El debat a tornar a situar-se al centre del focus polític el dia que Collboni ha presentat l'experta en polítiques públiques d'habitatge Carme Trilla al capdavant d'un nou comitè que ha de proposar mesures per apaivagar la crisi habitacional a Barcelona. És un organisme similar al que el mateix govern del PSC va crear fa unes setmanes, referent a les grans infraestructures, amb l'exconseller Santi Vila al capdavant. Aquest nou espai que liderarà Trilla, però, s'encarregarà de mesures àmplies i no tindrà per objecte la possible reforma del 30% d'habitatge protegit. Encara, però, no es té constància ni de qui el formarà ni de la periodicitat amb què es trobaran els seus integrants.
Ara bé, l'anunci coincideix amb una altra realitat, i és que l'exsecretària general d'Habitatge de la Generalitat ja fa mesos que assessora Jaume Collboni en la seva intenció de modificar la reserva del 30%. Primer, ho va fer durant la campanya socialista, juntament amb altres actors del sector. Ara ha passat a fer-ho a càrrec del govern municipal. I, en aquest camp, preguntada per aquesta tasca concreta, Carme Trilla ha reivindicat que la intenció del seu treball és "millorar" la iniciativa, fet que veu abastable.
Pisos protegits: barri, districte o trama urbana
Una línia que ha beneït l'alcalde, que abans de les eleccions ja apostava per deixar d'haver de reservar un de cada tres pisos de la nova promoció a habitatge assequible i "flexibilitzar" la norma fent-hi una "monetització". No haver arribat als 60 pisos protegits amb aquest mètode en cinc anys, quan la previsió era acumular-ne més de 300 cada any, ha estat l'argument central de Collboni per plantejar aquest canvi de sistema. És a dir, que els promotors paguin el valor d'aquests pisos que haurien d'aportar al mercat protegit i que sigui l'administració qui, amb aquests diners, adquireixi habitatge en altres finques per sumar pisos assequibles. Ara, preguntat sobre si aquests pisos que es comprin des de l'Ajuntament es planteja com una línia vermella que estiguin ubicats al mateix barri que la nova construcció, per evitar la segregació, l'alcalde ha obert la porta a què no hi hagi una cotilla territorial tan propera.
"El destí final de la inversió és la trama urbana de la ciutat. No sé si serà el barri, serà el districte o serà a 200 metres", ha reblat el batlle. És a dir, que podria fer-se un nou bloc de pisos a la Vila Olímpica del Poblenou, zona amb alta demanda, i situar els pisos protegits pertinents a aquella promoció al barri del Besòs, on es concentren les rendes més baixes de la ciutat. Són al mateix districte.
Janet Sanz, dels comuns, en una roda de premsa posterior, ha defensat l'estat actual de la norma: "Si no, perdem la capacitat d'intervenir en aquests barris". En el mateix sentit, ha reivindicat que el futur de la norma també hauria de consultar-se i treballar amb les entitats socials i pel dret a l'habitatge que el van impulsar. Uns col·lectius -que inclouen el Sindicat de Llogateres, la PAH o la Federació d'Associacions Veïnals de Barcelona- que la setmana passada van cridar a "defensar el 30%" d'un "atac" a la norma.
El 30% al centre del debat
La voluntat de reformar la mesura del 30% va despullar-se de manera clara la setmana passada, amb un acord que va implicar la majoria absoluta que sumen PSC i Junts, a més de comptar amb el suport del PP. La proposta insistia que la iniciativa social no havia funcionat. Els comuns, defensors de la mesura, insistien que l'eina requeria més temps per valorar la seva aplicació, especialment després que la reserva dels pisos protegits inicialment quedés invalidada a la pràctica. Fan referència a què la política, quan va ser aprovada, va anar acompanyada d'una moratòria en el temps que va permetre que els promotors d'habitatge concentressin en el temps moltes sol·licituds de construcció pels anys següents. La idea era estalviar-se complir l'obligació de guardar un terç dels pisos per fer habitatge assequible, fet que va entrar en vigor finalment el desembre de 2018, sis mesos després d'aprovar-la a l'Ajuntament de Barcelona.Per Trilla, però, aquests gairebé cinc anys de vida de la mesura "és un temps raonable". Especialment, tenint em compte que la pròpia iniciativa municipal ja contemplava "que en sis anys s'havia de fer una avaluació per veure si calia ajustar-la", ha exposat l'experta en habitatge. En aquest cas, les xifres de pisos aconseguits justifiquen que s'avanci la revisió, ha considerat.