El Pirineu no és un territori verge. Actualment, la ramaderia i el turisme són les principals activitats que s'hi desenvolupen per sobre dels 2.000 metres d'alçada. Ara bé, no es tracta d'un fet recent. De fet, a la serralada s'hi desenvolupa una important línia de recerca en arqueologia i, recentment, s'ha descobert al Ripollès la cova prehistòrica amb activitat humana a major altitud.
Jaciment per sobre dels 2.200 metres
Un equip de recerca internacional liderat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA) ha documentat la cova prehistòrica amb ocupacions humanes intenses situada a més altitud coneguda fins ara als Pirineus.
El jaciment, conegut com a Cova 338, està a 2.235 metres d'altitud. Situat als peus del pic de Finestrelles, en plena Vall de Núria, al terme municipal de Queralbs. Ja es considera el jaciment prehistòric d'alta muntanya més important documentat a la serralada. La recerca mostra que la cavitat va ser ocupada de manera reiterada entre el V mil·lenni aC i el final del I mil·lenni aC i aporta noves evidències sobre l'explotació dels recursos d'alta muntanya durant la prehistòria.
A més, la recerca qüestiona la idea tradicional que aquestes zones només van ser utilitzades de manera esporàdica o marginal. Les datacions indiquen que aquestes ocupacions es van produir en diverses fases diferenciades, separades per períodes d'abandonament, fet que apunta a un ús planificat i recurrent de l'espai. "Per primera vegada als Pirineus es documenten ocupacions prehistòriques d’alta muntanya d’una intensitat significativa, caracteritzades per la reiteració d’activitats i per l’explotació directa de recursos minerals dins de la cavitat", explica l'investigador Carlos Tornero.
L'estudi s'ha publicat aquest dimarts a la revista científica Frontiers in Environmental Archaelogy i ha estat liderat pel mateix Tornero, catedràtic del Departament de Prehistòria de al UAB i investigador de l'IPHES-CERCA. El treball ha comptat també amb la participació d'investigadors de l'IPHES-CERCA, la Universitat Rovira i Virgili, la de Granada, la Pompeu Fabra i la de les Illes Balears, entre altres institucions.
Ocupació intensa i organitzada en plena alta muntanya
Les excavacions en extensió dutes a terme entre 2021 i 2023 han revelat una seqüència arqueològica excepcional, amb nombroses estructures de combustió, restes faunístiques, fragments ceràmics i un conjunt destacat de minerals verds, probablement malaquita, un mineral ric en coure, explica Tornero. El palentòleg destaca que, per primera vegada, als Pirineus es documenten ocupacions prehistòriques d'alta muntanya d'una intensitat significativa, caracteritzades per la reiteració d'activitats i per l'explotació directa de recursos minerals dins de la cavitat.
Entre els materials recuperats destaquen també dos penjolls, un d'elaborat amb una petxina marina i un altre amb una dent d'os bru, que evidencien pràctiques d'ornamentació personal. El primer presenta paral·lelismes amb altres jaciments de Catalunya, mentre que el segon és un element molt menys habitual, possiblement vinculat a un significat simbòlic específic.
"La Cova 338 ens obliga a replantejar el paper de l’alta muntanya en les societats prehistòriques dels Pirineus. Durant molt de temps s’ha assumit que aquests espais eren zones marginals. El que documentem aquí és una ocupació recurrent, amb activitats complexes i amb una clara explotació de recursos minerals", destaca Tornero.
Les evidències recuperades indiquen que els fragments minerals eren introduïts a la cova i posteriorment fragmentats o processats a dins, fet que suggereix una explotació sistemàtica de minerals rics en coure en un entorn d’alta muntanya durant el neolític final i l’edat del bronze. Aquestes dades situen la Cova 338 entre les evidències més antigues conegudes amb aquest tipus d’activitat a l’Europa occidental.
Els investigadors destaquen que les excavacions d'aquesta cova han suposat un repte logístic important, ja que l'accés a la cavitat només és possible a peu des de la vall de Núria i no es pot utilitzar cap suport motoritzat, fet que ha obligat a transportar manualment tots els materials i sediments generats durant els treballs. Els resultats obren noves línies de recerca sobre el paper dels ambients alpins en les societats prehistòriques i sobre les primeres formes d'explotació de recursos minerals a l'alta muntanya.
