Durant l'anàlisi, han quedat excloses les desconnexionsterritorials del TN comarques de TV3 per tal de treballar només amb lainformació que veuen els espectadors de tot el territori.
Aquest és el primer estudi trimestral que el CAC elabora sobrepluralisme territorial en els informatius, tot i que ja n'ha elaboratvaris sobre pluralisme polític de caràcter mensual. Segons el consellerd'aquest organisme, Rafael Jorba, 'els altres pluralismes' són 'reptesde futur' perquè en depèn la 'cohesió social i territorial' del país iel de territori és un dels que més preocupen als ciutadans.
L'estudi ha fet un seguiment de l'àmbit geogràfic associat a cadanotícia per tal d'analitzar la presència mediàtica dels diferentsmunicipis i comarques i ha acabat confirmant algunes impressions que jaes podien sentir al carrer però que ara queden plasmats sobre el paperen forma de 'desequilibris'.
El domini informatiu de la capital
D'una banda, s'ha detectat una concentració d'informació sobre lacomarca del Barcelonès, molt per sobre del percentatge de població quehi viu, que 'amagaria una centralització excessiva de la capitalitat deBarcelona', segons paraules de Jorba. Així, mentre aquesta comarca téel 31,2% de la població, TV3 li va dedicar el 59,1% del temps denotícia; TVE a Catalunya un 55% i 8tv el 70,7%. Aquest efecte de'capitalitat' també s'observa en les tres capitals de demarcacióprovincial. Mentre la ciutat de Barcelona genera el 95,2% del temps denotícia del Barcelonès, Tarragona ho fa en el 91,6% de la comarca,Girona en el 77,6% i Lleida arriba fins i tot a assolir el 100%. Lesdades, doncs, indiquen que no només hi ha centralitat per part deBarcelona en relació amb Catalunya, sinó també de cadascuna de lesquatre capitals de demarcació provincial catalanes.
I a l'altre extrem es troben les comarques que no s'han esmentatni un sol cop durant els mesos que ha durat l'estudi. Es tracta del'Alta Ribagorça i la Terra Alta, si bé cal recordar que s'han exclòsles desconnexions territorials del TN comarques de TV3.
La 'doble penalització' dels municipis més petit
Les dades revelen que hi ha una majoria de municipis que nos'esmenten als informatius. TV3 va donar informació de 163 dels 945municipis que hi ha a Catalunya; TVE ho va restringir a 102 i 8tv a 53.Els cinc municipis amb més temps de notícia van ser Barcelona,Tarragona, el Prat de Llobregat, Lleida i Girona. Destaca el cas delBaix Llobregat, una zona que degut a les incidències viscudes al'aeroport i a les infraestructures dels últims mesos ha passat deconcentrar el 4,87% del temps de les notícies durant l'any 2003 atenir-ne un 8,4%.
D¡altra banda, els municipis de més de 50.000 habitants tenen unapresència mediàtica superior al seu pes demogràfic. Aquest municipisconcentren el 55,5% de la població però van obtenir un 80,8% del tempsa TV3, un 80,9% a TVE a Catalunya i el 86,3% a 8tv. Per contra, el grupde municipis de menys de 5.000 habitants pateixen una 'doblepenalització'. D'una banda, apareixen molt menys del que realmentrepresenten a nivell demogràfic –concentren un 10,8% de la població i aTV3 i TVE van obtenir un 5% de presència, mentre que a 8tv va ser del2,8%- i quan ho fan són temes de societat (successos, immigració,serveis públics i benestar social), medi ambient (fenòmens naturals iecologia) i conflictes socials. Poques vegades surten per temes d'art icultura i menys encara per ciència, educació o sanitat, on durantaquest període estudiat no n'apareix cap notícia.
Amb aquest informe, el CAC no emprendrà cap mesura, sinó que ellliurarà als operadors analitzats perquè prenguin consciència de lasituació. 'El que els demanem és que intentin repartir millor latelevisió a tot el territori perquè Catalunya sigui autènticamentplural', explicava Jorba, mentre que un altre conseller del CAC, JosepMicaló, reflexionava sobre la necessitat de les televisions deplantejar-se una organització estructural diferent, que els permeticobrir notícies dels pobles més petits.
Fins ara, el CAC elaborava informes de pluralisme polític i decaràcter mensual, però a partir d'ara amplia el ventall amb estudis depluralisme a altres àmbits, com el territorial, que s'aniran alternantde forma rotatòria. (Lourdes Casademont/ACN )
