26
de juliol
de
2023, 20:00
Actualitzat:
31
de juliol,
18:26h
Negociar de portes endins abans de negociar de portes enfora. Aquest és el repte que encara l'independentisme amb la investidura de Pedro Sánchez. En certa manera, les converses que s'obriran entre ERC i Junts -amb el més que probable concurs, en major o menor mesura, de les entitats del sobiranisme civil- són tan o més rellevants que les que s'obrin després amb el PSOE. Perquè del seu desenllaç en dependrà que se superin totes les carpetes enquistades des del 2017 entre les dues principals formacions de l'independentisme i, per tant, entre Carles Puigdemont i Oriol Junqueras. Que ara la investidura depengui de tots dos, especialment del líder de l'exili, exemplifica fins a quin punt han reviscolat les reminiscències de l'1-O.
Aquestes són les principals qüestions que hauran de parlar les cúpules d'ERC i de Junts en les properes setmanes, abans que arrenquin les converses amb Sánchez. L'únic convenciment existent és que les negociacions aniran per llarg, i ningú descarta que hi hagi un bloqueig que porti a noves eleccions a finals d'any. I també sobrevola una altra certesa: aquesta vegada, els republicans i el partit de Jordi Turull i Laura Borràs han arribat a la conclusió que no posar-se d'acord els pot penalitzar -encara més- a nivell electoral després de perdre centenars de milers de vots entre les municipals i les espanyoles. Per això el president Pere Aragonès i Albert Batet s'han emplaçat aquest dimecres a fer front comú per aprofitar la nova etapa a Madrid.
A banda, hi ha una discrepància en origen, que és el plantejament mateix sobre el diàleg. "Fins ara ha estat fals", sostenen a Junts, que no forma part de la negociació des del setembre del 2021. La formació de Puigdemont sempre ha defensat que hi hagi un relator -preferiblement internacional-, i que hi han de poder participar dirigents que no formin part del Govern. ERC, en genèric, sosté que cal "avançar" en el diàleg, i també posa sobre la taula el dèficit fiscal i el traspàs de Rodalies. Per a Junts, això és només "la llisteta de sempre" al Congrés.
Això passa per una amnistia que el PSOE no vol ni abordar. Altra cosa és arribar a vies que continguin els "efectes" de l'amnistia, com podrien ser els indults preventius. Però Puigdemont no es planteja solucions individuals -està centrat en la batalla judicial de l'exili-, i atorga més importància al fet que es reconegui Waterloo com a interlocutor vàlid. Després de sis anys a l'estranger, la investidura passa per les seves mans, i no vol desaprofitar l'oportunitat.
En essència, la negociació a Madrid va més enllà de Sánchez, perquè també hauria de comportar una aliança estable al Parlament fruit de la unitat estratègica. ERC té 33 escons a la cambra, molt lluny de la majoria absoluta, i Junts està immersa en una dinàmica d'oposició. Això va fer que el PSC acabés aprovant els pressupostos de la Generalitat, acord que a les files de Puigdemont es va interpretar com l'avantsala d'un tripartit "que ja funcionava a Madrid", com recorda sovint Míriam Nogueras. Després de perdre nou escons al Congrés, l'independentisme té l'oportunitat -potser única- de refer-se per ser decisiu a Madrid. Les múltiples pèrdues de vots registrades en les dues últimes eleccions suposen l'avís més seriós per a ERC i Junts.
Aquestes són les principals qüestions que hauran de parlar les cúpules d'ERC i de Junts en les properes setmanes, abans que arrenquin les converses amb Sánchez. L'únic convenciment existent és que les negociacions aniran per llarg, i ningú descarta que hi hagi un bloqueig que porti a noves eleccions a finals d'any. I també sobrevola una altra certesa: aquesta vegada, els republicans i el partit de Jordi Turull i Laura Borràs han arribat a la conclusió que no posar-se d'acord els pot penalitzar -encara més- a nivell electoral després de perdre centenars de milers de vots entre les municipals i les espanyoles. Per això el president Pere Aragonès i Albert Batet s'han emplaçat aquest dimecres a fer front comú per aprofitar la nova etapa a Madrid.
