La seu de la Crida Nacional per la República, al carrer Roger de Llúria de Barcelona, té dues plantes. A la de dalt hi treballa el personal i, a baix, una sala diàfana acull les reunions de la direcció de l'associació. El seu secretari general, Toni Morral (Cerdanyola del Vallès, 1957), atén NacióDigital amb cartells a favor de l'absolució dels presos damunt la taula i desenes d'urnes de l'1-O al darrere. Després de mesos de discreció i marcats pel cicle electoral, el paper de la Crida deixa de ser secundari i es prepara per ser un actor rellevant en el camí cap a les sentències del Tribunal Suprem.

Tot i no voler entrar en detalls sobre la refundació de Junts per Catalunya (JxCat), formació per la qual és diputat al Parlament, admet que la Crida pot jugar un paper rellevant en el procés de reordenació com a "organització que vol fer acció política des de la unitat". Persona de la màxima confiança de Jordi Sànchez, president de l'associació i un dels principals lideratges de JxCat, es desplaça cada setmana a Lledoners per visitar-lo, i destaca la "fortalesa" de tots i cadascun dels presos.

- En quin moment es troba la Crida, mig any després del seu congrés constituent i tot just un any després de la seva posada en marxa gràcies al manifest impulsat per Carles Puigdemont, Quim Torra i Jordi Sànchez?

- A partir del congrés ens vam posar a treballar per donar compliments a la proposta d'organització. Havíem de començar a donar musculatura a l'associació, però de seguida se'ns va convocar a eleccions , i es va obrir un debat sobre quin rol havia de jugar la Crida. Som una organització que vol fer acció política per la unitat, i vam provar si era possible fer candidatures conjuntes en aquest cicle electoral. No ho va ser, i no vam voler torbar la dinàmica de campanya fent actes de al territori. Vam fer-ho de manera més discreta. Després d’aquest cicle, ara ho fem a cara descoberta.

- I en què estan centrats, ara?

- En organitzar les assemblees territorials. N’hem fet bastantes: Lleida, l'Ebre, Salou, Tarragona, Barcelona, Maresme, Girona, Figueres, Olot... Aquesta setmana hem començat a organitzar les sectorials. La idea és que a finals de novembre puguem constituir el consell de representants.

"La idea és que a finals de novembre puguem constituir el consell de representants de la Crida, l'òrgan de representació i presa de decisions"

- Quina feina farà, aquest consell?

- És l'òrgan de representació del conjunt de la Crida, l'òrgan de reflexió, de presa de decisions en quant a recorregut i propostes de treball concretes sorgides de l'assemblea. Després hi ha la direcció, nomenada per aquesta assemblea i que es posa al servei de les decisions del consell. Legalment som una associació, però amb voluntat de fer acció política. Ni som un partit polític convencional ni ho volem ser.

- Quants associats tenen?

- A l'entorn dels 7.000.

- I tots ells paguen quota.

- Els que són associats paguen quota, i tenen dret a participar activament en la presa de decisions. Tenim 14.000 fundadors, que ens han fet aportacions econòmiques per impulsar tot el procés constituent. Molta gent que és fundadora se'ns està fent sòcia, no hem parat de créixer. Ara fa un any vam fer pública la idea de la Crida amb un manifest impulsat per Puigdemont, Torra i Sànchez, i li van donar suport 50.000 persones. Aquest cens de gent també el tenim informat i connectat.
 
- Venen mesos complexos, amb un calendari polític agitat i una tardor marcada per les sentències del Tribunal Suprem. Quin paper aspira a jugar la Crida?

- Vista l'experiència d'aquestes setmanes i mesos, durant el període electoral, creiem que la unitat s'ha de reforçar des de la base. Estem completament convençuts, perquè així ho palpem amb la gent, que en les bases dels partits i les associacions hi ha un clima de cerca d'unitat molt important que a vegades no és escoltat o traduït degudament per les direccions dels partits. En aquest context d'espera de les sentències, hem impulsat una campanya amb la idea de l'absolució. El Suprem té l'opció d'absoldre'ls, i no som nosaltres els qui hem de descartar aquesta opció. Creiem que la veu del poble ha de ser una veu que faci pressió al jurat per fer saber que aquest judici és fonamentalment polític. No som ingenus, tampoc: a porta tancada estem treballant amb la hipòtesi que la sentència no sigui absolutòria.

- La primera gran fita en el calendari és més en clau interna, però: la reordenació de JxCat. Quin serà el rol de la Crida en tot aquest debat, que s'ha de resoldre a partir de mitjans de setembre?

