- El DAFO del 12‑M: com hi arriben els partits?
- El pactòmetre del 12-M: totes les combinacions per governar Catalunya
- Qui guanya i qui perd amb l'avançament d'eleccions a Catalunya?
- Qui guanyarà les eleccions? Això diuen totes les enquestes per al Parlament
Jéssica Albiach (València, 1979) repeteix al capdavant de la llista dels comuns al Parlament. És la primera figura d'aquest espai -hereu d'ICV-EUiA- que pot dir-ho. L'embrollada política catalana l'ha anat situant com una líder progressiva, fins a haver-se trobat com a una de les protagonistes del final abrupte d'un mandat que quedarà vinculat per sempre al macroprojecte del Hard Rock. Conscient de la càrrega simbòlica i política d'aquesta iniciativa, Albiach defensa a Nació que el Govern que tiri endavant el complex d'oci al Camp de Tarragona no podrà anomenar-se "progressista". Tanmateix, també veu en el PSC i ERC —les dues formacions que havien pactat permetre que el pla avancés— els seus principals aliats per governar el país.
Després de les eleccions, la cap de files de Comuns Sumar promet que en cap cas es repetirà la fórmula de Barcelona, quan Ada Colau va coincidir en el vot amb el PP per investir el candidat socialista i evitar que Xavier Trias (Junts) fos alcalde. Així i tot, assegura que impedir el retorn de Puigdemont a la presidència de la Generalitat és una de les prioritats de la seva formació, perquè considera que "la refundació de Convergència" sempre és més de dretes que el PSC, en el còmput general. Albiach aspira a ser imprescindible per a socialistes i republicans l'endemà del 12 de maig. Les enquestes, però, projecten uns resultats humils. De moment, veu amb optimisme una campanya on tenen propostes -com un nou impost antiespeculació- per exhibir model de país.
Com espera que acabi el cas Pedro Sánchez?
Cal entendre el seu patiment personal, però hi ha una part política que és fonamental. El que estem veient no és una estratègia només en contra de Pedro Sánchez sinó una ofensiva de l'extrema dreta que va en contra del govern de coalició i en contra de la democràcia. Ho han patit persones de diferents espais polítics. Ara és Sánchez, però ho hem vist amb Mònica Oltra, Ada Colau, líders independentistes, Pablo Iglesias, Irene Montero. I la reflexió és que no ens poden guanyar. No ens poden tombar. Com deia Mònica Oltra, ens estan fulminant un a un i això és el que no pot passar. És el moment de resistir i d'anar a l'ofensiva. Necessitem d'una manera urgent fer net i renovar la cúpula del poder judicial.
Parlem de les enquestes, que són només una fotografia del moment, però indiquen tendències. La majoria de sondejos donen Salvador Illa com a favorit i situen els comuns en una forquilla de diputats semblant a l’actual. Quines perspectives tenen?
La nostra disposició és créixer i el que veiem és que les campanyes electorals sempre ens ajuden per créixer. Entenem que a Catalunya som una força modesta i humil, i que no tenim tampoc gaires ocasions per poder explicar-nos als mitjans. Per això, la campanya sempre és un moment de creixement. És el moment en què ens permet ser més permeables i explicar-li a la ciutadania quin és el nostre projecte de país.
"ERC s'inspira en el nostre discurs, però després els fets no acaben quadrant"
L’última dècada hem vist els comuns assenyalar que el procés els penalitzava electoralment per una polarització que els deixava en terreny de ningú. Volien que es parlessin més d’altres temes de país. Ara som aquí. I els resultats són similars. A què ho atribueixen?
Nosaltres dèiem que no es pot deslligar el tema nacional del tema social. No és que volguéssim que desaparegués el tema nacional, en cap cas, sinó que havien de parlar-se dels dos àmbits. I aquesta vegada sí que comença a haver-hi aquest doble protagonisme. Però és cert també que, en els últims 15 anys, hem vist més canvis dels que mai s'havien produït en la nostra història. Segurament, d'una manera molt abrupta i molt ràpida. I crec que això genera incerteses, pors i inseguretats, i és normal. Què passa moltes vegades? Que en una situació de por i incertesa, la ciutadania acaba recorrent a les mateixes receptes de sempre. Crec que aquestes transformacions que són necessàries requereixen polítiques públiques valentes que ara mateix la resta de partits no s'estan atrevint a plantejar. Nosaltres, sí. I una vegada més veiem com acabem marcant agenda.
