25
de setembre
del
2009
Antoni Llagostera amb el llibre i el DVD a davant de la portalada. Foto: Arnau Urgell
Quedo amb l'Antoni Llagostera a dos quarts de cinc de la tarda. Quan arribo a l'entrada del Monestir ja m'espera i sense massa preàmbuls comencem a parlar del “Pantocràtor de Ripoll. Portada romànica del Monestir de Ripoll” la magna obra que ha coordinat i que presentarà aquest dissabte a la sala Abat Senjust. Em sento un pèl cohibit, sé que l'Antoni és un “pou de ciència” i el tema no el domino gens; a diferència del que és habitual, tampoc he pogut preparar amb temps la xerrada.
Un dels detalls que m'han impressionat en llegir la nota de premsa del llibre és la seva magnitud. Són 408 pàgines en paper i 667 més en format pdf en un DVD. Mare de Déu! “Tot això d'un sol monument?” li pregunto. L'Antoni Llagostera ho té clar: “estem parlant del monument romànic més important de Catalunya i un dels d'Europa”. “És únic” afegeix, ja que ni forma part d'una escola ni tampoc el seu estil va ser replicat en altres punts del continent.
Que la portalada de Ripoll és una referència pels estudiosos ho evidencia la bibliografia del llibre de Llagostera. Fins a 390 referències a estudis i articles del “monument”. Tot i això admet que els ripollesos no en som conscients de tot plegat. Ja no és només allò de “no valorar les coses de casa” sinó una percepció instal·lada al subconscient col·lectiu que el Monestir és “aliè”, part d'un poder (l'eclesiàstic) que no és civil.
El llibre pretén segons Llagostera servir com a estat de la qüestió de l'estudi de la portalada i com a repàs exhaustiu a la seva història gràfica. Tot i això, aporta novetats tant curioses com desmentir les mides “històriques” -citades per Josep Gudiol el 1909- i constatar que no té forma de rectangle sinó que el costat dret és més alt que l'esquerra. El mateix Gudiol fa just un segle es preguntava si es podien dir coses noves sobre el monument, Antoni Llagostera entrat el segle XXI ho té clar: “i tant!”.
L'energia de Salvador Alimbau
L'altra gran protagonista de l'obra és el publicista i fotògraf Salvador Alimbau. En iniciar el projecte, Llagostera buscava els autors de les fotografies del llibre sobre la portalada de 1975, en motiu del mil·lenari del Monestir. Finalment va localitzar Alimbau que en conèixer el projecte es va mostrar “emocionat amb la possibilitat de reeditar-lo”.
Tot i tenir més de 80 anys, de motu proprio i sense avisar a Llagostera, va treballar durant quatre setmanes a Ripoll “repetint” les fotografies del 75. Quan periodista i publicista es van tornar a trobar la sorpresa va ser que bona part del treball ja estava fet. “Fins i tot havia creat la premaqueta” explica amb els ulls espurnejant Antoni Llagostera.
Però Alimbau encara reservava una darrera sorpresa. Cedir a l'Arxiu Comarcal del Ripollès no només les fotos del 75 i les actuals sinó tot el seu fons del romànic de la comarca i que havia constituït la base dels calendaris de Tallers Casals. De la cessió en va néixer l'exposició Detalls del romànic que recentment s'ha pogut visitar a la sala Abat Senjust.
“Caldria fer un homenatge a Cabrera-Garrido”
La portalada és un monument fràgil. El seu estat de conservació així ho ensenya a tothom. Però sense la restauració de 1964-1973 segurament avui en quedaria poca cosa. “Algun dia caldrà fer un homenatge a Jose María Cabrera-Garrido” explica Antoni Llagostera. Pel periodista, el químic andalús va fer un autèntic “miracle” a Ripoll. En aquest sentit bona part de les mesures de conservació estructurals daten d'aquella època com les vidrieres i uns canals posteriors per airejar la pedra.
Respecte el debat sobre les limitacions del nombre de visitants Llagostera té una cosa clara. “Cal que mani algú i que tingui poder i diners”. I és que la complexitat de “governar” el Monestir -amb la presència d'un patronat presidit pel Bisbe de Vic per una banda i la direcció general de Patrimoni per l'altra- ho dificulta tot enormement.
Després de quasi una hora i mitja de conversa davant la portalada fem les fotos de rigor. Marxo convençut que les més de 1.000 pàgines de l'obra encara són poques tot i que si Gudiol ho veiés es posaria les mans al cap amb la seva frase del 1909. “Encara es poden dir moltes coses de la portalada”.
El Pantocràtor presideix la portalada. Foto: Arnau Urgell
- Dossier de premsa del llibre (pdf)