- Amb JxCat compartim moltes coses, com ara els lideratges. No som aliens al debat que es pugui produir, però separem les coses: la Crida no és JxCat. Som una organització que tenim vida pròpia i una manera de fer política que volem que sigui nova. No volem posar-nos-hi com a entitat en el debat de JxCat. A ningú escapa que compartim coses importants amb ells, a banda dels lideratges. Una d'elles és la idea de fons: JxCat va néixer com una candidatura transversal i plural per restaurar la situació prèvia de l'1-O i investir Puigdemont. La idea original és la mateixa que la Crida.

"No podem descartar que, si la simetria entre el PDECat i JxCat és molt clara, pugui haver-hi una relació de confluència"

- Quines són les diferències, per tant?

- JxCat té inserit un partit. I la Crida no té partits, ni els vol: som persones. Estem molt atents al debat dins de JxCat i la relació amb el PDECat. Depèn de què passi, no podem descartar que, si la simetria de les dues organitzacions és molt clara, pugui haver-hi una relació de confluència. Però això, ara per ara, no ens hi volem implicar, ni participar-hi, ni contaminar el debat, ni tampoc la nostra organització. El debat entre JxCat i el PDECat està obert, sembla ser que està previst fer un congrés a la tardor. En funció del que passi, veurem si la Crida hi pot tenir una relació de futur o no.

- Existeix, en tot cas, la possibilitat que la Crida acabi sent un partit?

- Som una associació i tenim legalitzat un partit polític per si ens convé, en un moment determinat, poder actuar en el terreny electoral. És una eina instrumental. Si els socis i l'entitat decidissin que, atesa la situació, convindria activar la Crida electoralment davant d'una convocatòria, es miraria de prendre les decisions en el marc de l'associació i utilitzar el partit per poder presentar-se als comicis de manera instrumental. És una carta que tenim, però que l'haurem de valorar quan es puguin convocar eleccions.
 
- En un escenari de no acord entre JxCat i el PDECat, és probable que els dirigents considerats més independents de l'espai liderat per Puigdemont vinguin cap a la Crida?

- No vull fer especulacions d'aquest tipus perquè tot és possible. Pot passar? Sí, però no ho sé. Tot dependrà del debat que es pugui produir a JxCat.

- Creu, com han expressat veus destacades de JxCat en públic i en privat, que aquest espai ha de marcar distàncies amb una manera de fer política més clàssica que atribueixen sempre al PDECat?

- No em considero autoritzat per opinar en aquest debat. Ni em sento autoritzat ni vull fer-ho, perquè crec que em toca preservar l'autonomia de la Crida. He apostat de forma molt personal per no posar-me en el debat públic sobre JxCat.

- Però la Crida ha activat les sectorials aquest juliol i posarà en marxa el consell de representants al novembre. Decisions que s'anuncien i es posen en pràctica precisament quan hi ha un debat obert dins de JxCat sobre el seu futur.

- Crec que no hi té res a veure. Deliberadament vam voler sortir de la part més mediàtica , i així ho vam acordar amb els companys de JxCat. No volíem interferir. Un cop acabat el cicle electoral no tenim per què actuar amb discreció. Tot encaixa amb un cronograma preparat des del principi.

"He apostat de forma molt personal per no immiscuir-me en el debat públic sobre JxCat"

- La seva estratègia política passa pel concepte de la unitat, però per posar-la en pràctica requereix la convergència de tots els actors independentistes. Com es creen escenaris d'unitat quan ERC rebutja sistemàticament formar candidatures conjuntes i, a banda, no hi ha una estratègia acordada a gran escala?

- Començant per aquí, per la reflexió estratègica. És bo que es creïn les condicions des de la base per fer-la entre tots. Ens sembla que compartir reflexió estratègica des de baix pot acabar a dalt. Potser és més lent, però si la fem de dalt a baix s'imposen les dinàmiques corporatives i la fan inviable. L'independentisme, aparentment, no té cap acord d'unitat estratègica, s'apunten vies que van diferents, com s'ha vist aquesta setmana al debat d'investidura a Madrid. En tot cas, pel que fa a la unitat, hi ha una diferència amb l'1-O: existeix la variable de la repressió. Sabem que l’Estat està disposat a tot per evitar que ens en sortim amb el que vam votar. Això genera dificultats a l’hora de posar-se d’acord. La resistència pacífica és un tema a tenir en compte, sense abandonar la determinació i la unitat. Hem de veure com es conjuga.

- El que defensen tots els actors és que s'ha de tornar a generar un moment com el de l'1-O. Ara bé, com es fa? Tornant al referèndum, impulsant altra vegada la declaració de la independència, apostant pel diàleg amb l'Estat?

- La fortalesa del procés està al carrer i en la gent, en la societat civil i en les entitats, i en els lideratges transversals, més que a les direccions dels partits i en les institucions. Les institucions, soles, són molt vulnerables. Tot plegat no és fàcil d'organitzar, i més en un moment de desconcert com el que estem patint. S'ha pressionat les institucions, les institucions s'han vist incapaces d'actuar en el lideratge polític, i és molt lògic: el lideratge polític del procés sempre ha estat en la societat civil. S'han de crear les condicions perquè la societat civil recuperi el lideratge del procés i la fortalesa. El paper dels partits vindrà després, i el de les institucions, com a conseqüència.
 