La màxima en habitatge dels comuns el 12-M és “menys pisos turístics, menys lloguer d’habitacions, menys lloguer de temporada, més habitatge públic”. Són exactament les línies en què ERC ha avançat i engegat polítiques els últims mesos. Senten que els republicans s’han inspirat en els comuns?
Sí que és cert és que, de vegades, veiem que ERC s'inspira en el nostre discurs, però que després els fets no acaben quadrant tant amb les paraules. Hi ha moltíssima gent que ha fet confiança a ERC i que està decebuda. Els comuns no vam investir Pere Aragonès, que va ser investit per Junts i per la CUP, però jo sí que esperava alguna cosa més d'ERC sobretot quan es va trencar el Govern amb Junts. Pensava que serien capaços de plantejar un model alternatiu.
No ha vist un canvi de model?
Hi havia un acord d'investidura que, insisteixo, no va ser amb nosaltres, però que plantejava arribar a 1.000 milions d'euros en polítiques d'habitatge, i s'han quedat en 700 milions d'euros. No han assolit el pressupost que calia. I si parlem d'habitatge públic, quants pisos d'habitatge públic han fet? Barcelona encara té el rècord d'habitatge públic, més que Catalunya i Madrid junts. Si mirem què passa amb la regulació dels lloguers de temporada, fa literalment tres dies que han presentat el decret dels lloguers de temporada. Hem hagut d'esperar a estar en campanya electoral perquè ERC acabi prenent-se com una prioritat el tema de l'habitatge.
El decret del lloguer de temporada i habitacions és electoralista?
És un decret necessari i, per tant, encara que hagi sigut en campanya electoral, benvingut. El que hem vist és que ho han fet d'una manera precipitada. L'hem conegut a través dels mitjans de comunicació. L'analitzarem amb tranquil·litat. No és la manera de fer les coses quan vols que surtin bé. Fer aquest decret sense parlar amb la resta de forces polítiques moltes vegades porta a la frustració, perquè ja estem veient com el PSC o Junts han anunciat que no hi donaran suport.
"Quants pisos d'habitatge públic ha fet el Govern? Barcelona encara té el rècord d'habitatge públic, més que Catalunya i Madrid junts"
Què hi votaran els comuns, a la Diputació Permanent del Parlament?
Tot el que sigui per millorar la vida de la gent comptarà amb el nostre suport. I més quan s'ha comentat i s'ha parlat amb el Sindicat de Llogateres, que estan en la mateixa línia i és de sentit comú. Ara bé, és decebedor que es faci sense parlar amb la resta de partits i enmig de la campanya electoral. Perd credibilitat, que és un dels problemes que comença a tenir ERC. Li costa fer balanç i, per això, ara fa molts anuncis en campanya com si no hagués estat governant durant tres anys. L'anunci de la reforma del sistema de finançament l'ha fet en precampanya. L'anunci del decret de regulació de lloguers de temporada, també. I li falta credibilitat quan ara ens assabentem que mitja hora abans de tancar un pacte de pressupostos amb el PSC estava tancant un acord de govern secret i ocult sobre el Hard Rock. No ens va dir res ni als mitjans de comunicació ni a la resta de partits i, evidentment, tampoc a nosaltres. Quan surt la notícia, la resposta del Govern és dir "és que els comuns ho sabien". Però com ho havíem de saber? Algú es pensa que si jo sé això, no ho faig públic? Sí, precisament, m'està donant la raó.
Parli'ns de l'impost antiespeculació que proposen. Si no és per residir-hi, reclamaran un 30% de taxa sobre el valor del pis. I citen Viena. Per què han preferit aquesta via a la fórmula d’Amsterdam, que obliga que qui compri un pis sigui per viure-hi?
El cas d'Amsterdam no permet que capital estranger pugui comprar habitatges per especular o destinar-lo al turisme. El que intentem amb la proposta de l’impost és desincentivar aquest tipus de compra, no només de capital estranger sinó també de possibles lobbistes o especuladors d’aquí.
Però vostès també assenyalen el risc de les compres de fons estrangers. Es descarta promoure la via d'Amsterdam?
Hem de començar amb la mesura de l'impost antiespeculació, però si veiem que no és suficient, per què no ho podem explorar? No es pot descartar res amb la crisi habitacional tan salvatge que patim.
El que pensen els comuns del Hard Rock és àmpliament conegut. Però com es fa compatible transmetre que els comuns són garantia que el Hard Rock no és farà i, en canvi, que l’única alternativa de govern que plantegen és amb el PSC i ERC, disposat a aprovar uns pressupostos que avalaven el projecte?