Referèndum
Aragonès, durant la sessió de control al Parlament, la primera des del 23-J i l'última del curs, ha assenyalat que Sánchez ha de tenir "coratge" per fer una proposta política per resoldre el conflicte polític existent. Tant ERC com Junts defensen el referèndum acordat -en campanya, malgrat la pugna retòrica, ha cristal·litzat aquest consens, dins del qual també s'hi ha instal·lat la CUP-, però no comparteixen les vies per arribar-hi. Mentre el president ha posat en marxa un equip d'acadèmics per dissenyar l'acord de claredat a l'hora de plantejar una votació a l'Estat, Junts sosté que l'únic camí passa per la transferència de competències per organitzar-la.A banda, hi ha una discrepància en origen, que és el plantejament mateix sobre el diàleg. "Fins ara ha estat fals", sostenen a Junts, que no forma part de la negociació des del setembre del 2021. La formació de Puigdemont sempre ha defensat que hi hagi un relator -preferiblement internacional-, i que hi han de poder participar dirigents que no formin part del Govern. ERC, en genèric, sosté que cal "avançar" en el diàleg, i també posa sobre la taula el dèficit fiscal i el traspàs de Rodalies. Per a Junts, això és només "la llisteta de sempre" al Congrés.
Desjudicialització
En privat, més d'un dirigent de Junts ha menystingut els indults durant el transcurs de la campanya. "Són un gest petit", han defensat membres de la candidatura al Congrés. "Que ho preguntin a les famílies dels presos polítics", solien respondre des d'ERC. La formació de Puigdemont sempre ha renegat de la reforma del codi penal que derogava la sedició, perquè interpreta que s'agreuja el delicte de desordres públics i es continua perseguint l'expresident per malversació, i sosté que cal una fórmula per a la resta de "4.000 represaliats".Això passa per una amnistia que el PSOE no vol ni abordar. Altra cosa és arribar a vies que continguin els "efectes" de l'amnistia, com podrien ser els indults preventius. Però Puigdemont no es planteja solucions individuals -està centrat en la batalla judicial de l'exili-, i atorga més importància al fet que es reconegui Waterloo com a interlocutor vàlid. Després de sis anys a l'estranger, la investidura passa per les seves mans, i no vol desaprofitar l'oportunitat.
Aliances a Catalunya
Al llarg de tots aquests anys hi ha hagut diversos intents per refer la unitat. Puigdemont n'ha arribat a escriure llibres estructurats a l'entorn de la idea de construir una "direcció aliada", però mai ha acabat de quallar. La relació distant amb Junqueras -coneguda i reconeguda per totes les parts implicades- empelta la sintonia entre ERC i Junts, encara que Marta Rovira i Turull s'hagin esforçat -també ara- per reconduir la situació. Que no hi ha estratègia unitària ho exemplifica el fet que, després de les municipals, la política de pactes ha atorgat més protagonisme al PSC -com a la Diputació de Barcelona- que a les aliances independentistes.En essència, la negociació a Madrid va més enllà de Sánchez, perquè també hauria de comportar una aliança estable al Parlament fruit de la unitat estratègica. ERC té 33 escons a la cambra, molt lluny de la majoria absoluta, i Junts està immersa en una dinàmica d'oposició. Això va fer que el PSC acabés aprovant els pressupostos de la Generalitat, acord que a les files de Puigdemont es va interpretar com l'avantsala d'un tripartit "que ja funcionava a Madrid", com recorda sovint Míriam Nogueras. Després de perdre nou escons al Congrés, l'independentisme té l'oportunitat -potser única- de refer-se per ser decisiu a Madrid. Les múltiples pèrdues de vots registrades en les dues últimes eleccions suposen l'avís més seriós per a ERC i Junts.