23
de febrer
de
2022, 13:13
Actualitzat:
13:38h
El documental de Guille Cascante Balandrau, infern glaçat, que es va estrenar de manera doble el 18 de maig del 2021 al Sense ficció de TV3 i al festival DocsBarcelona -en categoria de film inaugural-, es podrà veure a partir de l'1 del març a HBO Max.
El documental és el relat en primera persona de la tempesta de torb que el 30 de desembre del 2000 es va cobrar deu vides al Balandrau. Produït per TV3 en coproducció amb Goroka i Lastor Media SL, el documental ha aconseguit un èxit extraordinari. El dia de la seva estrena al Sense ficció el van veure 523.000 espectadors, i més de 180.000 persones l'han vist des d'aleshores a la carta. A més, també ha estat candidat als Premis Goya i acumula ja diversos guardons en festivals nacionals i internacionals.
TV3 torna a col·locar una producció d'èxit en una plataforma, i dona així difusió a la llengua i al talent català. Balandrau, infern glaçat se suma a la llista de produccions de TV3 que s'han pogut veure a Netflix, Movistar + o HBO Max, com Merlí, Benvinguts a la família, Si no t'hagués conegut, Les de l'hoquei o Moebius, amb gran acceptació del públic d'altres països, també.
Dotze hores d'infern imprevisible
El matí del 30 de desembre de l'any 2000, Josep Maria Vilà, un bioquímic de 27 anys, enfila cap al cim del Balandrau fent esquí de muntanya amb la seva xicota i tres amics. Com ells, el Pirineu està ple d'excursionistes, esquiadors i alpinistes que volen gaudir d'un dia esplèndid i de l'abundant quantitat de neu acumulada aquell final d'any.
Al migdia, una sobtada ràfega de vent de més de 100 quilòmetres per hora escombra el grup del Josep Maria i la resta de persones que hi ha a la muntanya. Ningú no s'espera una tempesta, les prediccions meteorològiques no ho anunciaven. Estirats a terra, pensen que aquella violència no pot durar: "Som al Pirineu, això no és l'Himàlaia". Però aquell vent no té intenció d'aturar-se i no ho farà en les dotze hores següents.
No saben que el pitjor encara està per arribar. Quan el vent comença a arrossegar la neu acumulada, es transforma en el torb. La sensació tèrmica cau fins als 30 graus sota zero i tot l'espai queda tenyit d'un blanc impecable i immers en un soroll ensordidor. Sense poder veure ni sentir res, els excursionistes es desorienten, mentre el vent i la neu no paren de colpejar-los violentament. Es congelen i, si no fan alguna cosa, moriran d'hipotèrmia. En un instant, el que havia de ser una plàcida activitat de muntanya es convertirà en una lluita extrema per la supervivència.
Aquell fatídic 30 de desembre, al Pirineu hi van morir 10 persones i en total aquell fenomen en va matar 12 (un en parapent a l'Empordà i un altre en rem), en el que avui es recorda com un dels accidents més greus de la història del muntanyisme. "Balandrau, infern glaçat" és el relat en primera persona dels supervivents d'una tragèdia que els va canviar la vida per sempre. Més que sobreviure, aquell dia van tornar a néixer.
El documental és el relat en primera persona de la tempesta de torb que el 30 de desembre del 2000 es va cobrar deu vides al Balandrau. Produït per TV3 en coproducció amb Goroka i Lastor Media SL, el documental ha aconseguit un èxit extraordinari. El dia de la seva estrena al Sense ficció el van veure 523.000 espectadors, i més de 180.000 persones l'han vist des d'aleshores a la carta. A més, també ha estat candidat als Premis Goya i acumula ja diversos guardons en festivals nacionals i internacionals.
TV3 torna a col·locar una producció d'èxit en una plataforma, i dona així difusió a la llengua i al talent català. Balandrau, infern glaçat se suma a la llista de produccions de TV3 que s'han pogut veure a Netflix, Movistar + o HBO Max, com Merlí, Benvinguts a la família, Si no t'hagués conegut, Les de l'hoquei o Moebius, amb gran acceptació del públic d'altres països, també.
Dotze hores d'infern imprevisible
El matí del 30 de desembre de l'any 2000, Josep Maria Vilà, un bioquímic de 27 anys, enfila cap al cim del Balandrau fent esquí de muntanya amb la seva xicota i tres amics. Com ells, el Pirineu està ple d'excursionistes, esquiadors i alpinistes que volen gaudir d'un dia esplèndid i de l'abundant quantitat de neu acumulada aquell final d'any.
Al migdia, una sobtada ràfega de vent de més de 100 quilòmetres per hora escombra el grup del Josep Maria i la resta de persones que hi ha a la muntanya. Ningú no s'espera una tempesta, les prediccions meteorològiques no ho anunciaven. Estirats a terra, pensen que aquella violència no pot durar: "Som al Pirineu, això no és l'Himàlaia". Però aquell vent no té intenció d'aturar-se i no ho farà en les dotze hores següents.
Un dels supervivents de la tragèdia, en el moment de ser rescatat Foto: TV3
No saben que el pitjor encara està per arribar. Quan el vent comença a arrossegar la neu acumulada, es transforma en el torb. La sensació tèrmica cau fins als 30 graus sota zero i tot l'espai queda tenyit d'un blanc impecable i immers en un soroll ensordidor. Sense poder veure ni sentir res, els excursionistes es desorienten, mentre el vent i la neu no paren de colpejar-los violentament. Es congelen i, si no fan alguna cosa, moriran d'hipotèrmia. En un instant, el que havia de ser una plàcida activitat de muntanya es convertirà en una lluita extrema per la supervivència.
Aquell fatídic 30 de desembre, al Pirineu hi van morir 10 persones i en total aquell fenomen en va matar 12 (un en parapent a l'Empordà i un altre en rem), en el que avui es recorda com un dels accidents més greus de la història del muntanyisme. "Balandrau, infern glaçat" és el relat en primera persona dels supervivents d'una tragèdia que els va canviar la vida per sempre. Més que sobreviure, aquell dia van tornar a néixer.
Fitxa tècnica
Direcció: Guille Cascante
Producció executiva: Tono Folguera, Sergi Moreno, Guille Cascante
Producció executiva CCMA: Montserrat Armengou i Sílvia Pairó
Guió. Enric Álvarez i Jordi Morató
Direcció de fotografia: Tomás Ybarra
Edició: Carlos Prieto
Basat en el llibre "Tres nits de torb i un Cap d'Any. Crònica d'una tragèdia al Pirineu", del meteoròleg Jordi Cruz (Símbol Editors).
Una producció Televisió de Catalunya en coproducció amb Goroka i Lastor Media, SL.
Direcció: Guille Cascante
Producció executiva: Tono Folguera, Sergi Moreno, Guille Cascante
Producció executiva CCMA: Montserrat Armengou i Sílvia Pairó
Guió. Enric Álvarez i Jordi Morató
Direcció de fotografia: Tomás Ybarra
Edició: Carlos Prieto
Basat en el llibre "Tres nits de torb i un Cap d'Any. Crònica d'una tragèdia al Pirineu", del meteoròleg Jordi Cruz (Símbol Editors).
Una producció Televisió de Catalunya en coproducció amb Goroka i Lastor Media, SL.