09
de juliol
de
2019, 06:47
Actualitzat:
20:57h
La refundació de Junts per Catalunya (JxCat) s'allargarà més del que estava previst en un inici. Si després del cicle electoral tots els dirigents de la formació comptaven amb solucionar el procés de reordenament intern al juliol, les circumstàncies obligaran a perfilar el gruix de la redefinició després de l'estiu. Així ho assenyalen diverses fonts consultades per NacióDigital, que remarquen que "ja no hi ha temps" per un congrés extraordinari -en cas que aquest fos el format escollit- durant aquest mes. Tots els sectors de la formació esperen la proposta de refundació que farà Carles Puigdemont.
"Ens n'anem com a mínim al setembre", assenyala un dels consultats. La tardor, en tot cas, no serà senzilla per a les dinàmiques dels partits, perquè és quan arribarà la sentència del Tribunal Suprem. En el cas de JxCat, la cúpula aspirava a resoldre tota la qüestió interna durant l'estiu per afrontar amb garanties l'escenari posterior al veredicte de Manuel Marchena i tenir la maquinària a punt per si s'avancen les eleccions al Parlament. Ara aquest procés ja es planifica per al setembre, després de la Diada.
L'únic acte rellevant de partit que s'espera de l'espai postconvergent durant el juliol és un consell nacional del PDECat, que s'havia de celebrar aquest dissabte però probablement s'organitzarà el dia 20, segons fonts de la formació. L'ajornament es va decidir en la reunió de la direcció celebrada ahir a Barcelona. El consell nacional serà rellevant, perquè s'hi debatrà el format de la refundació de JxCat i també s'avaluarà la política de pactes postelectorals, que han posat la relació amb ERC al límit i també han generat tensions internes per l'acord amb el PSC a la Diputació de Barcelona.
Sectors del PDECat aspiraven a forçar un congrés extraordinari del partit per aplanar el camí de la reordenació com a JxCat, però es necessiten tres quarts parts del consell nacional, una xifra de la qual actualment no disposen. David Bonvehí, president del partit, és contrari a celebrar un conclave aquest estiu, tot i que les assemblees territorials estan dividides sobre la qüestió. Sí que està decidit, en tot cas, a consultar la militància d'una manera o una altra per valorar la relació amb JxCat. Hi ha dirigents propers a Bonvehí que no descarten que tot plegat acabi amb "escissions".
Un escenari, en tot cas, que ningú desitja perquè l'espai nacionalista ja s'ha anat fragmentant els últims anys. Un dels encarregats de liderar les negociacions al costat de Puigdemont és Mas, que aquests dies va rebent dirigents del PDECat al seu despatx de Palau Robert. L'expresident manté un discurs més pragmàtic que el líder a l'exili, especialment en la investidura de Pedro Sánchez: és partidari de l'abstenció, com també ho són els presos, tal com va avançar NacióDigital. La posició sobre la investidura a Madrid és la primera gran decisió en clau estatal del mes de juliol per a JxCat.
Lideratges que pugen i baixen
Hi ha una sèrie de dirigents que estan ben posicionats per assumir càrrecs de responsabilitat en la futura estructura. Els més destacats dins de JxCat són Miquel Buch, Laura Borràs, Elsa Artadi i Damià Calvet. Aquest últim, segons destaquen fonts de la formació, ha guanyat pes en les últimes hores perquè va ser l'encarregat de fer pública la proposta a ERC segons la qual estaven disposats a trencar el pacte amb el PSC a la Diputació de Barcelona si es revertien tots els acords amb els socialistes al territori. Calvet, segons fonts de JxCat, no amaga que té ganes "d'anar a totes".
Els noms de l'entorn de Puigdemont que més números tenen d'assumir rols clau són Artadi -ahir responsable d'explicar als mitjans el contingut de la reunió de la cúpula que va servir per augmentar la pressió sobre ERC- i Borràs, ara cap de files a Madrid. L'únic de tots quatre que s'ha posicionat públicament per liderar JxCat a nivell orgànic és Buch, conseller d'Interior, que en les últimes setmanes ha estat ocupat amb els incendis. Ara mateix està pendent de tots els moviments, però no pensa fer més gestos públics.
Pel que fa al PDECat, els noms que sonen amb més força per assumir responsabilitats són els de Marc Castells i Àngels Chacón. En tot cas, però, no serà fins al mes de setembre que es concretaran tots els moviments, que aniran agafant forma durant el juliol però sense l'espai formal de reflexió que es demanava insistentment des del sector de JxCat més proper a Puigdemont. La tardor tornarà a ser molt moguda.