Com més força tinguin els comuns, més garanties que això no passarà. Qualsevol ciutadà que ens faci confiança ha de saber tres coses. La primera, que no pactarem amb la dreta, no pactarem amb Junts, que rep el suport de Jordi Pujol. La segona, que posarem al centre la sanitat, l'educació, l'habitatge i la transició ecològica. I la tercera, ni ampliació de l’aeroport del Prat ni casino més gran d’Europa al Camp de Tarragona.
Per tant, un Govern que tira endavant el Hard Rock no és progressista?
Evidentment que no ho és. Estem parlant d’un projecte que consumiria tanta aigua com una ciutat de 30.000 habitants enmig de la pitjor sequera, que agreuja el principal problema de salut pública al nostre país, que són les addicions i, en concret, la ludopatia. I també engreixa un model productiu que està desfasat, no serveix i deixarà Catalunya a la cua.
Si fer el Hard Rock no és progressista i Salvador Illa i el PSC el defensen, com és que els comuns només han teixit aliances institucionals amb els socialistes, com a l'Ajuntament de Barcelona?
No només hem teixit aliances institucionals amb el PSC, també hem arribat a molts acords amb ERC.
Però només han governat amb el PSC.
Durant els vuit anys de mandats d’Ada Colau a Barcelona, hi havia un tripartit oficiós, amb el PSC des de dins i ERC donant suport a les mesures des de fora. Tenim clar que ens hem d’entendre amb el PSC, ERC i la CUP, i no tinc cap problema a dir-ho. Per a mi és un orgull defensar governs progressistes.
"Puc garantir i assegurar que no hi haurà acord d'investidura amb el PP, ni coincidència de vot"
Va iniciar la campanya reivindicant-se com l’únic vot vàlid perquè Junts no governi, i va definir el partit de Carles Puidgemont com "la refundació de Convergència". L’última vegada que algú dels comuns va ajuntar aquestes dues màximes va coincidir amb el PP en els vots per investir un socialista, Jaume Collboni, a l’Ajuntament de Barcelona. Es pot repetir aquesta fórmula al Parlament per triar president de la Generalitat?
Això no passarà. Alejandro Fernández i jo som inversament proporcionals i no cabem els dos en el mateix acord. Puc garantir i dir clarament que no hi haurà cap acord no només amb l’extrema dreta sinó tampoc amb el PP.
Ni coincidència de vot?
Ni coincidència de vot. Ha estat una bona notícia que Salvador Illa també ho donés per descartat.
Junts sempre és més de dretes que el PSC? Per exemple, van votar a favor de la regulació de lloguers catalana quan els socialistes no ho van fer.
La refundació de Convergència no fa que ens oblidem de qui era Convergència. Va ser el partit de les retallades en totes les polítiques públiques. Junts està dient que vol abaixar els impostos als rics, i això no ho diuen altres forces polítiques a les quals es refereixen. I Junts també fa una defensa tancada de l’escola concertada i va votar en contra de la reforma laboral de Yolanda Díaz amb el diàleg social. És una reforma laboral que ens està permetent que tinguem les millors dades d’ocupació des de 2008. És evident que hi ha moltes coincidències entre Junts i el PSC, com amb els lloguers de temporada, però també és cert que Junts hi afegeix alguns ingredients més.
També hi ha més sintonia entre comuns i Junts pel que fa al model de llengua que amb el PSC, que aposta pel trilingüisme a l'escola.
La proposta del PSC pel trilingüisme és una ocurrència. A Madrid, per exemple, estem veient que no està funcionant fer determinades assignatures troncals en anglès. El que vull deixar clar amb el tema de la llengua és que tenim un problema amb l’ús social del català, no tenim un problema amb la immersió lingüística. Hem de deixar tranquil·la l’escola. I hem de posar en valor l’acord al qual vam arribar amb ERC, Junts i PSC per protegir el model d’immersió. Si parlem del català fora de l’escola, és important la llei de l’audiovisual en català, aportar més recursos a la política lingüística i el doblatge a la creació audiovisual.
"Colau ha de fer el que consideri en les pròximes municipals. Ha sigut la millor alcaldessa que hem tingut mai"
En el cas de la dicotomia Junts-PSC, per què determinades distàncies ideològiques invaliden pactes i, en canvi, en altres casos no són obstacle per als acords?
