El jutge Pablo Llarena s'ha tret de sobre el cas de la no detenció de Carles Puigdemont i ha decidit enviar-ho als jutjats de Barcelona perquè ho investiguin. El magistrat s'ha llegit els informes dels Mossos, que expliquen per què va fallar el dispositiu, i sosté que la policia podria haver fet alguna cosa més per detenir arrestar l'expresident quan va aparèixer a l'Arc de Triomf el passat 8 d'agost. Per tot plegat, creu també que no es pot descartar la participació de més gent en la fugida del dirigent de Junts, que va fer un discurs i després va aconseguir travessar la frontera i tornar a Waterloo.
En una providència de dues pàgines, Llarena no veu clar l'informe dels Mossos, que admetia "errors" en el dispositiu per arrestar Puigdemont el dia de la investidura de Salvador Illa. El jutge explica que els documents aportats per la policia catalana, aleshores capitanejada pel comissari Eduard Sallent, aporten una "una explicació detallada" del que va passar i per què no es va poder detenir l'expresident, que té en vigor una ordre de cerca i captura en territori espanyol perquè la decisió del Suprem de no aplicar-li l'amnistia.
La policia diu que era molt difícil complir l'ordre de detenció enmig de l'aglomeració que hi havia aquell dia a tocar del Parlament i alerten també que Puigdemont va comptar amb la col·laboració de tres persones, que el van ajudar a fugir. Malgrat això, l'instructor de la causa del procés no en té prou, i sosté que els Mossos podrien haver-hi fet alguna cosa més. "Els informes no reflecteixen impediments per tal que el dispositiu pogués abordar la detenció del processat", argumenta el jutge.
El moment clau, per ell, era quan Puigdemont es va unir a la multitud -abans del discurs o just després- o en les hores que van passar des que va acabar la seva intervenció a l'Arc de Triomf i va sortir de l'Estat. Segons va detallar Jordi Turull posteriorment, Puigdemont va estar-se unes hores a Barcelona i en va sortir un cop els Mossos van desactivar el dispositiu gàbia, i va poder travessar la frontera amb normalitat. Llarena creu que les explicacions dels Mossos no permeten descartar que més persones col·laboressin en la no detenció de l'expresident.
Per tot plegat, l'instructor remet la causa als jutjats de Barcelona i demana que investiguin els fets, que creu que podrien incórrer en un delicte d'omissió del deure de perseguir els delictes -castigat amb una pena d'inhabilitació de fins a dos anys- i en un delicte d'encobriment, pel fet d'ajudar presumptes delinqüents a eludir una ordre de detenció -castigat amb penes de fins a tres anys de presó.
Interior "respecta" la decisió de Llarena
La consellera d'Interior, Núria Parlon, ha "respectat" la decisió de Llarena i no ha volgut fer valoracions. Ha expressat "confiança" en els Mossos i ha garantit "transparència i col·laboració" amb les instàncies judicials. "Podem deduir que les coses es podrien haver fet millor, però donem suport als Mossos", ha dit. El director de la policia, Josep Lluís Trapero, ha deixat clar que els agents "compliran qualsevol ordre judicial, sense excepció, des d'ara i en el futur".