El Govern ja té enllestit el full de ruta, el pla que preveu seguir durant la legislatura, tot i que s'ha plantejat per posar les bases d'unes transformacions amb l'horitzó de la pròxima dècada. Es tracta d'un document extens, emmarcat en el postprocés, que el consell executiu aprovarà dilluns en l'última reunió de l'any, i que fixa cinc eixos de treball amb 260 mesures. Les prioritats, de manera resumida, són quatre i ja s'ha anat detallant els darrers mesos: es posarà el focus en la reforma de l'administració, en l'habitatge, la seguretat i la millora dels serveis públics. El pla incorpora els acords d'investidura amb ERC i els comuns, amb el finançament singular com a peça fonamental que determinarà l'èxit o el fracàs del retorn del PSC a la Generalitat.
Al gener, el Govern haurà activat quatre comissions delegades, vinculades als objectius que ha verbalitzat Illa més d'una vegada i que són prioritaris. De fet, dues d'aquestes comissions -el consell nacional de seguretat i justícia, i la de la reforma de l'administració- ja estan en marxa, però en les pròximes setmanes començaran a funcionar la comissió sobre habitatge i la comissió sobre lideratge econòmic. Des de Palau es mostren satisfets que el debat públic torni a girar al voltant de les polítiques concretes i no estigui monopolitzat pel procés o l'intercanvi de retrets. N'és un bon exemple el debat d'aquesta setmana al Parlament sobre la Junta de Seguretat. Catalunya ha entrat de ple en el postprocés i el pla de Govern n'és una evidència.
El president, Salvador Illa, ha explicat les línies mestres del pla aquest divendres en una convenció de directius públics, trobada inèdita que té com a objectiu fomentar una manera de treballar "transversal". La "missió" del Govern, ha dit el president, és generar "prosperitat compartida", de la qual en pugui gaudir tothom. Illa ha esbossat el pla i ha destacat que inclou mecanisme de seguiment i d'avaluació de compliment de les iniciatives. L'economia va bé, el PIB creix i el deute baixa, però el president ha demanat cautela perquè això no sempre arriba a peu de carrer. "Queda molt per fer", ha afirmat davant dels alts càrrecs de la Generalitat.
Compliment de l'acord d'investidura: 45% el 2025
El pla consta de cinc eixos, cada un dels quals amb diverses mesures, fins a un total de 260 per a tota la legislatura. El primer, la "prosperitat compartida", concepte que utilitza Illa habitualment i que inclou mesures per pal·liar l'emergència habitacional. El segon, la transició energètica; el tercer, l'equitat social i la igualtat; el quart, el bon govern, la seguretat i els serveis públics; i per últim, l'autogovern, carpeta que inclou el finançament singular. Tot plegat, es concreta en el pla normatiu anual, que en aquest cas contempla 134 iniciatives de les quals el Govern espera aprovar-ne 47, entre avantprojectes de llei i avantprojectes de decret, i començar a tramitar la resta.
El Govern és conscient que es troba en minoria i que ha de complir els acords si vol una legislatura fructífera. La planificació feta preveu que l'any 2025 s'impulsaran 16 iniciatives que formen parts dels acords d'investidura, per assolir un grau de compliment del 45% el primer any. Aquest percentatge està previst que creixi fins al 70% l'any 2026 i arribi al 90% l'any 2027. Tant el pla de Govern com el pla normatiu incorporen indicadors i sistemes d'avaluació, per veure el grau de compliment de les previsions.
"La legislatura dels serveis públics i del finançament singular"
Illa ha situat l'acció del seu Govern en la "socialdemocràcia clàssica" i per assolir els objectius tindrà present "el principi de realitat". "Som un Govern en minoria i ho tenim molt present", ha admès. S'ha fet seus els acords d'investidura, incorporats al pla, i ha deixat clar que es compliran. "És la legislatura dels serveis públics i del finançament singular", ha resumit el president. Ara bé, malgrat haver d'arribar a pactes, Illa ha garantit que "el Govern governarà"."No hem de tenir por de prendre decisions", ha demanat. És prioritari "tornar a l'excel·lència" en l'autogovern i disposar dels recursos amb un "plantejament solidari". "Ningú ens dona lliçons de solidaritat; defensarem el nostre plantejament", ha afirmat.
Si el primer pla és l'autogovern, el segon és Espanya. Illa s'ha esforçat aquests primers mesos per travar una bona relació amb les institucions espanyoles. "Defensem un model d'Estat compost, que funciona bé", ha dit. El tercer pla és el de la Unió Europea, en què Catalunya vol influir i contribuir a reforçar. "Ens han rebut amb els braços oberts i hi seren en col·laboració amb el govern espanyol", ha dit el president. Més enllà d'Europa, hi ha el pla internacional, on Catalunya també vol tenir presència per defensar els interessos a l'Àsia o l'Amèrica Llatina.
El finançament singular, de partits a governs
El finançament singular s'inclou sencer al pla de Govern, perquè s'ha afegit una disposició específica que integra la totalitat dels acords d'investidura signats amb ERC i els comuns. L'executiu es fa seva la reforma del model i a Palau hi ha optimisme per poder-ho aconseguir. Mentre la prioritat és muscular la Hisenda catalana, que s'ha de concretar el trimestre vinent, el Govern vol que el que fins ara és un acord entre partits -entre ERC i el PSC, amb l'aval del PSOE- passi a ser un acord entre institucions, és a dir, entre la Generalitat i l'Estat. La comissió bilateral Estat-Generalitat i la Comissió Mixta d'Afers Econòmics i Fiscals, que s'han de reunir a principis de l'any vinent, serviran per arribar a acords amb amb el govern espanyol. En paral·lel, també es convocarà el Consell de Política Fiscal i Financera, per abordar la reforma del model i la condonació del FLA.
