- El DAFO del 12‑M: com hi arriben els partits?
- El pactòmetre del 12-M: totes les combinacions per governar Catalunya
- Qui guanya i qui perd amb l'avançament d'eleccions a Catalunya?
- Qui guanyarà les eleccions? Això diuen totes les enquestes per al Parlament
Els comuns tenen un objectiu que té més aviat forma de somni difícilment abastable. L'han presentat aquest divendres, des de Lloret de Mar, amb la presència de l'exalcaldessa de Barcelona, Ada Colau. Es tracta de replicar el model barceloní de reservar obligatòriament el 30% dels pisos dels nous edificis que es facin per dedicar-los a habitatge assequibible amb preus protegits. La mesura és difícil d'imaginar per diversos motius, el principal dels quals és que tant el PSC com ERC i Junts han estat crítics amb l'apliació de la norma a la capital catalana i volen retocar-la, però els comuns han redoblat l'aposta per aquesta fórmula i fins i tot aspiren a fer-la més ambiciosa. Així, el candidat per Girona de Comuns Sumar, Eloi Badia, ha reclamat que "totes les noves promocions d'habitatge incorporin almenys un 30% o un 50% d'habitatge assequible". El programa electoral, sigui com sigui, deixa la reserva en una tercera part del total del nou edifici.
Aquesta iniciativa és una de les mesures estrella de la candidatura de Jéssica Albiach per combatre l'escalada de preus. El que el sector immobiliari defineix com a "rendibilitat" quan parla amb inversors. "N'estem una mica farts, d'aquestes promocions que podem anar trobant a Girona de cases de 700.000, 800.000, un milió o un milió i mig d'euros", ha etzibat Badia. Per complementar-ho, però, també ha presentat altres prioritats en habitatge, com la regulació dels lloguers de temporada -que ara mateix està en mans del PSC o de Junts, després que les esquerres d'ERC, CUP i comuns s'hi hagin compromès- o una "unitat de defensa de l'habitatge per protegir els inquilins".
L'anunci dels comuns també ha servit per tornar a posar el focus sobre els pisos turístics. L'aspirant a diputat del Parlament ha xifrat en 43.000 els habitatges de les comarques gironines, tendència que ha considerat desbocada. De fet, Eloi Badia ha reivindicat retirar-ne totes les llicències i tornar-les a destinar a què hi puguin viure famílies de manera permanent. El representants dels comuns ha apostat per "recuperar els 43.000 habitatges d'ús turístic" i fer-los residencials. Això ajudaria a corregir situacions com que a Begur ja hi hagi "més habitatges turístics que habitatges de veïns", ha lamentat.
Formalment, el Parlament ja ha començat a posar ordre sobre el sector dels pisos turístics, que s'ha anat engreixant els darrers anys amb molt poques exigències per part de l'administració. El desembre passat, un front ampli -PSC, ERC, CUP i comuns- va votar a favor d'aplicar un decret llei que acabava amb les llicències de pis turístic eternes -a partir d'ara s'hauran de renovar cada cinc anys- i fixava uns límits de pisos dedicats als visitants als municipis. Això provocava que s'haguessin de tancar fins a 28.000 habitatges d'ús turístic arreu del país, sobretot a poblacions costaneres com Roses o Salou. Ara bé, amb això ja aprovat, va arribar un canvi: un acord polític entre ERC i PSC aigualia l'ambició de la mesura. Això ara s'haurà de votar pròximament en el Parlament i republicans i socialistes han de buscar nous socis. De moment, Eloi Badia s'ha desmarcat totalment d'aquest pla i ha defensat que cal mantenir els topalls que forçarien l'eliminació de pisos turístics i que caldria revisar les llicències cada tres anys i no cada cinc.