"Ens n'anem com a mínim al setembre", assenyala un dels consultats. La tardor, en tot cas, no serà senzilla per a les dinàmiques dels partits, perquè és quan arribarà la sentència del Tribunal Suprem. En el cas de JxCat, la cúpula aspirava a resoldre tota la qüestió interna durant l'estiu per afrontar amb garanties l'escenari posterior al veredicte de Manuel Marchena i tenir la maquinària a punt per si s'avancen les eleccions al Parlament. Ara aquest procés ja es planifica per al setembre, després de la Diada.
L'únic acte rellevant de partit que s'espera de l'espai postconvergent durant el juliol és un consell nacional del PDECat, que s'havia de celebrar aquest dissabte però probablement s'organitzarà el dia 20, segons fonts de la formació. L'ajornament es va decidir en la reunió de la direcció celebrada ahir a Barcelona. El consell nacional serà rellevant, perquè s'hi debatrà el format de la refundació de JxCat i també s'avaluarà la política de pactes postelectorals, que han posat la relació amb ERC al límit i també han generat tensions internes per l'acord amb el PSC a la Diputació de Barcelona.
El PDECat havia de celebrar un consell nacional aquest dissabte, 13 de juliol, però ahir va decidir posposar-lo probablement al dia 20
Sectors del PDECat aspiraven a forçar un congrés extraordinari del partit per aplanar el camí de la reordenació com a JxCat, però es necessiten tres quarts parts del consell nacional, una xifra de la qual actualment no disposen. David Bonvehí, president del partit, és contrari a celebrar un conclave aquest estiu, tot i que les assemblees territorials estan dividides sobre la qüestió. Sí que està decidit, en tot cas, a consultar la militància d'una manera o una altra per valorar la relació amb JxCat. Hi ha dirigents propers a Bonvehí que no descarten que tot plegat acabi amb "escissions".
Un escenari, en tot cas, que ningú desitja perquè l'espai nacionalista ja s'ha anat fragmentant els últims anys. Un dels encarregats de liderar les negociacions al costat de Puigdemont és Mas, que aquests dies va rebent dirigents del PDECat al seu despatx de Palau Robert. L'expresident manté un discurs més pragmàtic que el líder a l'exili, especialment en la investidura de Pedro Sánchez: és partidari de l'abstenció, com també ho són els presos, tal com va avançar NacióDigital. La posició sobre la investidura a Madrid és la primera gran decisió en clau estatal del mes de juliol per a JxCat.
Lideratges que pugen i baixen
Hi ha una sèrie de dirigents que estan ben posicionats per assumir càrrecs de responsabilitat en la futura estructura. Els més destacats dins de JxCat són Miquel Buch, Laura Borràs, Elsa Artadi i Damià Calvet. Aquest últim, segons destaquen fonts de la formació, ha guanyat pes en les últimes hores perquè va ser l'encarregat de fer pública la proposta a ERC segons la qual estaven disposats a trencar el pacte amb el PSC a la Diputació de Barcelona si es revertien tots els acords amb els socialistes al territori. Calvet, segons fonts de JxCat, no amaga que té ganes "d'anar a totes".
Damià Calvet segueix marcant perfil polític, ara amb la polèmica pels pactes postelectorals; Artadi i Borràs segueixen com a favorites de Puigdemont per assumir responsabilitats
Els noms de l'entorn de Puigdemont que més números tenen d'assumir rols clau són Artadi -ahir responsable d'explicar als mitjans el contingut de la reunió de la cúpula que va servir per augmentar la pressió sobre ERC- i Borràs, ara cap de files a Madrid. L'únic de tots quatre que s'ha posicionat públicament per liderar JxCat a nivell orgànic és Buch, conseller d'Interior, que en les últimes setmanes ha estat ocupat amb els incendis. Ara mateix està pendent de tots els moviments, però no pensa fer més gestos públics.
Pel que fa al PDECat, els noms que sonen amb més força per assumir responsabilitats són els de Marc Castells i Àngels Chacón. En tot cas, però, no serà fins al mes de setembre que es concretaran tots els moviments, que aniran agafant forma durant el juliol però sense l'espai formal de reflexió que es demanava insistentment des del sector de JxCat més proper a Puigdemont. La tardor tornarà a ser molt moguda.