En l'àmbit de l'autogovern, que contempla 34 mesures, s'inclou l'avantprojecte de llei de governs i finançament local, una demanda històrica dels municipis. El Govern és conscient, però, que ara com ara no hi ha les majories necessàries per tirar endavant aquesta legislació, perquè es necessiten dos terços del Parlament. L'executiu treballarà en aquesta línia per mirar de construir el consens necessari.
Reforma de l'administració i seguretat, dues prioritats
Dues de les prioritats del Govern són la reforma de l'administració i la seguretat. Totes dues qüestions s'inclouen en l'àmbit de bon govern. La reforma de l'administració implica adaptar l'estructura i els processos a les demandes i necessitats de la ciutadania, eliminar la cita prèvia i garantir una gestió més eficient. En aquesta línia, l'executiu vol aprovar la llei de l'ocupació pública i la llei per simplificar processos de cara a 2025. I pel que fa a la seguretat, el Govern en parlarà tant com sigui necessari, amb l'objectiu de liderar aquest debat i que no se'l quedi l'extrema dreta. Les principals mesures passen per ampliar la plantilla dels Mossos fins als 25.000 l'any 2030, assumir més competències (com la de ports i aeroports, que es pactarà en la pròxima Junta de Seguretat a principis d'any) i reforçar el sistema judicial per fer front a la multireincidència (ja hi ha cinc jujtats més a Barcelona que començaran a operar al febrer).
Més pisos i llei de barris
En l'àmbit de la prosperitat compartida, que inclou 64 mesures, una de les prioritats destacades és recuperar el "lideratge econòmic" de Catalunya a l'Estat i com a regió europea, impulsar la regeneració social i urbana amb la llei de barris (que no es podrà desplegar fins que no hi hagi pressupostos) i garantir l'accés a l'habitatge, amb la regulació dels lloguers, el règim sancionador i la construcció de pisos protegits. El diagnòstic que fan a Palau és que és imprescindible construir habitatge de manera "massiva" i ràpida, amb les simplificacions normatives que això implica. Al marge d'això, en aquesta carpeta també s'hi inclou el programa Catalunya Media City a les Tres Xemeneies, per impulsar la cultura catalana i les indústries creatives.
Com a mesures destacades en aquest àmbit hi ha l'avantprojecte de llei d'arrendaments urbans, per regular els contractes de lloguer, el projecte de decret pel qual s'aprova el reglament del registre d'habitatges buits i grans tenidors, o el projecte de decret d'ordenació general de la formació professional, entre d'altres.
Traspàs de Rodalies i pendents de l'informe tècnic de l'Aeroport
L'eix de la transició energètica, amb 42 mesures, inclou les carpetes del traspàs de Rodalies i l'ampliació de l'Aeroport del Prat, més enllà de mesures per assolir un 70% d'autonomia hídrica el 2027 o la descarbonització de l'economia. Pel que fa a Rodalies, el Govern s'ha compromès a complir el calendari previst en l'acord entre ERC i el PSOE per a la investidura de Pedro Sánchez, i en les pròximes setmanes s'haurien de tenir enllestits els estatuts de l'empresa mixta que substituirà Renfe a Catalunya. Sobre l'Aeroport del Prat, entre gener i febrer arribarà l'informe tècnic sobre si es pot ampliar o no, i en quins termes, de manera que es protegeixin els espais naturals. Amb les conclusions sobre la taula, el Govern té clar que es prendran decisions i "no es demorarà allò que no s'hagi de demorar".
Com a iniciatives legislatives destacades, hi ha l'avantprojecte de llei de prevenció i gestió dels residus, o el de producció agrària sostenible, així com el projecte de decret d'aprovació dels Estatuts de l'Agència de la Natura de Catalunya.
Millorar els resultats acadèmics i gratuïtat del 0-3
Des del Govern admeten que la situació del país no és òptima, fruit entre d'altres d'uns anys marcats per la inestabilitat, però insisteixen a traslladar un missatge optimista de cara al futur. Un àmbit clar de millora són els resultats acadèmics -ja es col·labora amb l'OCDE- i és una de les prioritats en la carpeta de l'equitat social, la igualtat, el feminisme i el benestar, que compta amb 78 mesures. En aquest àmbit s'inclou també assolir de manera gradual la gratuïtat de l'etapa 0-3 amb un increment del finançament de les escoles bressol, i mesures per reduir l'abandonament escolar prematur. També fer efectiu el traspàs de l'ingrés mínim vital i la reforma de la renda garantida de ciutadania o poder ser atès als CAP sense cita prèvia, així com un pla de xoc per reduir les llistes d'espera i arribar al 2% del pressupost en cultura.
Pel que fa a iniciatives concretes que preveu impulsar el Govern aquest any 2025, hi ha l'avantprojecte de llei d'universalització del 0-3, l'avantprojecte de llei de le drets culturals i del mecenatge, o el projecte de decret pel qual es regula la prestació econòmica de l'assistència a persones en situació de dependència.