Els governs deSalvador Illa i Pedro Sánchez han acomiadat aquest dilluns l'any polític amb sengles balanços del que porten de legislatura. Només uns mesos en el cas del president de la Generalitat, i un any i mig en el cas del dirigent espanyol, però en aquest cas acumulant poder des de la moció de censura del 2018 i afrontant ara una forta pressió política i judicial.
Aliats polítics i companys dels temps en què Illa era ministre de Sanitat durant la crisi pandèmica, tots dos líders expressen un tarannà diferent a l'hora de dirigir la seva nau de govern. Però tots dos tenen al davant una legislatura complexa i hauran de fer mans i mànigues per arribar a port. Aquests són els principals fronts oberts que han de navegar sense perdre el rumb.
Salvador Illa
Pressupostos, si pot ser
L'aprovació dels comptes públics són un objectiu central del Govern. Però, amb un estil volgudament abocat al no-drama, el president escenifica que no hi ha pressa i es nega a posar pressió als possibles socis. És ben conscient que no serà un camí fàcil i, precisament, per això ha llançat avui la consigna de “cap urgència i molta serenitat”. En el pitjor dels casos, es pot governar prorrogant els comptes. En l'entorn de Palau, però, es considera que qui torpedini la governabilitat acabarà pagant un preu.
Les relacions amb Junqueras
Illa ha de canviar d'interlocutor a Esquerra, després de la victòria d'Oriol Junqueras a les primàries del partit. De nou al capdavant d'ERC, Junqueras no es pot permetre res que no sigui collar el PSC. La designació de la nova portaveu d'ERC al Parlament, Ester Capella, ja ho apunta. El president ho sap. En la compareixença d'avui, ha assenyalat que té ganes de trobar-se amb el president dels republicans, així que s'hagin menjat els torrons. Tots dos es coneixen i, a banda, necessiten que si més no una part del trajecte de la legislatura els vagi bé. Alhora, illa no descuida el front Puigdemont. Avui mateix, s'hi ha referit sense concretar quan es trobaria amb el líder de Junts. Preferiblement, però, a Catalunya.
Conrear la credibilitat
Pel president de la Generalitat, que amara els seus discursos de conceptes com “previsibilitat”, “estabilitat” i “confiança en les institucions”, la credibilitat és vital. I els dos grans termòmetres seran el finançament i els serveis públics. Illa es mostra convençut que, malgrat les resistències que s'han expressat des d'algunes baronies socialistes, tirarà endavant el finançament singular pactat amb ERC. També en això està en joc la credibilitat de Sánchez. El congrés del PSOE a Sevilla ja va mostrar que les tensions internes pel tema s'estaven dissolent.
El consell executiu d'aquest dilluns ha aprovat el Pla de Govern, que gira entorn quatre grans eixos: la reforma de l'administració, l'habitatge, la seguretat i la millora dels serveis públics. Illa s'ha referit en diverses ocasions a aquesta legislatura com “la dels serveis públics” i sap que per consolidar la seva presidència, la “prosperitat compartida” que sempre enarbora s'ha de visualitzar ben de prop a la vida quotidiana.
Pedro Sánchez
La inestabilitat al Congrés
La dificultat per teixir majories no és gens fàcil des de l'inici de la legislatura. Però el vot conjunt -després de converses intenses- de PP, Vox, Junts i PNB per aterrar l'impost a les energètiques ha oposat Sánchez davant el mirall de la realitat parlamentària. El president espanyol es mostra confiat en el fet que la majoria de la investidura no perilla. Si més no, és el que vol escenificar, com ha fet avui en la seva compareixença davant la premsa, quan li han preguntat per una hipotètica moció de censura de PP amb Junts. “Si volen, hi tenen tot el dret”, ha dit, com qui pensa “si s'atreveixen”. De seguida, però, ha mostrat predisposició a trobar-se amb Carles Puigdemont i amb Oriol Junqueras.
Els pressupostos, embat costerut
Amb la percepció d'inestabilitat al Congrés in crescendo, i més després de la pinça fiscal de Junts i PP, l'aprovació dels comptes de l'Estat és més urgent per a Sánchez. Aprovar els pressupostos equivaldria a consolidar la legislatura i no serà fàcil mentre no es posi fi a la desconfiança entre la Moncloa i els socis independentistes. De totes maneres, Sánchez -com Illa- bandeja el debat i aquest dilluns ha repetit que el més important són els resultats de les lleis i no tant aprovar-ne unes o altres.
El front judicial, veritable oposició
Begoña Gómez està imputada per un presumpte tràfic d'influències, intrusisme professional, corrupció en els negocis i apropiació indeguda, en un cas que no agafa robustesa jurídica. El fiscal general de l'Estat afronta un tsunami per possibles filtracions del cas que empastifa la parella d'Isabel Díaz Ayuso, filtracions, però, que la Guàrdia Civil no ha pogut corroborar. El cas Koldo envolta l'exministre José Luis Ábalos, enmig de les declaracions del negociant Víctor de Aldama que intenta posar els focus -amb credibilitat menys que escassa- sobre el finançament del PSOE.
És probablement la carpeta que, ara per ara, encercla més la Moncloa. Fins al punt que fa uns dies, Sánchez va elevar el to davant l'ofensiva contra el seu cercle més proper i va afirmar que “el PP juga amb les cartes marcades” en el front judicial contra ell. Aquest dilluns, Sánchez ha reiterat les referències a les “mentides” impulsades per un PP que “no fa oposició política”. Però sí que fa un soroll que desgasta l'executiu.