
La construcció, sobretot gràcies a les segones residències, es va disparar entre el 2005 i el 2007. En aquell període es van arribar a iniciar un total de 1.939 habitatges, destacant el 2006 amb 771. Amb l'esclat de la crisi el 2008 la xifra es va dividir per tres fins a 199. Tanmateix, la fallida total es va produir l'any següent que amb 67 habitatges iniciats va suposar la primera vegada des de que es tenen registres que es baixava del centenar.
El 2012 però encara es van acabar un total de 119 habitatges, després que el 2011 la xifra fes un petit repunt amb 234 (pels 124 del 2010). Una situació que s'explica bàsicament perquè algunes de les promocions que havien quedat inacabades i que havien passat als bancs els darrers mesos s'han reprès per tal d'intentar-les posar al mercat aprofitant, entre altres, la via del “banc dolent”. Cal recordar que el 2012 la xifra d'habitatges nous sense vendre pujava al conjunt de la comarca a 314, segons dades del Departament de Territori i Sostenibilitat.
Molts habitatges nous per pocs habitants
En el període 2004-2006 es va iniciar la construcció d'un total de 1.939 habitatges. Un parc immobiliari bàsicament destinat a les segones residències ja que en aquell mateix període la població de la comarca només va créixer en 176 persones, de 26.400 a 26.576. Destaca el cas del 2006 quan Camprodon (103), Ribes de Freser (101), Vilallonga de Ter (107) i Sant Pau de Segúries (152) es van acostar a una població molt més gran com és Ripoll on es van iniciar 152 habitatges.