- Com s'avança cap a la unitat de base que promouen sense la complicitat de les cúpules dels partits? Vostès havien de ser un paraigua de tot el sobiranisme però només s'hi va sumar el PDECat, i finalment no s'ha dissolt dins de la Crida com estava inicialment previst l'estiu de l'any passat.

- Els partits tenen el seu paper, i l'han de tenir. Avui el país té al davant la conquesta de la sobirania per poder fer front als reptes. Tota aquesta història es va iniciar quan es va voler superar el poder competencial de l’Estatut perquè era una necessitat.

- Dit d'una altra manera: com s'avança cap a la unitat amb les cúpules dels partits en contra?

- Insisteixo: només pressionant des de baix.

"S'han de crear les condicions perquè la societat civil recuperi el lideratge del procés i la fortalesa. El paper dels partits vindrà després, i el de les institucions, com a conseqüència"

- Les cúpules dels partits es poden veure superades per les bases?

- Això ja ha passat, amb Junts pel Sí. Les cúpules dels partits eren molt refractàries a fer la coalició, però va ser possible perquè hi va haver una pressió social molt forta amb la unitat. L’avenç més important que hem fet en aquest procés va ser perquè va passar això: els partits van fer una candidatura unitària que va portar a fer el referèndum.

- Per què no hi ha aquesta unitat? Quins factors ho provoquen?

- Fins l'1-O i el 3-O hi va haver unitat estratègica. A partir d’allà, què ha passat? L'Estat ens ha dit "no és no", i això necessita una resposta, si vols mantenir el mateix objectiu. Aquesta resposta és on es generen les dificultats de trobar el camí estratègic. Encara ho dificulta més havent-hi presos, exiliats, represaliats. Com a JxCat, el 30 de gener de l'any passat volíem investir Puigdemont, i ho haguéssim fet si haguéssim tingut majoria absoluta, però no va poder ser. Va ser un primer pas que va frenar una estratègia determinada. A partir d'aquí, hem anat intentant-nos situar. Hem estat estabornits per la repressió. Potser ens ha frenat, però no ens pot aturar.
 - JxCat acostuma a acusar ERC de posar el fre de mà a partir de l'octubre del 2017.

- Sóc molt cautelós en criticar els partits, perquè he estat home de partit. Si volem treballar per la unitat, hem de ser curosos en criticar-los. En aquest sentit, hem de fer la nostra feina. Hem de forçar des de la societat civil que facin una reflexió, els hem d'ajudar, més que criticar. Hem de crear espais de diàleg i no de confrontació. No m'agrada un front contra els partits. Ens necessitem tots, cadascú al seu lloc.

"Hem de forçar des de la societat civil que els partits facin una reflexió, els hem d'ajudar, més que criticar. Hem de crear espais de diàleg i no de confrontació. No m'agrada un front contra els partits"

- Però el seu espai ha rebut moltes crítiques per haver pactat amb el PSC a la Diputació de Barcelona. És dels que pensa que s'ha de revertir l'acord?

- Tant de bo pogués ser. Però no es revertirà si no hi ha una reflexió estratègica abans.

- La Crida no han emès opinió pública sobre la investidura de Pedro Sánchez.

- La Crida no s'ha presentat a les eleccions.

- Però Jordi Sànchez, president de l'associació, és diputat i ha acabat defensant el "no", tot i que no poder exercir el vot perquè està suspès.

- Vaig seguir el debat i no em va agradar gens que en el discurs inicial Sánchez, sense cap esment a Catalunya. Tots els independentistes a Madrid volem el mateix. L'abstenció o el vot en contra és una raó tàctica que no seria motiu de discrepància si hi hagués hagut un acord estratègic previ.
 
- El primer punt d'aquesta reflexió estratègica és què fer quan arribin les sentències del Suprem. Què cal fer, quan arribin? Convocar eleccions anticipades?

- És una competència del president i del Govern. Les sentències són una qüestió que té una raó jurídico-política molt important, i la dinàmica del Govern no té per què veure's interferida per això. La resposta ha de ser cívica i política. Les institucions -Parlament, Govern, món local amb l'alcaldessa de Barcelona al capdavant- haurien de respondre de forma unitària. La sentència no és una qüestió d'independentisme, sinó de drets i llibertats i de democràcia, i que sobrepassa la governabilitat d'un executiu.

- Unes eleccions podrien posar en risc, a banda, la majoria parlamentària.

- Quan es convoquen eleccions, tots estem en risc. No tenim indicadors que facin pensar que en unes eleccions l'independentisme quedi afeblit.

