Wilhem Conrad Rötgem, científic alemany, va estudiar els efectes del pas d’una corrent elèctrica sotmesa a una pel·lícula fotogràfica. El 1985 es descobreixen els anomenats raig X.

Un feix de raig travessa el cos humà i aquest absorbeix una proporció de radiació equivalent al gruix i densitat a la zona a estudiar, les imatges es produeixen per les ombres i reflexes deguts al pas de la radiació. Aquestes es recullen dins del que anomenem radiografia convencional o placa. Si la dosi de raig x no és suficient, la placa serà massa clara i per contrari si aquesta dosi és excessiva, la placa serà massa fosca.

És a partir d’aquí que neix la radiologia també coneguda com a radiodiagnòstic, especialitat que s’encarrega de generar imatges de dins el cos per després utilitzar-les en el diagnòstic i tractament de les malalties.

A l'Hospital de Campdevànol fa uns 7-8 mesos hem passat de la radiologia analògica o convencional a la digital una de les últimes aplicacions en la tècnica. Tal com passa a la fotografia, la pel·lícula fotogràfica es substitueix per un dispositiu que captura les imatges de manera digital (és a dir, a través d’una pantalla o monitor).

L’ús de la radiologia digital ha augmentat considerablement des de la introducció al mercat, gràcies a les seves múltiples avantatges i beneficis dels quals la majoria no ens adonem. Per què quantes vegades haurem de menester les radiografies a la nostra vida? Per tant és important ja que no podem assegurar la quantitat, millorem en qualitat.

La radiologia digital ens ajuda a disminuir les dosis de radiació en pacients, tant en paràmetres utilitzats, com en les molestes repeticions de l’estudi, ja sigui per una errada tècnica o per part del pacient (moviment, mala col·locació per dolor,..), ara les captures es poden modificar en tamany, contrast i lluminositat, obtenint una millor imatge d’allò que es vol estudiar i havent fet servir una menor dosis radioactiva.

El procés de revelat ha guanyat també; ens desfem de les plaques o radiografies convencionals per substituir-les per CD, o pel·lícules d’impressió làser, fàcil per guardar i per mirar (a través de l’ordinador) estalviem en les despeses de plaques, pel·lícules fotogràficques (a més son altament contaminants pel medi), compra de revelador i fixador, manteniment dels equips de revelat,...

Aquest tipus de tècnica ens permetrà poder comunicar via Internet amb altres hospitals poden així contrastar diagnòstics i resultats de proves veritablement importants en la nostra salut. Davant la manca de professionals (radiòlegs) aquest avanç està marcant la manera de treballar no tan sols a nivell tècnic sinó a nivell diagnòstic. Per exemple podem estar realitzant una radiografia al nostre hospital i que es visualitzi des de qualsevol país del mon a través d'Internet, un fet que augmenta la qualitat, sobretot diagnòstica.

*Miquel Rovira, Moises Adam, Maria Farreras, Mireia Escobar i Elena Gala