La reacció en cadena de la polimerasa

La PCR amplia un fragment de material genètic del virus a través d'aquesta tècnica

Publicat el 01 d’abril de 2021 a les 07:00
A aquestes alçades de la pandèmia tots hem sentit a parlar de la famosa PCR. És ja un tema de conversa entre nosaltres i potser a molts ja us n'han fet alguna. Però sabem què és? Sabem com es realitza? En què consisteix aquesta prova?

Consisteix a amplificar un fragment de material genètic del virus (ARN) a través d'una tècnica anomenada "reacció en cadena de la polimerasa" coneguda per les seves sigles en anglès PCR (Polymerase Chain Reaction). Es tracta d'un enzim que s'uneix a les partícules de material genètic de la mateixa manera que ho fa el carro d'una cremallera i tal com avança fa una còpia exacta d'allò que està llegint.

[despiece] Des de la presa de la mostra fins al diagnòstic

- S'introdueix un hisop per la via nasofaríngia del pacient. Aquesta tècnica no és dolorosa però si pot ser molesta i donar sensació de congestió nasal, que durarà només uns segons. També se sol acompanyar de la presa de mostra bucal per augmentar la sensibilitat de la prova.

- En acabar la presa de la mostra, l'hisop s'introduirà en un tub correctament identificat, que conté un líquid que conserva i estabilitza la mostra.

- Un cop tenim la mostra amb el material genètic del pacient el següent pas consisteix a inactivar la capacitat contagiosa del virus. Aquest pas es realitza al laboratori afegint un reactiu anomenat buffer.

- La mostra conté material genètic (ARN) tant de les cèl·lules del pacient com del virus (en cas que l'individu estigui contagiat). Per tant, s'ha d'aïllar el material genètic de la resta d'elements que formen part de les nostres cèl·lules. Aquest procediment és força laboriós i l'objectiu és obtenir el material genètic pur per fer la quantificació de l'ARN viral.

- Un cop obtenim l'ARN viral, s'ha de replicar i multiplicar per obtenir milions de còpies fins a aconseguir la quantitat suficient per quantificar-lo, ja que el material genètic obtingut de la presa de mostra es tan petit que seria impossible detectar-lo amb les tècniques actuals. En aquesta fase, s'amplifiquen o multipliquen 3 gens del SARS-CoV-2 i s'inclouen sondes fluorescents específiques per als gens amplificats. La fluorescència emesa per la mostra indica la presència de material genètic viral. La prova només es considera positiva si es detecta fluorescència dels 3 fluorocroms de la mostra, així s'eviten els anomenats falsos positius. En cas contrari, la prova es considera negativa. [/despiece]

La investigadora del CSIC (Centro Superior de Investigaciones Científicas) Gemma Rodríguez fa èmfasi en el fet que aquesta tècnica "és una fotografia instantània en un moment determinat. Aquesta tècnica valora la presència del virus en el precís moment en què s'agafa la mostra".

Tots som susceptibles d'infectar-nos un cop presa la mostra. És per això que insistim en la importància de seguir les mesures de prevenció de contagis tan conegudes per tots com són mantenir la distància de seguretat de mínim 1,5 metres, portar la mascareta correctament i mantenir el grup bombolla.

Aquestes mesures s'han de mantenir encara que algú hagi estat vacunat, ja que no es disposen de dades suficients com per assegurar que la vacunació evita els contagis. Haurem d'esperar a tenir més dades i més població vacunada per rebaixar mesures de confinament.

Miriam Lainez (Tècnic de laboratori de l'Hospital de Campdevànol)
Rosa Laborda (Facultativa de laboratori de l'Hospital de Campdevànol)