- Fa mesos que s'ha posat en circulació l'expressió "ho tornarem a fer" per definir les línies mestres de la resposta a la sentència. Què vol dir, exactament? En què s'ha de traduir?

- Crec que vol dir que no deixarem d'exercir els drets, les llibertats i la sobirania que ens toquen.

"La sentència no és una qüestió d’independentisme, sinó de drets i llibertats i de democràcia, i que sobrepassa la governabilitat d'un executiu"

- Com ara el dret a l'autodeterminació, per exemple. El president Torra sempre diu que portarà al Parlament una proposta al Parlament en aquest sentit.

- Si s'ha de fer un embat a l'Estat, s'ha de fer per guanyar-lo. I hem de ser molt prudents, per tant. Els drets no es regalen, això ja ho sabem. Tenim el dret a decidir i a l'autodeterminació; l'Estat ens el nega i no renunciem a exercir-lo. Ho volem fer des del diàleg, volem convèncer. Ens cal fortalesa social, musculatura. El camí és aquest.

- Un altre referèndum unilateral és el camí?

- El referèndum el vam fer, el resultat està aquí i té un valor èpic perquè es va fer amb la repressió de l’Estat al 100%. Els camins estan tots oberts, no seré pas jo qui diré un o altre, però els hem de transitar junts. És com el que farem amb les sentències: tenim propostes, però les hem de consensuar entre tots. Hem de fugir dels protagonismes corporatius i personals, amb propostes il·luminades. Ens interessa que, col·lectivament, poguem donar la resposta adient en el moment que toqui per avançar en aquest procés que tenim i guanyem un dret que tenim i no se'ns reconeix.
 
- Tenen propostes pròpies, diu. Quines són?

 - No es poden explicar.

- El Govern està sent lleial al mandat de l'1-O?

- Hi ha una lliçó apresa amb el 155: hem de mirar de conjugar la lleialtat amb la preservació de les competències que tenim. I aquí està la clau. Preservar les competències pròpies és responsabilitat del Govern, i a la vegada empènyer el procés cap a donar compliment al mandat de l'1-O. La conjugació dels dos elements és la clau. En aquest sentit, crec que sí que és lleial.- L'independentisme institucional ha donat prou explicacions pel gir estratègic des de la tardor del 2017?

- Seria molt convenient fer una reflexió crítica, analítica, des dels espais polítics que van protagonitzar aquells moments.

- Quin paper ha de jugar Puigdemont en els propers mesos?

- Va ser el president que ens va portar a l'1-O, tenia majoria per ser president, va guanyar les europees a Catalunya… Té un paper de lideratge polític molt important.

- Li agradaria veure'l de nou com a candidat a la Generalitat?

- Una cosa és el que a mi m'agradaria i l'altra que ell hi estigui disposat. A mi m'agradaria veure’l ara de president, és el que li tocaria i no ens han deixat fer.  
 
- Té una relació propera amb Jordi Sànchez des de fa anys. Li sorprèn que, des de la presó, hagi adoptat posicions pragmàtiques que l'han dut a defensar, en un moment del debat intern a JxCat, l'abstenció a Pedro Sánchez o bé a dir, en campanya, que no hi ha línies vermelles per negociar amb l'Estat?

- He après aquests dies que, malgrat que estic en contacte permanent amb Sànchez i amb Puigdemont, no puc parlar ni per l'un ni per l'altre. Seria injust. Ells dos són persones que s'han entès sempre molt bé, i gràcies a la seva sintonia ens van portar a l'1-O. Sànchez va ser empresonat el 16-O, i la separació té les seves conseqüències.

"És molt injust el que estan vivint els presos: estan castigats pel que vam fer tots nosaltres. Veurem què passa amb la sentència, si no és l'absolució. La resposta ha de ser molt contundent"

- Ara és membre del Consell per la República. Quin paper ha de jugar aquesta organització liderada per Puigdemont i Toni Comín en la unitat estratègica?

- La primera reunió a la qual he anat és la d’aquest divendres. És l'embrió de la institució republicana que emana de l'1-O, un espai de govern del seu mandat. Hi ha veus autoritzades i molt plurals. Ens hauria de comprometre a tots.

- Vostè va cada setmana a Lledoners. Com estan els presos?

- Ho destaca molta gent, i és perquè constaten el mateix: la seva fortalesa mental. El 16 d'octubre farà dos anys que els Jordis hi són. Estan molt determinats, no se'ls ha doblegat. S’ha vist en les seves intervencions al judici. Segueixen la vida política del país, amb ganes d'influir, es van presentar a les eleccions per aportar. Els veig forts, malgrat tot. Això té unes conseqüències personals i familiars molt dures. És molt injust el que estan vivint: estan castigats pel que vam fer tots nosaltres. Veurem què passa amb la sentència, si no és l'absolució. La resposta ha de ser molt contundent.