Jordi Turull era conseller de la Presidència quan es va celebrar l'1 d'octubre. De fet, no feia ni cinc mesos que havia assumit el càrrec amb la missió encarregada d'exercir de portaveu de la logística del referèndum. Ell va ser qui, per exemple, va presentar les urnes que es van utilitzar i l'operatiu, qui va coordinar la publicitat institucional que es va fer de la votació i qui controlava el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI). La Fiscalia demana per a ell 16 anys de presó per rebel·lió agreujada amb malversació, mentre que l'advocacia en sol·licita 11 anys i mig per sedició i malversació.

Turull va ser empresonat el 2 de novembre del 2017 però va ser alliberat just el mateix dia que va arrencar la campanya de les eleccions del 21-D. El Suprem, però, va ordenar de nou el seu ingrés a la presó al març del 2018 just després d'haver-se sotmès a un debat d'investidura al Parlament per ser president, una votació que no va prosperar perquè Junts per Catalunya i ERC no van comptar amb el suport de la CUP. Turull va ser un dels dirigents que va fer la vaga de fam i ha passat de ser un càrrec orgànic de Convergència i del PDECat a ser un dels impulsors de la Crida encunyada per Carles Puigdemont, moviment que genera tensions en el propi PDECat. L'exconseller podria ser candidat a les eleccions europees.

A continuació, tres articles clau per entendre el paper de Turull durant el judici:

- Sànchez, Rull i Turull denunciaran al Suprem un «judici contra les urnes i la democràcia»

- Turull reivindicarà la DUI davant el Suprem

- La segona oportunitat de Turull: de descartat al PDECat a presidenciable