
El 1929 va néixer a Ripoll el primer museu etnogràfic de Catalunya. Després de deu anys tancat, el març de 2011 en va reobrir les portes. Des d'aleshores, ja l'han visitat unes 20.000 persones tot i que la directora de la institució, Roser Vilardell, prefereix quedar-se amb el "resultat després de la visita". En aquest sentit explica que la gent en surt "contenta i emocionada", i això "no es pot mesurar amb números". L'espai museogràfic mostra al públic gairebé 4.000 objectes, la majoria provinents de donacions particulars, que expliquen la quotidianitat, tradicions i costums dels habitants del Ripollès.
El Museu Etnogràfic de Ripoll té el seu origen durant el primer quart de segle XX, quan Tomàs Raguer i un grup de col·laboradors van començar a recollir diferents objectes, llavors encara d'ús corrent, conscients que el món canviava i que oficis, tradicions, costums i objectes de la quotidianitat dels habitants del Ripollès es trobaven en un retrocés que podia comportar la seva desaparició.
Després de la reobertura, durant el 2011 van visitar el museu unes 11.000 persones i durant el 2012, el van visitar més de 8.000. La directora del museu, Roser Vilardell, s'ha mostrat contenta pels resultats, perquè molts habitants del Ripollès hi han anat a veure exposat "el seu" patrimoni. En l'actualitat, el museu acull uns 4.000 objectes en exposició, tot i que el fons consta d'unes 8.000 peces en total. Vilardell ha explicat que es tracta d'una col·lecció "viva", perquè el museu va rebent peces i va creixent constantment. Per exemple, i de manera temporal, l'equipament acollirà disset pistoles fabricades a la vila procedents de museus de Barcelona i Vic.
Dels objectes, un 90% són donacions de particulars. Segons ha explicat la directora del museu, "arriba un moment en què la gent pren consciència que aquella peça ja no li fa servei perquè ja no té un ús real, però segueix formant part de la seva vida i té associat un sentiment". Moltes de les donacions, ha assenyalat Vilardell, són de persones grans conscients del patrimoni que tenen a casa "i ho porten al museu perquè sinó, els seus fills pot ser que ho llencin". Al museu, les peces es conserven, "i reben un nou valor que és el d'explicar les vivències individuals a la col·lectivitat".
Afrontar el futur "amb ganes, però amb moltes dificultats"
La directora del museu ha explicat que el futur se'l miren "amb moltes ganes, però també amb moltes dificultats". Tot i que és conscient del difícil moment que viu la cultura, el museu continua creixent amb noves peces, les documenta i les conserva. A més, es van programant noves activitats com ara gimcanes culturals, visites guiades sobre tradicions per seguir "potenciant" el patrimoni tant material com immaterial, i tot allò que queda de les tradicions catalanes.
El Museu Etnogràfic de Ripoll té un pressupost anual de 130.000 euros. Tot i que el finançament està complicat, Vilardell ha reivindicat la necessitat que un museu pugui conservar el seu patrimoni. Així, tot i les dificultats derivades dels ajustos pressupostaris, "no podem deixar de banda accions bàsiques com la conservació, estudi i difusió de les peces". La manca de recursos, ha explicat, "fa que neixin noves idees i noves col·laboracions".
El cost més important que genera el museu és justament el que va dedicat a la conservació de patrimoni, sobretot en paràmetres relatius a seguretat, humitat i temperatura. Vilardell ha explicat que fa poc l'escloper que va cedir una de les peces importants que expliquen aquest ofici es mirava el banc d'escloper i li deia emocionat que "d'aquí 100 anys el banc encara hi serà". Per la directora del museu, tots els esforços han d'anar dirigits a vetllar perquè això sigui així, i garantir que els 8.000 objectes que conformen la col·lecció "d'aquí 100 anys hi han de ser".
Reportatge complet a NaciólaFlama.cat
