societat Civil Catalana ja ha presentat demanda i falta que ho faci la Fiscalia. L'Advocacia de l'Estat no hi participa, perquè en el seu moment la instructora va considerar que no era part afectada en el procediment.