Que tenim un PSC que està situat més a la dreta de Pedro Sánchez ho veu tothom. Però en la defensa dels interessos dels treballadors, el PSC ha remat més. No em pertoca a mi defensar el projecte socialista. La rebaixa d’impostos que propugna Junts o la defensa de l’escola concertada no és el nostre camí.
És evident que hi ha una reculada de l'ús social del català. Però creu que la salut de la llengua catalana a l'escola és la idònia?
L'escola catalana té molts problemes. Per exemple, la falta de la sisena hora als centres públics, les ràtios per aula o el desenvolupament de l'escola inclusiva. Tenim també un excés de burocràcia en el cos docent, que treu temps als mestres que haurien de dedicar-se a les tutories i l'alumnat. El català també és víctima d'aquesta falta de recursos a l'escola, però estic convençuda que el model d'immersió és positiu. Els docents fan més del que es pertocaria per compromís i vocació.
Vostès han estat crítics amb el paper del Govern d'Aragonès en la gestió del turisme, però ERC no aposta per ampliar l'aeroport del Prat. En canvi, l'acord de les noves terminals per a creuers més grans a Barcelona la van signar els comuns, que lideraven l'Ajuntament, i el Port. Va ser un error?
Desconec exactament quin va ser el pacte. Però precisament l'acord va servir perquè la terminal no quedés just davant de Ciutat Vella sinó que s'allunyés de la ciutat per evitar la massificació. També conec tota la feina que s'ha impulsat des de Barcelona en Comú per limitar el nombre de creueristes, sobretot els que utilitzen la ciutat com a port de trànsit. I el que hem vist és que el president del Port, Lluís Salvadó, d'ERC, està en contra de la limitació de creuers. Necessitem una aliança de l'Ajuntament, el Govern i l'Estat per limitar aquest tipus de turisme, que massifica d'una manera salvatge el centre de la ciutat, i acaben el comerç de proximitat i gentrificant els barris. En precampanya, també vam escoltar un anunci d'ERC que, tot i no ser partidària de l'ampliació de l'aeroport, volia fer un canvi en l'operativa de les pistes. I aquest canvi era per als mesos de juliol i agost. Evidentment, no és perquè vinguin congressistes o per internacionalitzar la nostra economia, és perquè vinguin més turistes. I això no ho podem compartir.
Què li sembla que ara a Barcelona es vulgui desterritorialitzar el turisme per treure visitants de zones cèntriques i que es desplacin a dictrictes com Nou Barris?
La capacitat d'absorció del turisme de Barcelona ha arribat al seu sostre. No podem continuar gentrificant barris i no podem impulsar l'arribada de nous turistes amb l'ampliació de l'aeroport del Prat o amb els creuers.
Però la proposta de traslladar el turisme a districtes perifèrics de la ciutat la va impulsar el govern dels comuns i el PSC a l'Ajuntament de Barcelona.
Insisteixo que a la ciutat no hi caben més turistes. I també és evident que no tots els turistes poden concentrar-se a les mateixes zones de la ciutat. Per tant, està bé diversificar, perquè també hi ha un cert retorn econòmic. Hem d'equilibrar l'impacte sobre els barris i el benefici econòmic que comporta el turisme. És una qüestió d'equilibri.
Els comuns han de treballar amb la idea que Colau liderarà el partit també en les eleccions municipals de 2027?
Crec que Ada Colau ha de fer el que ella consideri en les pròximes eleccions municipals. Ha sigut la millor alcaldessa que hem tingut mai, crec que seria una molt bona candidata i, per tant, una molt bona alcaldessa. Però, evidentment, aquesta és una decisió que pertany a Ada Colau i també a l'organització de Barcelona. Tenim temps per endavant i és una reflexió que toca fer a nivell municipal.
Està preocupada pel desplegament orgànic del projecte de Sumar i la solidesa del projecte? Darrerament han transcendit tensions per conformar l'executiva i les llistes per a les eleccions europees.
Hem de pensar que Sumar és una força política molt nova, que acaba de néixer. Va ser una plataforma electoral al juliol i com a partit va néixer fa un mes. I intenta una cosa que és molt complexa i, a la vegada, molt necessària: des de la visió de la plurinacionalitat de l'Estat, comptar amb les forces preexistents d'esquerres i també les forces territorials, com els comuns, Compromís o Més Madrid, i sumar-hi gent que no està militant en cap espai polític. El repte és complex, però el que es va fer a les eleccions espanyoles era necessari. Per a mi és engrescador, però això no li treu la dificultat.